L'amistat d'un supervivent de l'Holocaust i el fill d'un nazi: "Ni víctimes ni culpables"

Aquest supervivent de l'Holocaust és Simon Gronowski i va escriure el llibre titulat "El nen del 20è comboi". Hi explica en primera persona com la seva mare el va llançar d'un tren en marxa el destí del qual era el camp de concentració i extermini d'Auschwitz.

Tinel va llegir-lo fa només vuit anys i li va retornar la sensació de penediment que l'ha perseguit des de sempre. El seu pare era un dels promotors de l'extermini de milions de jueus.

La història el va commoure i va voler conèixer el nen d'onze anys abandonat per salvar la vida.

Tinel explica que tots dos van patir en el passat però que ara es troben i es diuen "amic meu". Són dues víctimes de l'horror nazi, però no se'n senten.

Junts han escrit un altre llibre, "Per fi, lliures. Ni víctimes ni culpables", una apologia de la reconciliació i una lliçó de perdó. Gronowski assegura que s'ha de perdonar, perquè negar el perdó és mantenir l'odi als dos costats: "Perdonar és exemplar."

Per aquest missatge, les Universitats Lliures de Brussel·les, la francòfona i la flamenca, els ha nomenat doctors "honoris causa".

Free De Backer, professora de Ciències de l'Educació a la VUB, explica que oblidar potser no és una opció, però ells han començat per perdonar. L'amistat pot ser una part important d'aquest procés de perdó.

La vivència de Simon Goronowski i Koenraad Tinel és tot un exemple, i els impulsors del premi avisen que ha de ser, a més, un advertiment.

Dimokritos Kavadias, professor de Ciències Polítiques a la VUB, diu que s'ha de treballar per la democràcia i això és una lliçó que ens ensenyen en Simon i en Koenraad: "L'hem de treballar, no ens ve donada."

La democràcia és, per definició, antagònica de la guerra. Aquest "honoris causa" vol recordar-ho, vol posar en valor la democràcia i també l'amistat.

Si la guerra serveix per dividir comunitats, l'amistat impertorbable entre en Simon, fill de jueus assassinats a Auschwitz, i d'en Conrad, fill d'un nazi orgullós, demostra que la guerra no serveix de res.