L'Ajuntament de Barcelona compra El Molino: 120 anys de glòria, lluentons i llàgrimes

L'equipament costarà 6,2 milions d'euros i tindrà una gestió publicoprivada

Actualitzat

Nou pas per reimpulsar el Paral·lel barceloní com a pol de cultura. L'Ajuntament de la ciutat n'adquirirà un dels edificis més emblemàtics, El Molino, per 6,2 milions d'euros.

L'espai serà de titularitat pública, integrat a la xarxa d'equipaments culturals de la ciutat, i tindrà gestió publicoprivada. En els propers mesos es farà un concurs públic per triar-ne la direcció. 


120 anys d'un lloc emblemàtic del Paral·lel

La història d'El Molino comença el 1898, quan el propietari de la tasca La Pajarera, un modest barracó, ven el seu negoci per 100 pessetes. El nou propietari canvia el nom pel de La Pajarera Catalana. Amb només tres anys, el local es fa un nom al Paral·lel de Barcelona amb una programació musical estable.

Un nou canvi d'amo l'any 1908 suposa un altre canvi de nom: es passa a dir Petit Palais. El local adapta per al públic locals els espectacles de cabaret i music-hall de París. Pocs anys després, ja seria el Molin Rouge i el 1926 es col·loca el seu element més icònic: les emblemàtiques pales giratòries del molí de la façana.


El fraquisme treu la paraula "rouge" del nom

Quan arriba el franquisme, però, es prohibeixen els noms comercials francesos i especialment la paraula "rouge" espanta el règim. Llavors el local adopta ja el nom definitiu d'El Molino.

Una vedette actuant, en un pla americà, amb el rètol d'El Molino de fons
Un espectacle de la programació d'El Molino l'any 2011 (Arxiu ACN)

A partir de la dècada del 1940, comencen els anys de glòria. El teatre es converteix en un espai mític, un escenari de llibertat on se celebra l'alegria i l'erotisme. Al petit escenari hi creixerà, al llarg dels anys, una llarga nòmina d'artistes, bàsicament vedets i humoristes: Bella Dorita, Lander i Leanna, Mary Mistral, Mirko, Pipper, Johnson, Escamillo, Christa Lem, La Maña, Amparo Moreno, Merche Mar...
 

Una reobertura fallida

Als anys 80 i 90, el model d'espectacle de revista, cabaret i music-hall que ofereix El Molino s'allunya dels gustos del moment. La seva llum s'apaga el 1997 i el vell edifici tanca portes.

Conscient del valor històric i sentimental que té per a Barcelona, l'empresa Ociopuro, amb Elvira Vázquez al capdavant, compra el petit local. El 2007 comencen unes obres de reforma integrals que mantindran, això sí, les aspes característiques.

L'any 2010, la ciutat celebra la reobertura d'un teatre nou de trinca, modern i carregat de noves energies. Però el negoci no acaba d'anar bé. L'any 2014 l'empresa supera un concurs de creditors i el 2016 ja es posa a la venda.

Ara, amb la compra per part de l'Ajuntament, El Molino iniciarà una nova etapa com a espai cultural. El model de futur té més a veure amb espais de teatre i sales de concerts, com la Barts, al mateix Paral·lel, que no pas amb el llegat artístic de revista i cabaret d'aquest espai emblemàtic.

ARXIVAT A:
Ajuntament de Barcelona
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut