La Xina dóna 48 hores als manifestants tibetans per abandonar la revolta
La Xina ha llençat un ultimàtum als manifestants tibetans que protesten contra el règim comunista. Els dóna 48 hores per abandonar la revolta. La capital tibetana, Lhasa, està completament tancada i només hi ha el rastre de les hores de tensió i violència. Aquest dissabte s'han pogut veure imatges de la complexa situació que es viu al Tibet. Informació que arriba des de la Xina, en un gest inèdit en la seva forma de fer, en la qual es veuen manifestants, però no la intervenció policial. I imatges, també, gravades d'amagat. S'hi veuen tropes de l'exèrcit xinès als carrers de la capital, Lhasa.
La televisió oficial xinesa ha ofert imatges de la revolta tibetana, un fet que es considera inusual pel que fa als hàbits de les autoritats de Pequín. Les imatges mostren les agressions dels manifestants contra botigues, bars i tot tipus de negocis regentats per població xinesa instal·lada al Tibet. En cap moment les imatges han deixat veure la presència de la policia xinesa que ha intervingut en la repressió contra els manifestants.
La revolta va començar dilluns, amb la mort a mans de les forces policials d'un monjo, mentre centenars de manifestants reclamen millores en la sanitat, més llocs de treball i baixades dels preus dels aliments de primera necessitat. L'agència oficial xinesa Xinhua ha reconegut la mort d'almenys deu persones en els enfrontaments. Però el govern tibetà a l'exili parla de més de 100 víctimes mortals.
Paral·lelament, el governador del Tibet, Qianba Puncog, ha acusat el líder espiritual dels tibetans, el dalai-lama, de sabotatge separatista i complot i ha assegurat que la policia no ha disparat cap arma.
Les autoritats xineses han evacuat tots els estrangers que visitaven aquests dies el Tibet. Gairebé 600 turistes han tornat a Pequín il·lesos. Entre les víctimes no hi ha cap estranger.
La situació és tensa, sobretot a la capital, Lhasa, on no és segur ni tan sols parlar per telèfon, segons testimonis de turistes estrangers. La crisi ha posat de manifest el fràgil equilibri social d'un país de més de 1.300 milions d'habitants, on les minories ètniques i culturals se senten rebutjades pel control de la majoria xinesa.
Són les protestes més importants des del 89 i arriben en un moment poc oportú pels interessos del règim xinès: quan falten cinc mesos pels Jocs Olímpics, que el règim vol aprofitar com a aparador dels seus èxits. Aquesta revolta pot acabar perjudicant molt la seva imatge. El govern xinès nega que els Jocs estiguin en perill i també el president del Comitè Olímpic Internacional, Jacques Rogge, ha descartat que els fets del Tibet puguin tenir cap repercussió en la celebració dels Jocs de Pequín.
Les protestes contra la repressió xinesa al Tibet han augmentat davant de les delegacions diplomàtiques que Pequín té arreu del món. A Sydney, l'entrada del consolat xinès d'aquesta ciutat australiana ha estat escenari d'enfrontaments entre la policia i els manifestants. S'han practicat almenys cinc detencions i hi hagut diversos contusionats. Els concentrats han fet crides a favor del dalai-lama i contra l'ocupació xinesa del Tibet. També reclamaven el compromís d'Occident en la crisi.
La revolta va començar dilluns, amb la mort a mans de les forces policials d'un monjo, mentre centenars de manifestants reclamen millores en la sanitat, més llocs de treball i baixades dels preus dels aliments de primera necessitat. L'agència oficial xinesa Xinhua ha reconegut la mort d'almenys deu persones en els enfrontaments. Però el govern tibetà a l'exili parla de més de 100 víctimes mortals.
Paral·lelament, el governador del Tibet, Qianba Puncog, ha acusat el líder espiritual dels tibetans, el dalai-lama, de sabotatge separatista i complot i ha assegurat que la policia no ha disparat cap arma.
Les autoritats xineses han evacuat tots els estrangers que visitaven aquests dies el Tibet. Gairebé 600 turistes han tornat a Pequín il·lesos. Entre les víctimes no hi ha cap estranger.
La situació és tensa, sobretot a la capital, Lhasa, on no és segur ni tan sols parlar per telèfon, segons testimonis de turistes estrangers. La crisi ha posat de manifest el fràgil equilibri social d'un país de més de 1.300 milions d'habitants, on les minories ètniques i culturals se senten rebutjades pel control de la majoria xinesa.
Són les protestes més importants des del 89 i arriben en un moment poc oportú pels interessos del règim xinès: quan falten cinc mesos pels Jocs Olímpics, que el règim vol aprofitar com a aparador dels seus èxits. Aquesta revolta pot acabar perjudicant molt la seva imatge. El govern xinès nega que els Jocs estiguin en perill i també el president del Comitè Olímpic Internacional, Jacques Rogge, ha descartat que els fets del Tibet puguin tenir cap repercussió en la celebració dels Jocs de Pequín.
Les protestes contra la repressió xinesa al Tibet han augmentat davant de les delegacions diplomàtiques que Pequín té arreu del món. A Sydney, l'entrada del consolat xinès d'aquesta ciutat australiana ha estat escenari d'enfrontaments entre la policia i els manifestants. S'han practicat almenys cinc detencions i hi hagut diversos contusionats. Els concentrats han fet crides a favor del dalai-lama i contra l'ocupació xinesa del Tibet. També reclamaven el compromís d'Occident en la crisi.
