La UE es planteja tenir un cos d'intervenció ràpida propi per no dependre dels EUA
Arxiu forces especials belgues en unes maniobres militars (Reuters/ Yves Herman)

La UE es planteja tenir un cos d'intervenció ràpida propi per no dependre dels EUA

L'experiència a l'Afganistan ha tornat a posar en evidència la feblesa de la Unió Europea en cas de crisi per actuar sobre el terreny

Virgínia Arqué Nueno/AgènciesActualitzat
TEMA:
Unió Europea

El fracàs en l'operació d'evacuació de civils a l'Afganistan i el fet que només els Estats Units han estat capaços de garantir relativament la seguretat, durant uns dies, al perímetre de l'aeroport, ha fet reflexionar els líders de la Unió Europea sobre la necessitat de disposar de forma urgent d'un contingent militar propi per a casos d'emergència.

Un debat que no és nou, però que la feblesa de la Unió Europea sobre el terreny a l'Afganistan ha tornat a posar en evidència.

Ho ha reconegut obertament, en roda de premsa, l'alt representant de la política Exterior i de Seguretat comuna, Josep Borrell:

"Vam tenir capacitat d'assegurar el perímetre de l'aeroport de Kabul? No. Els Estats Units, sí. Nosaltres, no. Per això hem de desenvolupar les nostres pròpies capacitats."

Borrell ha evitat, però, parlar d'un exèrcit comunitari. La intenció és formar un cos comú d'intervenció ràpida de 5.000 soldats.

"Tenim els exèrcits i, tots junts, tenim els recursos. El problema és tenir la coordinació entre nosaltres i la voluntat de mobilitzar aquests recursos."

Unes responsabilitats que s'haurien d'assumir de pressa. El Consell Europeu voldria un compromís dels 27 per dotar la Unió d'una autonomia militar real abans del 16 de novembre.

Un talibà patrullant a l'aeroport internacional de Kabul aquest dijous (Reuters/Corresponsal a l'Afganistan)


Una coalició de tropes voluntàries

Josep Borrell ha fet aquestes declaracions a Kranj, a Eslovènia, en el marc de la reunió de ministres de Defensa i Exteriors de la Unió Europea que continua aquest divendres i que té, com a punt principal de l'agenda, avaluar l'actuació comunitària a l'Afganistan, les lliçons que se'n poden extreure i quina relació han de tenir a partir d'ara la Unió Europea amb el règim islamista talibà.

També quina ha de ser l'estratègia de futur de la política de seguretat i defensa comunitària.

El problema és saber en què es tradueixen aquestes "capacitats militars pròpies" de les quals ha parlat Josep Borrell. Alguns socis comunitaris parlen de canviar el sistema de grups de combat o "d'agrupaments tàctics" que ja existeix per fer-lo més operatiu.

Per exemple, fent que en comptes de requerir la unanimitat per a la seva activació es puguin posar en marxa amb l'aval de la majoria de socis. Un sistema que permetria, segons ha explicat el ministre de Defensa eslovè, Matej Tonin, que ara té la presidència de torn, l'enviament de tropes de països que les ofereixin de forma voluntària, per intervenir en una crisi en nom dels 27.

La lliçó de l'Afganistan, ha dit la seva homòloga alemanya Annegret Kramp-Karrenbauer, "és que hem de ser més autònoms com a europeus i ser capaços d'actuar de forma més independent, sense voler ser una alternativa a l'OTAN o als Estats Units".

La idea, de moment, agrada Washington, tal com ha explicat el portaveu de la diplomàcia nord-americana Nedi Price, que ha reconegut que "una Europa forta i més preparada per actuar també és del nostre interès."

I és que la voluntat dels Estats Units de retirar-se d'alguns operacions internacionals també pesa en la urgència del debat, tal com ha reconegut Josep Borrell a la cimera d'Eslovènia:

"Biden és el tercer president que ens avisa que els EUA s'estan comprometent amb les guerres del món. És un avís per als europeus de la necessitat de prendre les nostres pròpies responsabilitats, no és res en contra de l'OTAN."

"Tard o d'hora", ha dit un alt funcionari europeu a l'agència EFE, "la UE hauria de poder fer operacions com la de Kabul."

A l'Afganistan ha quedat palesa la debilitat de la Unió Europea en operacions sobre el terreny (Reuters/Corresponsal a l'Afganistan)


A la recerca de "vies segures" a l'Afganistan

Durant l'operació d'evacuació de l'Afganistan, que va acabar el 30 d'agost, un dia abans del previst, la Unió Europea ha tret 520 persones del seu personal a la zona, segons fonts comunitàries. Ara està mirant com obrir "vies segures" per als ciutadans afganesos que volen deixar el país i per fer-hi arribar ajudar humanitària. També com gestionar l'ajuda al desenvolupament a partir d'ara i les implicacions de l'arribada dels talibans al poder en la seguretat de la zona.

Segons ha reconegut un alt funcionari comunitari: "És obvi que el bloc haurà de tenir contactes amb els islamistes i no només sobre qüestions com la seguretat de l'aeroport".

"Els talibans estaran en el futur de l'Afganistan, en el seu govern", i les relacions amb ells, afegeix aquesta font consultada per EFE, dependrà de les decisions que prenguin els insurgents.

"Si van en la direcció d'imposar un emirat com el de fa 20 anys tindrem problemes extraordinaris per tenir qualsevol tipus de relació. Depèn d'ells decidir fins on podem arribar", explica. També recorda que la Unió Europea ha estat molt clara en les seves condicions per mantenir obert el diàleg i que fan referència, bàsicament, al respecte dels drets fonamentals, també els de les dones i les nenes.

ARXIVAT A:
AfganistanUnió Europea
Anar al contingut