La situació de Mahmud Abbas: una arma de doble tall
El primer ministre palestí, Mahmud Abbas, dimiteix conscient que era molt difícil resoldre l'equació plantejada: donar la imatge de moderació que complau israelians i nord-americans i alhora representar els interessos de la majoria de palestins. La Casa Blanca va pressionar obertament perquè Yasser Arafat s'inventés el càrrec de primer ministre i, després, per nomenar Mahmud Abbas i, d'aquesta manera, desplaçar el president palestí del diàleg de pau.
Fins aquell moment, no havia donat signes d'ambició de poder. Es tracta d'un home que amb discreció ha estat sempre a l'ombra d'Arafat, conduint negociacions i assumint el seu paper de número 2.
De vell camarada a rival directe d'Arafat, al qual li ha retret públicament haver transformat la Intifada en una guerra oberta. Segons Mahmud Abbas, és un error tàctic condemnat a la derrota. Error tàctic com els errors verbals que ell mateix ha comès els últims mesos. Per exemple, el 4 de juny a Jordània, quan davant de George Bush i Ariel Sharon va evocar el patiment del poble jueu al llarg de la història sense nomenar els greuges palestins.
L'última enquesta de popularitat li atorgava només un 2% de suport entre els palestins. Al marge dels errors, el cert és que Mazen encapçalava el camp polític dels que pensen encara, que la solució al conflicte passa per negociar.
