La senadora opositora Jeanine Áñez assumeix la presidència interina a Bolívia

Des del seu exili a Mèxic, Evo Morales defineix la situació al seu país com una autoproclamació colpista
La senadora opositora Jeanine Áñez assumeix la presidència interina a Bolívia

La senadora opositora Jeanine Áñez assumeix la presidència interina a Bolívia

Des del seu exili a Mèxic, Evo Morales defineix la situació al seu país com una autoproclamació colpista
Redacció Actualitzat
TEMA:
Bolívia
La senadora opositora Jeanine Áñez assumeix la presidència interina a Bolívia
La nova presidenta saluda des del balcó del Palau Presidencial (Reuters/Marco Bello)

Bolívia té presidenta interina des d'aquesta nit passada. La senadora de l'oposició Jeanine Áñez s'ha autoproclamat presidenta, en una sessió al Parlament amb l'absència de la majoria de diputats del partit del govern. Evo Morales, el president dimissionari, diu que s'ha consumat el cop d'estat. "És una autoproclamació colpista", assegura Morales.

Jeanine Áñez anunciava així que es feia càrrec, provisionalment, de la màxima responsabilitat del país:

"Com a presidenta de la cambra de senadors assumeixo, de manera immediata, la presidència de l'Estat, prevista a l'ordre constitucional i em comprometo a assumir totes les mesures necessàries per pacificar el país."


I promet portar Bolívia a eleccions presidencials abans de 90 dies. El buit de poder després de les renúncies de Morales i el seu vicepresident comença a omplir-se mentre als carrers es manté la tensió, amb l'exèrcit i la policia carregant conjuntament per mantenir la seguretat.
 

Continuen els aldarulls als carrers de La Paz
 

L'exèrcit dona suport a la policia per reprimir les protestes

La nova presidenta de Bolívia, opositora al fins ara cap d'estat bolivià, jurava el càrrec poques hores després d'arribar al seu exili mexicà Evo Morales, que feia aquest advertiment:

"Seguim en política. Mentre estigui viu continuo en la lluita."


Morales ha reiterat que s'ha vist obligat, deia, a deixar la presidència per frenar un bany de sang i per les amenaces i agressions patides pel seu entorn especialment.
 

El ministre mexicà d'Exteriors rep Morales a l'aeroport de la capital federal (Reuters/Edgard Garrido)

El ja expresident bolivià ha denunciat fins i tot que el seu cap tenia un preu. Concretament, afirmava, 50.000 dòlars, que hauria rebut el seu anell de seguretat presidencial si l'haguessin lliurat als seus opositors.


L'OEA, incapaç de posar-se d'acord

A Washington, mentrestant, l'Organització d'Estats Americans (OEA) es reunia en sessió extraordinària per debatre la crisi en aquell país. I, novament, era incapaç de pactar una resolució o una declaració sobre els fets dels últims dies i els passos que caldria seguir a partir d'ara.

Feia dècades que Bolívia no mereixia una reunió extraordinària de l'Organització d'Estats Americans. De ser un dels països més estables ha passat a ser un caos i últim escenari de la confrontació entre els dos blocs ideològics del continent.

A una banda, els governs d'esquerra encapçalats per Mèxic passen de puntetes sobre el frau electoral de Morales i veuen la intervenció dels militars com un retorn al passat més fosc. Ho explicava l'ambaixadora mexicana, Luz Elena Baños.

"Les pressions que Evo Morales va rebre per part de les forces armades i els cossos de seguretat del país configuren elements d'un escenari de cop d'estat."


I a l'altra banda, el bloc conservador liderat pels Estats Units i el Brasil, que es felicita perquè el continent ha perdut un altre govern incòmode i nega que la intervenció clau dels militars per fer fora Morales equivalgués a un cop d'estat. Aquesta era l'opinió del representants nord-americà, Carlos Trujillo:

"Aplaudim la contenció demostrada per l'exèrcit. És ridícul dir que l'anul·lació legal d'unes eleccions fraudulentes és un cop d'estat."

 

L'OEA no concreta cap acord sobre Bolívia

Tradicionalment, l'OEA sempre ha pecat de decantar-se a favor de Washington i, com va passar amb Veneçuela, el seu secretari general, Luis Almagro, ha abandonat l'equidistància per assegurar:

"Sí, hi va haver un cop d'estat a Bolívia. Va passar el 20 d'octubre quan es va cometre el frau electoral que tenia com a resultat el triomf de l'expresident Evo Morales, en primera volta."


En tot cas, l'OEA torna a mostrar la seva falta d'unitat i de ser incapaç de consensuar una posició comuna davant d'una crisi d'un dels seus països membres.

ARXIVAT A:
Bolívia Evo Morales

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS