La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Fèlix Millet i Jordi Montull, avui sí, si ens escolten, ho estan fent des de la presó Model de Barcelona.
Millet i Montull han anat a la presó pel cas de l'hotel del Palau de la Música. En la interlocutòria, al marge de la presumpta existència de delicte de tràfic d'influències i apropiació indeguda, la jutge Míriam de Rosa Palacio hi aprecia risc d'ocultació, alteració o destrucció de les fonts de proves rellevants, i hi afegeix que és òbvia la capacitat dels acusats d'influir sobre altres possibles acusats o testimonis.
Per acreditar-ho la jutge posa com a exemple la confessió de Montull, que va reconèixer haver mantingut converses amb l'arquitecte Oscar Díaz, d'un despatx que ha treballat molt pel Palau i del qual sentirem parlar, per demanar-li que acredités 900.000 euros que apareixien manuscrits sota sospita de ser una comissió de sota mà.
Perquè la jutge Míriam de Rosa Palacio investiga, fins i tot, les anotacions manuscrites dels acusats.
Per tot plegat, i encara que ho poguessin semblar, avui els protagonistes no són Millet i Montull. El protagonista és el jutge Juli Solaz.
La interlocutòria de la jutge Míriam de Rosa Palacio el despulla. O és que en el "cas Palau" no hi havia risc d'ocultació, alteració o destrucció de les fonts de proves rellevants? Avui gràcies als mitjans sabem no només que hi havia risc sinó que des que Solaz els va deixar en llibertat malgrat les peticions de la fiscalia, Millet i Montull van reiterar en el delicte, intentant una última operació immobiliària, i van destruir proves després que algú tragués papers del Palau, com van delatar les càmeres de seguretat.
Sembla clar, doncs, que la millor defensa de Millet i Montull, eren els mateixos Millet i Montull mentre estaven en llibertat. No són uns "empestats", com ens volien fer veure ahir els seus advocats.
Valen més pel que callen que pel que expliquen, i per cert, no deixa de ser curiós que ahir els seus advocats intentessin fins a la sacietat que la jutge del cas de l'hotel s'inhibís de la causa en favor de Juli Solaz.
Doncs no. La comèdia s'ha acabat. Això sí, aquest procediment pot ser utilíssim per a tots els catalans si va en sentit contrari. O sigui, si és Juli Solaz qui s'inhibeix en favor de Míriam de Rosa Palacio.
És una jutge valenta, que en poc més d'una setmana haurà cridat a declarar a tothom que surt esquitxat en la història de l'hotel. Crida a declarar polítics i no li tremola el pols.
El conseller d'Economia, Antoni Castells, s'haurà d'explicar, igual que Garcia-Bragado, igual que Xavier Trias i tants altres.
La jutge Míriam de Rosa Palacio ha entrat al fons d'una carpeta on, sota el títol "Acords Valderrama", el d'Olivia Hotels, hi figuren entre altres coses tot un seguit de comunicacions amb els polítics.
Cartes de Millet a Trias perquè sigui favorable a un hotel que no era ni tan sols propietat del Palau, cartes per forçar la requalificació dels edificis, declaracions de Montull que asseguren que des de la Generalitat li asseguraven que al capdavall "tot és possible" o correus electrònics tan il·lustratius de la transversalitat del cas com aquest de Montull a Valderrama.
"Benvolgut amic, durant aquests dies que no hem parlat, hem fet diverses gestions pel tema La Salle-Hotel. Les gestions han estat a nivell polític amb Carles Martí, que ja te les vaig comentar; segons ell cap problema. Xavier Trias (CiU) és molt amic de la regidora, i no hi ha posat cap pega. Fernández Díaz (PP) diu que al que vingui del Palau no hi posaran cap pega. El portaveu d'Esquerra a l'Ajuntament donarà suport al projecte. L'alcalde de Barcelona defensa totalment el tema. En fi amic Manel, com pots veure tot va bé, però 'las cosas de palacio van despacio', en aquest cas, les coses del Palau."
Doncs no, "las cosas de Rosa de Palacio no van despacio". Millet i Montull són a la presó i els polítics declaren la setmana que ve.
Pel "cas Palau" tothom va lloar la defensa dels advocats Molins i Pina perquè els seus clients no anessin a la presó. Avui sabem que sense la col·laboració inestimable del jutge Solaz la cosa hauria anat molt diferent.
No creiem en la justícia. Creiem en els jutges, i igual com vam lloar la feina de Laura Maria Martínez Salom, la jutge de Gandesa que va agafar el cas de l'incendi d'Horta de Sant Joan i va trobar l'origen real del foc, va desmentir els nostres polítics i va engarjolar dos piròmans, avui lloem la feina de Míriam de Rosa de Palacio, per la diligència, per la competència, per la valentia i perquè no s'arronsa davant d'un cas amb massa entrebancs polítics.
Millet i Montull han dormit a la presó. Com ha dormit avui el jutge Solaz?
Benvinguts a casa vostra.
Per acreditar-ho la jutge posa com a exemple la confessió de Montull, que va reconèixer haver mantingut converses amb l'arquitecte Oscar Díaz, d'un despatx que ha treballat molt pel Palau i del qual sentirem parlar, per demanar-li que acredités 900.000 euros que apareixien manuscrits sota sospita de ser una comissió de sota mà.
Perquè la jutge Míriam de Rosa Palacio investiga, fins i tot, les anotacions manuscrites dels acusats.
Per tot plegat, i encara que ho poguessin semblar, avui els protagonistes no són Millet i Montull. El protagonista és el jutge Juli Solaz.
La interlocutòria de la jutge Míriam de Rosa Palacio el despulla. O és que en el "cas Palau" no hi havia risc d'ocultació, alteració o destrucció de les fonts de proves rellevants? Avui gràcies als mitjans sabem no només que hi havia risc sinó que des que Solaz els va deixar en llibertat malgrat les peticions de la fiscalia, Millet i Montull van reiterar en el delicte, intentant una última operació immobiliària, i van destruir proves després que algú tragués papers del Palau, com van delatar les càmeres de seguretat.
Sembla clar, doncs, que la millor defensa de Millet i Montull, eren els mateixos Millet i Montull mentre estaven en llibertat. No són uns "empestats", com ens volien fer veure ahir els seus advocats.
Valen més pel que callen que pel que expliquen, i per cert, no deixa de ser curiós que ahir els seus advocats intentessin fins a la sacietat que la jutge del cas de l'hotel s'inhibís de la causa en favor de Juli Solaz.
Doncs no. La comèdia s'ha acabat. Això sí, aquest procediment pot ser utilíssim per a tots els catalans si va en sentit contrari. O sigui, si és Juli Solaz qui s'inhibeix en favor de Míriam de Rosa Palacio.
És una jutge valenta, que en poc més d'una setmana haurà cridat a declarar a tothom que surt esquitxat en la història de l'hotel. Crida a declarar polítics i no li tremola el pols.
El conseller d'Economia, Antoni Castells, s'haurà d'explicar, igual que Garcia-Bragado, igual que Xavier Trias i tants altres.
La jutge Míriam de Rosa Palacio ha entrat al fons d'una carpeta on, sota el títol "Acords Valderrama", el d'Olivia Hotels, hi figuren entre altres coses tot un seguit de comunicacions amb els polítics.
Cartes de Millet a Trias perquè sigui favorable a un hotel que no era ni tan sols propietat del Palau, cartes per forçar la requalificació dels edificis, declaracions de Montull que asseguren que des de la Generalitat li asseguraven que al capdavall "tot és possible" o correus electrònics tan il·lustratius de la transversalitat del cas com aquest de Montull a Valderrama.
"Benvolgut amic, durant aquests dies que no hem parlat, hem fet diverses gestions pel tema La Salle-Hotel. Les gestions han estat a nivell polític amb Carles Martí, que ja te les vaig comentar; segons ell cap problema. Xavier Trias (CiU) és molt amic de la regidora, i no hi ha posat cap pega. Fernández Díaz (PP) diu que al que vingui del Palau no hi posaran cap pega. El portaveu d'Esquerra a l'Ajuntament donarà suport al projecte. L'alcalde de Barcelona defensa totalment el tema. En fi amic Manel, com pots veure tot va bé, però 'las cosas de palacio van despacio', en aquest cas, les coses del Palau."
Doncs no, "las cosas de Rosa de Palacio no van despacio". Millet i Montull són a la presó i els polítics declaren la setmana que ve.
Pel "cas Palau" tothom va lloar la defensa dels advocats Molins i Pina perquè els seus clients no anessin a la presó. Avui sabem que sense la col·laboració inestimable del jutge Solaz la cosa hauria anat molt diferent.
No creiem en la justícia. Creiem en els jutges, i igual com vam lloar la feina de Laura Maria Martínez Salom, la jutge de Gandesa que va agafar el cas de l'incendi d'Horta de Sant Joan i va trobar l'origen real del foc, va desmentir els nostres polítics i va engarjolar dos piròmans, avui lloem la feina de Míriam de Rosa de Palacio, per la diligència, per la competència, per la valentia i perquè no s'arronsa davant d'un cas amb massa entrebancs polítics.
Millet i Montull han dormit a la presó. Com ha dormit avui el jutge Solaz?
Benvinguts a casa vostra.
