La llei de l'eutanàsia s'aprova avui, 23 anys després de la mort de Ramón Sampedro
Ramón Sampedro va poder morir gràcies a un pla que va mobilitzar 11 amics

Aprovada l'eutanàsia: morir dignament és un dret a Espanya després de dècades de lluita

Espanya és el sisè país del món i el quart d'Europa que despenalitza l'assistència per a una mort digna

Irene Vaqué Reig / Josep Maria Camps Collet Actualitzat
TEMA:
Eutanàsia

"És la tortura d'estar sempre enganxat a un cos mort." Qui s'expressava amb aquestes paraules és Ramón Sampedro, el mariner i escriptor gallec tetraplègic des dels 25 anys que va portar a l'opinió pública el debat sobre el dret a morir dignament.

Va morir el 1998, als 55 anys, amb l'ajuda d'11 amics, amb les tasques prèvies repartides per evitar que ningú acabés condemnat. Ho va fer amb la ingesta de cianur i deixant gravats els últims moments de la seva vida.

El seu cas, narrat a la pel·lícula "Mar adentro", il·lustra les dificultats de poder decidir lliurement el moment de la mort.


202 vots a favor, 141 en contra

Aquesta llarga lluita ha culminat aquest dijous amb l'aprovació al Congrés dels Diputats de la llei de l'eutanàsia: s'ha aprovat amb 202 vots a favor, els de pràcticament tots els grups parlamentaris, 141 en contra, els de PP i Vox, i 2 abstencions.

Activistes de l'associació Dret a Morir Dignament, aquest dijous a Madrid celebrant l'aprovació de la llei (EFE)


Arguments a favor i en contra

En el debat previ a la votació, el diputat del PNB Joseba Agirretxea ha admès que és una llei que "arriba molt tard per a molts, però avui complim un llarg camí". Agirretxea ha assegurat que el que s'ha aprovat és un dret, no una obligació, i que és "la resposta jurídica segura a una situació angoixant".

Per part de Ciutadans, Sara Jiménez ha dit que la llei "és una fita històrica que reforça el nostre compromís amb les llibertats", i ha acusat el PP "d'oposar-se sempre als avenços en drets" i Vox de "voler imposar la seva moral".

Carolina Telechea, d'ERC, ha afirmat que el seu partit ha estat pioner en la defensa d'aquest dret i també ha recordat que "aquesta llei no obliga a ningú".

En un to diametralment oposat, Lourdes Méndez, de Vox, ha assegurat que "posarà la vida dels ciutadans en mans de les institucions", l'ha qualificada d'"eugenèsica" i ha dit que "s'aprova de manera dictatorial". Per José Ignacio Echániz, del PP, pot convertir Espanya "en un país de turisme eutanàsic", i ha assegurat que "promourà la desconfiança entre pares i fills".

Ha tancat el debat María Luisa Carcedo, del PSOE, que ha citat textos de persones que havien demanat aquest dret, i ha afirmat que la llei atorga a les persones "una llibertat amb majúscules".

Pancarta de l'associació pro vida Vividores, aquest dijous davant del Congrés dels Diputats, a Madrid (EFE)

Ja ha passat pel Senat

Ha estat una tramitació llarga, que va començar a culminar al desembre, quan el Congrés ja la va aprovar per 198 vots a favor i 138 en contra.

Després va passar al Senat, que també la va aprovar després d'introduir-hi esmenes, i ara s'ha acabat d'aprovar definitivament i haurà d'entrar en vigor d'aquí 3 mesos. Al llarg de trenta anys s'han presentat cinc proposicions no de llei al Congrés que fins ara havien quedat sempre rebutjades.

 

La llei de l'eutanàsia s'aprova avui, 23 anys després de la mort de Ramón Sampedro
Homenatge a Ramón Sampedro al lloc on va tenir l'accident que el va deixar tetraplègic (Europa Press)

Una prestació més

L'assistència per tenir una mort digna serà una prestació més del Sistema Nacional de Salut, que podran demanar les persones que tinguin una "malaltia greu i incurable" o un dolor "greu, crònic i invalidant" que comporti un "patiment físic o psíquic constant i intolerable".

Cada cas el supervisarà una comissió de garanties que tindrà cada comunitat autònoma. La persona afectada podrà rebre l'eutanàsia unes cinc setmanes després d'haver-la demanat. Abans se l'informarà de les alternatives i cures pal·liatives disponibles i també haurà de confirmar la voluntat de morir com a mínim quatre vegades durant el procés.

L'assistència es podrà fer tant en centres sanitaris, tant si són públics com privats o concertats, com al domicili. La llei preveu l'objecció de consciència per als professionals sanitaris implicats.


L'extrema dreta de Vox la portarà al Constitucional

El govern del PSOE i Unides Podem ha aconseguit tirar endavant la llei després de poc més d'un any de tramitació parlamentària, interrompuda per la pandèmia.

La norma ha tingut el suport de la majoria del Congrés i el Senat, on ha hagut de superar els vetos del PP i Vox. De fet, el partit d'extrema dreta ha anunciat que la recorrerà al Constitucional i el PP estudia fer-ho.

Durant el seu pas per les Corts, se n'han retocat uns quants articles, com ara el que descriu les condicions físiques per demanar l'eutanàsia, després que plataformes de persones amb discapacitat van considerar que se'ls assenyalava com a candidats. També s'han incorporat professionals d'infermeria a la comissió de garanties.


Al tercer intent

El PSOE ha aconseguit despenalitzar l'eutanàsia en el tercer intent. En les dues ocasions anteriors la proposta no va prosperar per la falta de suports i perquè es va suspendre la legislatura i es van convocar eleccions generals.

El juny del 2018, la llei de l'eutanàsia va aconseguir per primer cop el suport majoritari per a l'inici de la tramitació, quan Ciutadans va canviar el seu vot en contra per l'abstenció en el text presentat pels socialistes. El setembre del 2019, la tramitació de la llei no va prosperar per la dissolució de les Corts, quan Pedro Sánchez no va aconseguir formar govern.

La llei de l'eutanàsia s'aprova avui, 23 anys després de la mort de Ramón Sampedro
El metge Luis Montes va ser acusat de sedacions massives a malalts terminals

Dret a Morir Dignament: "Ningú vol morir, però de vegades la vida és molt més dura que la mort"

Els col·lectius que lluiten per l'eutanàsia recorden noms com el de Luis Montes, que va ser president de l'associació Dret a Morir Dignament i va ser acusat de sedacions excessives a malalts terminals, o María José Carrasco, malalta d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) des de feia 30 anys. El seu marit la va ajudar a morir l'abril del 2019, quan ja no es podia valer per ella mateixa i havia expressat el desig de suïcidar-se.

El cas es va tractar primer com a violència masclista. La Fiscalia va demanar presó per a ell per cooperació en el suïcidi, però el ministeri públic també va dir que no s'oposaria a un indult.

Actualment, les penes per cooperació o inducció al suïcidi previstes a l'article 143 del Codi Penal van dels dos als deu anys de presó. La llei preveu penes inferiors "si la víctima patís una malaltia greu que conduís necessàriament a la seva mort, o que produís greus patiments permanents i difícils de suportar", sempre que hi hagi una petició expressa del pacient.

 

"Ningú vol morir, però de vegades la vida és molt més dura que la mort", ha explicat a l'agència EFE Javier Velasco, president de l'associació espanyola Dret a Morir Dignament.

Ángel Hernández recorrerà que l'investigui un jutjat de violència masclista
María José Carrasco va morir assistida pel seu marit davant una càmera

Creu que casos com el de María José Carrasco han permès conscienciar la societat i acceptar la mort com un fet natural. "Acceptar que ens morirem i planificar la vida fins al final, perquè la mort forma part de la vida", argumenta.

En tot cas, remarca, prendre la decisió no és fàcil:

"Morir no és fàcil, ningú vol morir-se perquè estimem la vida i sobretot és molt dur perquè deixes definitivament els teus, i aquest dolor sempre hi serà present. Però he conegut molts casos en què, alhora que el dolor, també hi havia serenitats i tranquil·litat perquè acabava la vida acompanyada pels seus, per una decisió deliberada, i això deixa una pau i un benestar que conviu amb el dolor."

Dret a Morir Dignament remarca que ningú es veurà obligat a adoptar una decisió tan dràstica. I posen d'exemple Ramón Sampedro, el cas del qual va recollir la pel·lícula "Mar adentro". "Ell era tetraplègic i va demanar ajuda per morir perquè, per a ell, era una situació indigna, però hi ha persones en la mateixa situació que pensen que la seva vida és digna, de manera que a ningú se li imposarà res."

A Catalunya, l'entitat Dret a Morir Dignament es va fundar el 1984 per defensar "la llibertat de tota persona a decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan pateix un deteriorament irreversible i un sofriment insuportable".

 

Espanya, sisè país del món que despenalitza l'eutanàsia

Amb la llum verda a la llei de l'eutanàsia, Espanya serà el sisè país del món i el quart de la Unió Europea que regula l'eutanàsia activa. Els Països Baixos en van ser els pioners. Bèlgica i Luxemburg hi van anar darrere i, fa poc, també l'ha legalitzat Portugal, però fa només quatre dies el Tribunal Constitucional d'aquest país va aturar la norma per "imprecisions", tot i que es podrà tornar a tramitar al Parlament.

Alemanya, Suïssa, l'estat australià de Victòria i diversos estats nord-americans permeten el suïcidi assistit. La persona és qui fa el pas, amb l'ajuda dels medicaments que li ha donat un metge.

A la resta del món, el Canadà i Colòmbia permeten l'eutanàsia activa, en aquest últim país per decisió del Constitucional, però sense que el Parlament hagi aprovat una llei que la reguli. A més, també és legal a Austràlia Occidental.

 

 

ARXIVAT A:
Eutanàsia Salut

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut