La importància geoestratègica del faraònic gasoducte entre Rússia i la Xina

La Xina i Rússia ja tenen un lligam més. Aquest dilluns ha entrat en funcionament el gasoducte que uneix els dos països travessant Sibèria.

Quan el president rus, Vladímir Putin, ha donat l'ordre, el gas des de la regió russa d'Irkutks ha començat a avançar al llarg de milers de quilòmetres de canonades fins a alimentar la xarxa xinesa.

El president rus i el president xinès, Xi Jinping, han intercanviat lloances per videoconferència. Putin no amagava la satisfacció:

"Avui és un dia remarcable, realment històric, no només pel mercat global de l'energia sinó per sobre d'això, per Rússia i la Xina"

Putin ha seguit des del balneari de Sochi l'entrada en funcionament del gasoducte (Reuters / Mikhail Klimentyev)

El nou gasoducte, batejat com "Força de Sibèria", és un projecte faraònic. Ha comptat amb 10.000 treballadors, que han construït 3.000 quilòmetres de canonades que travessen Sibèria fins a arribar a la Xina, treballant en llocs on les temperatures baixen fins als -60ºC.

Per ara, el gas avança a poc a poc. El 2025, però, ja estarà funcionant a ple rendiment enviant 38.000 milions de metres cúbics de gas anuals. En total, durant els propers 30 anys transportarà un bilió de metres cúbics de gas natural. El contracte firmat garanteix uns 365.000 milions d'euros per a Moscou en les properes tres dècades.

Després de la canonada amb la Xina, a principis de 2020 el gas rus també arribarà a Turquia. Són unes connexions que van més enllà de l'economia.

L'eix geoestratègic Moscou-Pequín es reforça

Els crítics amb el projecte, però, asseguren que el cost astronòmic implica que mai serà rendible. Per això apunten que a Putin el mou més una motivació geoestratègica que econòmica.

El gasoducte reforça les relacions amb la Xina i configura un autèntic eix geoestratègic internacional. No és només un contracte econòmic: és, sobretot, un missatge geopolític.

Putin i Xi Jinping, en una imatge del mes de juny passat (Reuters / Dmitri Lovetsky)

Amb el nou gasoducte, Rússia es connecta per primer cop amb la Xina, es garanteix el lideratge mundial com a primer exportador de gas i, de passada, avisa Europa que el mercat és molt gran. El Kremlin envia un missatge de força: té països com Turquia o la poderosa Xina disposats a obrir les comportes al gas rus.

I, a més, obre un nou mercat, a banda del que ja té amb Europa, el principal mercat per al gas rus. Tot plegat, en un moment en què cada vegada és més difícil per a Moscou renovar els seus contractes de gas.

El Nord Stream 2, el gasoducte que envia el combustible cap a Europa, ha topat amb les reticències de Washington i de diversos països europeus que no volen dependre tant de Rússia. Per això Putin defensa sempre que la política no hauria d'interferir en els negocis.

Xi Jinping saluda Putin en la conversa que han tingut per videoconferència (Reuters / Noel Celis)