La història de Daniel Smith, un dels últims fills d'esclau: "Ens van robar la identitat"

A les portes de la victòria d'Obama el 2008, vaig conèixer un fill d'esclau a Chicago i em va impressionar. La gran majoria de població afroamericana són besnets o rebesnets d'esclaus, com Michelle Obama, ja que la guerra civil i l'esclavitud es van acabar el 1865. Però allà tenia algú, un taxista de més de vuitanta anys, que m'explicava que el seu pare havia sigut esclau, i el que més em va cridar l'atenció va ser el to d'avergonyiment i no pas de denúncia que aquell home feia servir.

Uns anys més tard, una llarga conversa amb Daniel Smith, també fill d'esclau, m'ha donat unes quantes claus. Van arribar encadenats i els ho van arrabassar tot, fins i tot la identitat. Durant segles, han estat considerats només una mercaderia i no pas ser humans. "Nosaltres, els americans negres, els descendents d'esclaus, som l'únic grup ètnic que no tenim la nostra llengua ni la nostra cultura perquè ens els van robar, i això és una càrrega molt pesant que l'Amèrica blanca ha d'afrontar", diu en Dan, de 88 anys.

600.000 esclaus als Estats Units

Els primers esclaus provinents d'Àfrica van arribar al que serien els Estats Units de la mà dels espanyols el segle XVI, tot i que va ser a partir del segle següent quan la pràctica va agafar unes dimensions descomunals a totes les colònies europees: dotze milions d'africans van ser esclavitzats. D'ells, 600.000 van ser portats cap als Estats Units; la resta, majoritàriament cap al Carib i al Brasil.

Era un negoci tan pròsper, que moltes esclaves estaven destinades només a la reproducció: eren constantment violades i obligades a tenir fills. Just abans de la guerra civil, ja hi havia més de quatre milions d'esclaus als Estats Units. L'economia del sud, de les plantacions de cotó, depenia d'aquesta mà d'obra; per això es van rebel·lar contra el nord abolicionista.

El pare d'en Dan, Abram Smith, va néixer en una d'aquestes plantacions de Virgínia. Tot i que el final de la guerra li va donar oficialment, com a tothom, la llibertat, va seguir explotat fins que als vint anys va decidir marxar cap al nord, a Filadèlfia i Nova York, primer, i Connecticut, després, on tot era més fàcil per als negres.

Allà es va acabar casant amb una dona molt més jove i va tenir 6 fills: en Dan, amb 70 anys. Des del llit, el petit escoltava les històries esgarrifoses que el seu pare explicava als adults: sobre companys que havien intentat escapar-se i havien estat penjats, sobre el pal on es lligava els que eren castigats a rebre fuetades... Recorda el seu pare amb llàgrimes als ulls relatant com l'amo va obligar un esclau a llepar la part metàl·lica d'una roda congelada pel fred i com, en separa-se'n, se li va arrencar la llengua.

Una vida de discriminació

La por, el terror i la brutalitat eren la manera de tenir controlats els afroamericans i d'aconseguir que, un cop abolida l'esclavitud, seguissin abaixant el cap amb la segregació, les lleis que van mantenir els negres separats dels blancs, i en unes condicions molt pitjors, durant un segle més.

"Mai hem tingut oportunitats ni per a feines, ni per a educació, ni per a vivendes; mai vam tenir cap oportunitat, ni quan vam tornar a casa de les guerres", es lamenta en Dan. I això que ell va ser heroi a Corea. "Tota la meva vida he estat discriminat", diu, però ho fa rient. El seu pare era un home molt estricte, avergonyit del seu passat, que no suportava que els seus fills es queixessin. Ell està orgullós d'haver treballat molts anys d'acomodador a la catedral Nacional.

El menyspreu cap als afroamericans, però, era tan gran, que una vegada en Dan es va tirar a un llac de Connecticut per treure una noia blanca que s'ofegava; va comprovar que encara tenia pols... però no l'hi van deixar salvar. "Li anava a fer la respiració boca a boca i un policia em va dir: 'Ei, tu, ja està morta, no la toquis.' Això em va entristir molt; és tan repugnant!"
 

Obama, Trump, Biden

Obama, per ell, va ser un gran president, i no està d'acord amb els que li critiquen que no anés més lluny en la lluita contra les injustícies racials. "Crec que Obama va fer el que va poder. Si com a president hagués anat a totes, fem això, fem allò... el país no ho hauria permès. Obama no es podia permetre ni un error." 

El dia de l'assalt al Congrés, en Dan va predir el que passaria en veure aquella multitud embogida i esperonada per Trump perquè coneix bé el supremacisme blanc. Tem per la vida de Biden. Creu que serà un bon president i que legislarà per a les minories ara que l'assassinat de George Floyd a mans de la policia ha marcat un punt d'inflexió. "No eren només els negres; era l'Amèrica blanca que també deia prou: no podem seguir així."

Recorda que Martin Luther King no va aconseguir que els capellans blancs anessin a les seves marxes. De fet, la primera vegada que es va casar no ho hauria pogut fer amb la Loretta perquè els matrimonis interracials estaven prohibits a molts estats.

Un llarg, llarguíssim camí el que han recorregut els pocs, poquíssims fills d'esclau que encara viuen.