La guerra comercial entre els EUA i la Xina, al darrere de la crisi de divises

La crisi de divises entre els Estats Units i la Xina és conseqüència de la guerra comercial, que prové d'una dada que és la que porta Trump a desencadenar l'escalada d'aranzels als productes xinesos: la diferència entre les exportacions dels dos països.

Mentre les exportacions de la Xina als Estats Units van pujar gairebé un 7% el 2018, fins als 540.000 milions de dòlars; les vendes nord-americanes a la Xina van baixar un 7,6% i es van quedar en 120.000 milions. Per tant, hi ha un dèficit comercial de 420.000 milions.

Paral·lelament, Washington veu també amenaçada la seva condició de primera economia mundial, perquè la Xina creix més: un 6,2%, gairebé el triple que els Estats Units (2,1%).

Això no vol dir que les mesures aplicades per Trump siguin innòcues. Afecten l'economia xinesa, tot i que segurament no fins al punt d'estar "ensorrant-se", com ha dit aquest dimarts Larry Kudlow, un dels principals consellers econòmics de la Casa Blanca.

"El botó vermell" xinès

En tot cas, si la Xina es veiés contra les cordes, sempre li quedaria la possibilitat de prémer el que en diuen el "botó vermell", és a dir, desfer-se de part del deute públic nord-americà que controla: 1,2 bilions de dòlars. En tot el món, cap altre país en té tant.

Però l'operació tindria uns efectes desestabilitzadors imprevisibles, dels quals la mateixa economia xinesa no s'escaparia. Per això tot apunta que, més que seguir per aquesta via, podríem assistir a una represa de les negociacions al setembre entre Washington i Pequín.

La guerra de divises va provocar fortes baixades a les borses. A la foto, Madrid aquest dilluns (EFE)

Els expresidents vius de la Fed demanen mantenir-ne la independència

Els quatre expresidents vius de la Reserva Federal han reclamat aquest dimarts que el banc central nord-americà mantingui la independència i no rebi pressions amb amenaces d'acomiadaments ni se'n desgradi el lideratge per raons polítiques.

En un article conjunt publicat al "Wall Street Journal", Paul Volcker, Alan Greenspan, Ben Bernanke i Janet Yellen destaquen que "és fonamental preservar la capacitat de la Reserva per prendre decisions basades en els millors interessos de la nació, no els interessos d'un petit grup de polítics":

"Estem units en la convicció que a la Fed i al seu president se'ls ha de permetre actuar amb independència i segons els millors interessos de l'economia, lliures de pressions polítiques a curt termini i, en particular, sense l'amenaça d'acomiadaments o degradacions dels líders per raons polítiques."

Janet Yellen, Ben Bernanke i Paul Volcker, tres dels quatre expresidents de la Fed que signen l'article (Reuters)

La missiva dels quatre expresidents arriba després de més d'un any de crítiques continues de Trump a la Fed, que van des d'acusar-la de ser "l'únic problema" de l'economia fins a amenaçar amb la destitució del seu president, Jerome Powell, per mantenir els tipus d'interès elevats.

"Col·lectivament hem servit la nació prop de 40 anys i vam ser nomenats per sis presidents, republicans i demòcrates. Cadascú de nosaltres ha hagut de prendre decisions difícils per ajudar a guiar l'economia fins a les metes legislades de la Fed d'ocupació màxima i preus estables."

From @WSJopinion: The Federal Reserve must be permitted to act in the best interests of the economy, free of short-term political pressures, write former Fed chairs Paul Volcker, Alan Greenspan, @benbernanke and Janet Yellen https://t.co/ySLWA4uGzX

— The Wall Street Journal (@WSJ) August 6, 2019