La genètica es submergeix en el misteriós llac de l'Himàlaia ple d'esquelets
El llac Roopkund, entre les muntanyes (Atish Waghwase)

La genètica es submergeix en un misteriós llac de l'Himàlaia ple d'esquelets

Les anàlisis d'ADN demostren que els esquelets pertanyen a diferents grups ètnics i que s'hi van dipositar al llarg de mil anys

Xavier DuranActualitzat

Centenars d'esquelets humans es troben escampats per les vores del llac Roopkund, a l'Índia. Per això se'l coneix també com el Llac dels Esquelets. Es tracta d'un espai petit, de 40 metres de diàmetre, situat a l'Himàlaia, a 5.029 metres d'altitud. L'origen de tants humans morts en aquest lloc remot ha estat objecte de moltes especulacions. Ara, un estudi publicat a la revista Nature Communications aporta noves dades i obre nous interrogants.

Un equip d'investigadors encapçalat per David Reich, la facultat de Medicina de Harvard, a Boston, i Niraj Rai, de l'Institut Birbal Sahni de Paleociències de Lucknow (Índia), ha analitzat ADN de 38 esquelets trobats en el llac. Els ossos també han estat datats i s'ha vist que els seus propietaris van viure en diverses èpoques: cap a l'any 800 i cap a l'any 1800.

 

Restes d'esquelets coberts per la neu al llac Roopkund (Pramod Joglekar)

 

Això ja desmunta alguna de les hipòtesis sobre la presència dels esquelets. S'ha suggerit que eren membres d'un exèrcit o d'un grup de mercaders que van ser sorpresos per una tempesta. I també que podrien haver mort a causa d'una epidèmia. El folklore local ho atribueix a la ira de la deessa de la muntanya, Nanda Devi, deguda al comportament inadequat d'uns pelegrins.
 

Grups ètnics diferents

Per tant, totes les morts no es van produir en el mateix moment ni en un lapse breu de temps. Però les anàlisis d'ADN encara obren nous interrogants, perquè s'han trobat tres grups diferents.

El primer grup és el que presenta menys dubtes. Es tracta de 23 persones d'origen sud-asiàtic que van viure al voltant de l'any 800. Els esquelets van quedar dipositats en diferents moments i, per tant, no van morir en cap esdeveniment catastròfic. El llac no es troba en una ruta comercial, però sí que s'hi fa el pelegrinatge de Nanda Devi Raj Jat cada 12 anys. 

Els documents més fiables sobre el pelegrinatge demostren que ja es feia en el segle XIX. Però algunes inscripcions permeten suposar que potser entre els anys 800 i 1000 ja es duia a terme. Això assenyalaria que els morts podrien ser pelegrins.

Tampoc no presenta gaires dubtes una persona també d'origen sud-asiàtic que hauria viscut cap a l'any 1800. És plausible que fos un pelegrí.

El trencaclosques es genera amb l'últim grup, format per 14 esquelets que per l'ADN demostren provenir del Mediterrani oriental. També van viure al voltant de l'any 1800 i podrien ser pelegrins.
 

Què hi feien persones d'origen mediterrani?

Però als investigadors els sembla sorprenent que una pràctica hindú fos també duta a terme per homes i dones d'origen mediterrani. Descarten que fossin descendents d'indogrecs establerts al continent en temps d'Alexandre el Gran, perquè després de tants segles mostrarien elements genètics de barreja amb ètnies locals. 

El cas és que per alguna raó van passar per aquell lloc i allà van morir. Per quina raó es trobaven allà és el misteri que, segons els autors, es podria investigar a partir d'arxius que documentessin la mort de viatgers a la zona en els últims dos o tres segles.

El que sí que queda demostrat, segons els científics, és la informació que poden aportar tècniques d'anàlisi biomolecular a l'hora d'estudiar dipòsits arqueològics molt alterats. Les restes s'han vist afectades sovint per esllavissades o fins i tot han estat manipulades per pelegrins o per senderistes.
 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut