Barcelona

La Generalitat defensa la constitucionalitat de l'Estatut en un informe de "16 punts sensibles"

La Generalitat ha elaborat un informe en el qual dóna arguments jurídics per defensar la constitucionalitat dels "16 punts sensibles o conflictius" del nou Estatut. El text busca aconseguir la complicitat de partit polítics com el PSOE i nega que la unitat d'Espanya es pugui trencar o que el text estigui fora de la Constitució, els principals arguments que donen els seus detractors.

Actualitzat
La Generalitat ha redactat un informe que ja ha estat entregat als negociadors socialistes de l'Estatut en el qual es defensa la constitucionalitat del text i s'argumenten jurídicament els "16 punts sensibles o conflictius". Tal com ha explicat el conseller Joan Saura, l'informe "nega que la unitat d'Espanya es trenqui i que el text estigui fora de la Constitució" i defensa el terme "nació" i l'equiparació del català i el castellà. Els "16 punts sensibles o conflictius", tal com els han anomenat des de la Generalitat, han estat defensats amb els següents arguments: Constitucionalitat de la reforma: Es tracta d'una reforma de l'Estatut, no de la Constitució. No conté ni una reforma explícita ni encoberta del text constitucional. S'ha fet una lectura innovadora dels preceptes institucionals i s'ha aprofitat els espais que la mateixa Constitució deixa oberts. Doctrina constitucional: La jurisprudència s'ha tingut molt present. Però si es modifica l'Estatut, la doctrina del Tribunal Constitucional també s'haurà de canviar en el futur. Unitat d'Espanya: El text en cap moment qüestiona la unitat d'Espanya ni estableix mecanismes per separar-se de l'Estat. Nació: L'autodefinició de Catalunya com a "nació" s'ajusta a la Constitució perquè és una paraula polisèmica. Mentre no es vinculi el terme "nació" a "estat" o "sobirania" no entra en contradicció amb l'article 2 de la Constitució. La Constitució reconeix el caràcter plurinacional de la nació espanyola. Llengua: La regulació d'un règim d'igualtat jurídica de les dues llengües oficials a Catalunya s'ajusta a la Constitució i no descrimina el castellà. Tant el deure de coneixement del català com del castellà no són deures en sentit jurídic estricte. Drets històrics: És una referència general dotada d'un abast purament interpretatiu per als poders públics. Altres estatuts d'autonomia, com els d'Aragó i València, contenen aquesta referència. Model social: És lícit que una comunitat consagri drets, deures i principis rectors que delimitin l'àmbit d'actuació dels poders públics, sempre que es deixi un marge suficient de lliure opció en el seu desenvolupament. Drets i deures: No se solapen ni es contradiuen els drets fonamentals previstos a la Constitució, que han de ser iguals per a tots els espanyols. : Els pares tenen garantit el dret que els seus fills rebin formació religiosa i moral d'acord amb les seves conviccions a les escoles públiques, on l'ensenyament és laic. Poder judicial: La reforma no posa en perill la unitat del poder judicial. L'única competència que s'afegeix al tribunal Superior de Justícia de Catalunya és la resolució de recursos extraordinaris de revisió. Competències: La reforma té per objectiu ampliar i sobretot garantir el contingut de les competències autonòmiques després de 26 anys de lectura reduccionista. Intervencionisme: No s'ha de confondre precisió amb intervencionisme. Competències econòmiques: No es posa en qüestió la unitat de mercat a Espanya, sinó que es preserven les competències econòmiques de la Generalitat davant la intervenció estatal. Lleis orgàniques: La Constitució té en compte la via legal d'utilitzar l'article 150.2 per assumir competències i la modificació de lleis orgàniques. Bilateralitat-multilateralitat: L'Estatut preveu tots dos mecanismes de participació amb l'Estat i les comunitats autònomes. Generalització de model: L'Estatut és generalitzable a la resta d'autonomies. Depèn de la voluntat política de l'Estatut i de les comunitats autònomes.
ESPECIALS RELACIONATS
Anar al contingut