La Generalitat declara la situació d'emergència climàtica a Catalunya

Pretén assolir els objectius establerts a la llei de canvi climàtic, si bé no estableix un calendari de desenvolupament
La Generalitat declara la situació d'emergència climàtica a Catalunya

La Generalitat declara la situació d'emergència climàtica a Catalunya

Pretén assolir els objectius establerts a la llei de canvi climàtic, si bé no estableix un calendari de desenvolupament
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
La Generalitat declara la situació d'emergència climàtica a Catalunya

El govern afirma que vol promoure les energies renovables

El govern de la Generalitat ha declarat la "situació d'emergència climàtica". És un dels acords aprovats aquest dimarts en el Consell Executiu i pretén "assolir els objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic" establerts a la llei aprovada el 2017. L'acord s'ha pres a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat i de la consellera d'Empresa i Coneixement.

Les mesures de l'acord van precedides de la justificació que ha dut a prendre la decisió. Així, manifesta que "el govern de Catalunya veu amb preocupació els impactes que el canvi climàtic té i tindrà a Catalunya i arreu del planeta". Afirma que "a banda dels efectes evidents sobre els ecosistemes, els efectes previsibles del canvi climàtic poden perjudicar notòriament la nostra economia productiva". I afegeix que "no s'han de negligir els seus impactes sobre la salut".


Tuit de Greta Thunberg

L'estudiant i activista sueca Greta Thunberg, que va iniciar el moviment dels "Divendres per al futur", s'ha fet ressò, a Twitter, de la decisió de la Generalitat.

 

 

Cap a la transició energètica

En el detall de les mesures no s'hi especifica cap calendari d'aplicació. Sí que s'afirma, en primer lloc, que s'adoptaran mesures de simplificació administrativa per eliminar els obstacles "que puguin posar en perill l'assoliment dels objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic i de transició energètica".

També afirma la voluntat de prioritzar polítiques per fer la transició "cap a un model energètic cent per cent renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat, neutre en emissions de gasos amb efecte d'hivernacle". Diversos punts fan referència a la promoció de les instal·lacions d'energies renovables i a la reducció de normes que afavoreixin "l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle o dificultin combatre els efectes del canvi climàtic".

Altres punts es refereixen a aturar la pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació d'ecosistemes, a assumir un model de mobilitat urbana basat en transport públic, vehicle compartit, micromobilitat i vehicles d'emissió zero i a reduir la vulnerabilitat dels sectors socials més sensibles als impactes del canvi climàtic i en els quals la transició pot tenir més afectació.
 

Una llei recorreguda al TC

L'acord fa referència a l'informe especial fet públic l'octubre passat per l'IPCC (Grup Internacional del Canvi Climàtic), en què afirmava que limitar l'esclafament global a 1,5 graus era possible però que requeria canvis urgents, d'ampli abast i sense precedents en tots els àmbits de la societat.

També cita el "Tercer informe del canvi climàtic a Catalunya", fet públic el 2016, impulsat, entre altres, pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). L'informe ofereix una àmplia perspectiva sobre aquest fenomen i preveu la necessitat d'adaptació de tots els sectors a un clima més càlid i sec, amb una freqüència més gran de fenòmens extrems i amb un greu problema d'abastiment de recursos hídrics.

Finalment, fa referència a l'Estratègia de Biodiversitat i Patrimoni Natural en l'escenari 2030, aprovat el juliol del 2018 i que defineix el full de ruta de les polítiques de conservació de la natura a Catalunya fins al 2030.

De fet, l'acord té com a objectiu desenvolupar la llei de canvi climàtic, aprovada pel Parlament el 2017 amb 122 vots a favor, cap en contra, 11 abstencions i dues absències. La llei, que inclou objectius com el d'assolir la neutralitat en les emissions de gasos d'hivernacle i un model de producció d'electricitat totalment renovable en el 2050, va ser recorreguda davant del Tribunal Constitucional pel govern del PP el novembre del 2017.

L'abril del 2018, el Tribunal Constitucional va aixecar-ne la suspensió, amb l'excepció de l'article que prohibia el "fracking". La mesura és provisional fins que el tribunal es pronunciï sobre la constitucionalitat dels preceptes de la llei.
 

Escòcia i Gal·les, els primers

El primer govern que va declarar l'emergència climàtica va ser el d'Escòcia, el 28 d'abril. La primera ministra, Nicola Sturgeon, ho va anunciar durant el congrés anual del Partit Nacionalista Escocès amb aquestes paraules:

"Declaro que hi ha una emergència climàtica. I Escòcia estarà a l'altura de la seva responsabilitat per abordar-lo."

Al cap de tres dies, era Gal·les que feia aquesta declaració. Però en aquest cas era el parlament el que aprovava la moció, amb 38 vots a favor, 2 en contra i 12 abstencions. El mateix dia ho va aprovar el parlament del Regne Unit. I el d'Irlanda va aprovar la moció el divendres 10 de maig.

Totes aquestes mocions s'han aprovat a partir de les grans mobilitzacions promogudes per la jova activista sueca Greta Thunberg. I de les mobilitzacions a diverses capitals, que a Londres van acabar amb més de mil detinguts. Les protestes dels joves han rebut el suport de milers de científics de tot el món.

Però les mocions no sempre han anat seguides d'altres decisions coherents amb aquestes declaracions. Així, al Regne Unit, poc després de la declaració del parlament es va apujar del 5% al 20% l'IVA dels panells solars, mentre que l'impost de combustibles fòssils, carbó inclòs, es mantenia en el 5%. En canvi, pocs dies després de la declaració, Escòcia va aturar un projecte per rebaixar impostos a l'aviació.

El 7 de maig, la Universitat Politècnica de Catalunya es va convertir en la primera de l'Estat en aprovar una declaració d'emergència climàtica. La votació es va fer al Claustre Universitari a proposta de diferents col·lectius d'estudiants.
 

Crida del Club de Roma al govern

L'acord del govern es produeix tres setmanes després que l'oficina de Barcelona del Club de Roma fes públic, el 23 d'abril, el "Manifest per a una nova governança de la transició energètica", que comença amb aquesta frase: "No som prou conscients que vivim a les portes d'una emergència planetària".

En aquest manifest es considera que "Catalunya està preparada per liderar aquesta revolució tecnològica i cultural que afectarà les formes de vida, de consum i de treball de la població". Per això demana que "s'acompleixi el gir copernicà previst per la Generalitat per accelerar la transició energètica, de la qual dependran la resta de les polítiques econòmiques, fiscals, sanitàries, socials i culturals".

Tot i així, els signants també es declaren "preocupats pel col·lapse que pateixen les energies renovables a Catalunya", sense inauguració de "pràcticament cap parc eòlic" des del 2013 i amb un retard "inexplicable" pel que fa a l'energia solar tèrmica i fotovoltaica.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Energia Medi ambient