La fusió dels gels, afavorida per temperatures elevades, potencia l'escalfament global
Un estudi estima l'impacte d'aquest fenomen en la temperatura global i un altre alerta de l'alliberament de gas metà des del fons dels oceans
La fusió dels casquets polars i dels gels de regions muntanyoses poden produir un increment addicional de vora mig grau en la temperatura mitjana del planeta, segons un estudi d'investigadors alemanys i suecs.
Concretament, l'augment que la fusió dels pols afegiria a l'escalfament que la Terra està experimentant seria de 0,43 graus. Pot semblar poc, però cal tenir en compte que es tracta de la temperatura mitjana i que, en els Acords de París, signats el 2015, es va establir impedir que l'augment superi els 2 graus i fer tot el possible perquè no depassi 1,5 graus.
Per a l'augment es pren com a referència la mitjana dels anys 1880-1900. En aquests moments, la temperatura mitjana ja ha augmentat 1,1 graus.
En comparació, el compromís de la Xina de ser neutral en carboni el 2060 només ajudaria a reduir la temperatura mitjana entre 0,2 i 0,3 graus.
L'equip d'investigadors l'ha encapçalat Nico Wunderling, de l'Institut per l'Impacte Climàtic de Potsdam, i s'ha publicat a la revista Nature Communications.
Pèrdua de l'efecte albedo
La fusió dels gels té un efecte que potencia l'escalfament global. La raó principal és que el gel reflecteix gran part de la radiació solar. És l'anomenat efecte albedo. Sense gel, bona part d'aquesta radiació no es reenvia a l'espai i la temperatura augmenta.
Els autors han utilitzat un model de la Terra en combinació amb diferents nivells de concentració de diòxid de carboni. Amb 400 ppm (parts per milió), límit que ja s'ha superat, la temperatura mitjana augmentaria 0,43 graus.
La majoria d'aquest augment vindria de la desaparició de l'efecte placebo, que hi contribuiria en un 55%. El vapor d'aigua ho faria amb un 30% i els núvols hi afegirien el 15% restant.
També hi ha contribucions diferents segons la regió. Així, el casquet de gel de l'Antàrtida Occidental només aportaria 0,05 graus, però la pèrdua del gel estival a l'Àrtic significaria un augment de 0,19 graus.
Terminis que es poden accelerar
Els autors assenyalen que, en principi, l'augment es produiria al llarg de segles, però que variacions en les concentracions de CO2 comportarien mecanismes de retroalimentació que escurçarien molt els terminis.
De fet, es preveu que cap al 2050 l'Àrtic es quedi sense gel els mesos d'estiu. La temperatura de l'Àrtic augmenta al doble de velocitat que la mitjana global del planeta.
També destaquen que quan se superin certs llindars crítics pot no haver-hi marxa enrere. Per això, conclouen que la fusió dels casquets tindria un impacte directe important en l'augment de la temperatura del planeta:
"Les decisions que es prenguin en els pròxims anys poden determinar el destí de les masses de gel de la Terra a llarg termini."
S'allibera metà del fons oceànic
No és l'única notícia dolenta que arriba dels pols. El diari britànic The Guardian ha informat del descobriment, per part d'un equip internacional, que grans quantitats de metà que es troben en el fons oceànic han començat a alliberar-se i a arribar a la superfície.
El metà és un gas d'hivernacle molt més potent que el CO2. Per això, que la concentració augmenti de forma significativa és molt preocupant. Els investigadors alerten, des de fa temps, que el desglaç de zones de Sibèria provocarà l'alliberament de metà que fins ara està atrapat en el permagel o pergelisol, el sòl permanentment glaçat.
Les dades a què ha tingut accés The Guardian provenen d'una expedició a bord d'un vaixell rus. Els investigadors afirmen que els anomenats "gegants adormits del cicle del carboni", dipòsits glaçats de metà a l'oceà Àrtic, s'estan alliberant fora de la costa oriental de Sibèria.
Impacte en el clima
La raó principal sembla l'entrada de corrents d'aigua calenta des de l'Atlàntic cap a l'Àrtic. Sembla que la majoria de bombolles es dissolen en l'aigua, però les mesures a la superfície han permès constatar que la concentració de metà és entre quatre i vuit vegades superiors a les esperades.
Un dels científics que viatgen en el vaixell, Örjan Gustafsson, de la Universitat d'Estocolm, ha declarat al diari que és improbable que en aquests moments això afecti l'escalfament global, però que el procés ha començat i seguirà endavant i pot tenir un impacte important en el futur.
Els investigadors també remarquen que són resultats preliminars i que no es confirmaran fins que no acabin l'expedició, analitzin totes les dades i preparin un article per a una revista especialitzada.
