La Fiscalia Superior de Catalunya demana que la querella per la consulta del 9-N s'ampliï a l'exconseller Homs
La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat que s'investigui l'exconselller de la Presidència Francesc Homs en el marc de la querella del 9-N contra Mas, Rigau i Ortega. Segons han confirmat fonts judicials a Catalunya Informació, la fiscalia ha presentat l'escrit davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que haurà de traslladar la petició al Tribunal Suprem, ja que actualment Homs és diputat al Congrés.
Segons l'escrit de la fiscalia, Homs també podria haver incorregut en un delicte de desobediència i per això vol que se l'interrogui en qualitat d'investigat, el que fins ara era imputat.
Després de la petició, Munté ha defensat la legalitat i la legitimitat del 9-N:
"Manifestem ple convenciment que tot es va fer de manera legal i legítima. Veiem compliment del mandat democràtic que sorgeix de les urnes."
La portaveu del govern, que ha insistit que "les coses s'han fet ben fetes", ha demanat que no es judicialitzi una qüestió estrictament política.
"Demanaria evitar la judicialització de quelcom que és polític."
El TSJC no admet les querelles per sedició contra Forcadell, Mas i altres diputats
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha admès a tràmit les querelles d'UPyD i Manos Limpias contra l'actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'expresident de la Generalitat Artur Mas. Tant el partit com el sindicat els acusaven de sedició i rebel·lió després de la declaració independentista del 9 de novembre a la cambra catalana. La declaració va obtenir els vots a favor dels representants de Junts pel Sí i la CUP. Les querelles també afectaven diversos diputats com Jordi Turull, Marta Rovira i Anna Gabriel i l'exdiputat Antonio Baños.
El TSJC no aprecia delicte en la declaració independentista aprovada poc després de constituir-se el nou Parlament, arran dels resultats del 27-S. Els magistrats entenen que aquesta resolució no representa un "aixecament violent" sinó un escrit que es limita a l'àmbit parlamentari i que ja va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional.
El tribunal considera que, en l'àmbit penal, no es pot "equiparar els alçaments violents, desordenats o hostils amb els actes il·legals i inconstitucionals fets en seu parlamentària i que no han transcendit aquest àmbit". En aquest sentit, insisteix que el delicte de rebel·lió "exigeix l'ocupació de la força" i que no consta que amb la declaració del 9-N s'hagi vist alterat l'ordre públic que requereix el delicte de sedició. La setmana passada, la fiscalia va demanar que no s'admetés a tràmit perquè la resolució ja havia estat anul·lada pel Tribunal Constitucional.
