La fi dels peatges, un maldecap per als pobles que en deixaran de cobrar l'IBI
Amb la fi dels peatges, les concessionàries deixaran de pagar a un total de 129 municipis de tot el país un impost que en global suposa més de 14 milions d'euros
L'aixecament dels peatges d'algunes autopistes a partir del setembre és rebut amb alegria per molta gent, però no tant per desenes de municipis, la majoria petits, que alerten del daltabaix que els causarà en les arques municipals.
Deixaran d'ingressar l'IBI que paguen les concessionàries, una font d'ingressos important per a les finances d'aquests pobles. És l'IBI-BICES, l'impost de béns immobles de característiques especials.
A Lleida, 16 poblacions afectades per l'alliberament del peatge de l'AP-2 s'han unit per demanar una compensació:
L'1 de setembre s'acaba la concessió de l'AP-7 de Vila-seca fins a la Jonquera. Fa una mica més d'un any, ja es va alliberar el tram sud de l'AP-7, entre Vila-seca i Alacant.
Al setembre, també s'acabaran els peatges de la C-32 i la C-33, que afecten sobretot el Maresme. I també s'aixecaran els de l'AP-2, que passa per les demarcacions de Tarragona i Lleida.
Amb la fi dels peatges, les concessionàries deixaran de pagar l'IBI a un total de 129 municipis a tot el país. En global, són més de 14 milions d'euros.
Un canvi que notaran, sobretot, els municipis més petits o amb menys activitat econòmica, on aquests diners suposen una bona part del seu pressupost.
A Lleida deixaran d'ingressar 1,3 milions
A la demarcació de Lleida, a partir de l'1 de setembre els usuaris de l'autopista AP-2, que va d'Alfajarín, a Saragossa, al Vendrell ja no hauran de pagar el peatge.
Els 16 pobles del Segrià i les Garrigues per on passa aquesta via ràpida deixaran de cobrar 1.300.000 euros en concepte d'IBI-BICES.
Castelldans és un dels afectats. Ingressa 157.000 euros a l'any, el 15% del pressupost municipal. Uns diners que destina a serveis com el de la llar d'infants, el casal d'avis i el dels joves.
L'alcalde, Conrad Llovera, tem que sense aquests diners puguin perdre població. "Molta gent es guanya la vida anant a treballar a les ciutats i, en canvi, viu als pobles per la comoditat de viure en un poble, però tenint tots els serveis", comenta.
A Alfés inverteixen part dels 50.000 euros que perceben a arranjar camins, al mobiliari urbà i a la cultura. "Nosaltres també volem que ens pagui, Autopistes. La via no desapareixerà i l'afectació hi és. Demanem una compensació o altra", explica l'alcalde, Hilari Guiu.
De moment, els ajuntaments lleidatans han encarregat un informe jurídic per saber quines mesures poden adoptar. L'alcaldessa d'Aitona, Rosa Pujol, fa una crida a ajuntaments de tot Catalunya "per negociar amb l'Estat". Inicien junts aquesta lluita, però volen que s'hi sumin un centenar d'ajuntaments de l'AP-2 i l'AP-7.
A Girona l'impost suposa prop de 4 milions
A les comarques gironines, són 27 els municipis afectats, que deixaran de cobrar gairebé 4 milions d'euros.
Els municipis més petits són els que més ho notaran i estan a l'expectativa de veure com s'acabaran gestionant les autopistes un cop s'aixequin els peatges.
Hi ha diversitat d'opinions entre els ajuntaments sobre si s'han de demanar compensacions. Mentre que a Sant Julià de Ramis volen explorar aquesta via, d'altres, com el de Maçanet de la Selva, no ho acaben de veure clar.
També n'estan pendents altres municipis del Maresme i el Camp de Tarragona.
Com ho han gestionat els municipis de l'AP-7 sud
Els que ja han vist l'efecte de l'aixecament dels peatges són els pobles del tram de l'AP-7 sud, des de Vila-seca fins a Ulldecona. Són una dotzena de municipis de la demarcació de Tarragona que aquest any ja no han cobrat aquest impost, que pujava a més de 2 milions d'euros.
Alguns, els més petits, han hagut de reduir inversions i apujar impostos per quadrar els números.
