La cruïlla de l'Eixample que senyalitza fins a 12 maniobres per a bicis i cotxes

Un entramat de línies contínues i discontínues a dreta i esquerra. Fletxes que marquen direccions i senyals de "cediu el pas".

És la cruïlla dels carrers Cartagena i Provença, a l'Eixample de Barcelona. Un punt molt transitat al bell mig de la ciutat on molts conductors han de pensar amb atenció què poden fer i què no i qui té prioritat de pas.

És la intersecció amb més senyalització de Barcelona, amb 7 semàfors per a bicicletes, senyals verticals i horitzontals diverses, girs de 90 graus i rotondes que preveuen fins a 12 moviments possibles.

Carrils per als cotxes i motos, però també carrils per a ciclistes i altres vehicles de dues rodes, com patinets elèctrics. Qui circuli per aquest carril de bicicletes del carrer Provença ha d'anar molt amb compte en arribar a la cruïlla. Si bada pot no veure que el carril queda en contradirecció i trepitja el carril dels cotxes:

Sobre aquest punt, un senyal de trànsit no gaire habitual indica el camí que han de fer els ciclistes que, des del carrer Provença, volen pujar per Cartagena. El senyal els indica que no poden girar directament, que han de fer una petita rotonda al voltant del semàfor:

Però, a més, aquesta senyalització vertical es contradiu amb una senyalització pintada al terra. Indiquen dues maniobres diferents per a la mateixa acció.

A la cruïlla hi ha senyalitzacions per marcar fins a 12 itineraris diferents. Totes comprimides en un espai reduït ple de línies contínues i discontínues, fletxes que marquen direccions i senyals de "cediu el pas".

Un entramat de senyals de circulació impossibles de seguir per a molts usuaris. N'hi ha que es fan un embolic i, d'altres, directament, no en fan cas i se les salten.

Aquesta cruïlla és un pla pilot de l'Ajuntament de Barcelona que està en marxa des del 2017 i, teòricament, es va fer per garantir la continuïtat entre els diversos carrils bici. Però molts usuaris es queixen que això no és factible i consideren que l'excés de senyalització, lluny de simplificar la circulació, la complica:

"És un despropòsit, això, és un lloc de lògica que ningú entén. Si t'hi fixes, és un joc de fletxes que ningú entén. La gent passa i fa el que vol."

"No sé si això significa que aquí s'ha de fer una rotonda, jo no ho veig clar."

"És bastant estrany, sí. Com a metàfora de la hiperegulació per segons quines ideologies, està bastant bé."

"És una mica complicat, sobretot si vens des de d'allà, carrils que pugen, que baixen,... A part, els semàfors no estan gens ben sincronitzats."