Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La collita literària del 2021: els 15 llibres de l'any en català

La narrativa en català ha viscut un any en què molts autors amb una marcada trajectòria han publicat títols nous, però també d'òperes primes que han tingut gran repercussió

Carles Claret VilasecaActualitzat

Maria Barbal i Jaume Cabré són plomes amb un obra reconeguda que aquest 2021 han eixamplat amb noves publicacions. Rafel Nadal, Xavier Bosch i Sílvia Soler, per la seva part, ja fa anys que publiquen assíduament i tenen tirada entre els lectors.

Però, aquest 2021, també han ressonat les veus de Pol Guasch, Núria Bendicho i Anna Gas, una nova fornada de narradors nascuts als anys noranta que han irromput amb molta força en l'àmbit de la narrativa en català.

Tot plegat, combinat amb el debut literari del músic Gerard Quintana i la consolidació d'altres autors, com Marc Artigau i Borja Bagunyà, que encarrilen el futur en el món de les lletres amb noves creacions després d'haver saltar a la palestra de les lletres amb obres premiades amb els principals guardons de la literatura catalana. 

Aquest és un recull dels llibres amb més repercussió de l'any:
 

1. "Terres mortes", de Núria Bendicho

"Terres mortes" és un drama rural que l'autora assegura haver començat pel final i ha acabat sent la plataforma d'una de les veus literàries que s'han sentit amb més força aquest any.

"Tenia molt clara l'escena final i tenia molt clar on volia arribar, i a partir d'aquí vaig construir la història des d'un principi", explica la mateixa Bendicho.

La mort i l'obscuritat estan ben presents en una histò­ria gòtica en la qual el lector es pregunta si aquells que semblen culpables no són justament els més lliu­res i si, al capdavall, potser tots som víctimes de la mateixa foscor.

L'escriptora nascuda a Barcelona el 1995 va presentar-se al Premi Anagrama del 2020 i no el va guanyar. Però, malgrat tot, el jurat del certamen va recomanar que es publiqués la seva primera novel·la.

 

2. "Napalm al cor", de Pol Guasch

A "Napalm al cor", el narrador tarragoní situa l'acció en una geografia ambigua, indeterminada, on una parella de nois marcats per unes condicions de vida precàries i sense perspectives de futur, tenen com a única alternativa fugir d'una terra erma, en una zona militaritzada, per començar un trajecte cap al més enllà.

A diferència de "Terres mortes", "Napalm al cor" sí que va obtenir el Premi Anagrama en l'edició d'aquest 2021. Pol Guasch, que fa 24 anys el 31 de desembre, encapçala una nova fornada d'escriptors molt joves, prolífics i versàtils en diferents gèneres.

Al gener, guanyava l'Anagrama pel seu debut com a novel·lista, però, anteriorment, ja havia publicat un poemari, "Tanta gana" (2018), guardonat amb el premi Francesc Garriga. Aquest any també ha arribat a les llibreries un segon llibre de poesia, "La part del foc", Premi López-Picó 2020, publicat per Viena Edicions.

 

3. "El pèndol", d'Anna Gas

El recull de relats compilats a "El pèndol" permet endinsar-se en un món inquietant on la realitat i les seves distorsions s'entrecreuen. Les narracions d'Anna Gas esdevenen un espectacle, visual i visionari, en què es representa la complexitat de la vida.

Entre les històries destacades, un personatge que surt d'una gàbia per habitar-ne una altra; un adolescent que se sotmet a un ritual de pas a la vida adulta i una noia que fa cua mentre es debat entre la solitud i la companyia.

Guanyadora del Mercè Rodoreda per a llibres de contes i narracions que atorga Òmnium Cultural, la joveníssima autora barcelonina, nascuda el 1996, com Pol Guasch, també havia publicat poemaris mereixedors de premis: "Crossa d'aigua" (2017), Premi Joan Duch per a joves escriptors, i "Llengua d'àntrax", Premi Josep Maria Llompart dels Premis Cavall Verd.

 

4. "Sola", de Carlota Gurt

La Mei, protagonista de la novel·la, s'aboca a escriure instal·lada a la casa del bosc de la seva infantesa després de naufragar en la feina i immersa en l'apatia matrimonial. Des d'allà, s'encararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva. L'obra és la crònica d'una rebel·lió en solitud de 135 dies. 

Introduïda en el món literari per les seves traduccions de l'alemany, Carlota Gurt va precedir Anna Gas a l'hora de recollir el Mercè Rodoreda de contes per "Cavalcarem tota la nit" (2020). Va ser el seu debut com a escriptora.

La tardor d'aquest any va publicar "Sola", la primera novel·la, sobre els canvis que provoca la soledat. "La solitud és una cosa que ens transforma, que ens canvia. De la solitud no en surts il·lès," conclou la filòloga i traductora nascuda a Barcelona el 1976.

 

5. "Tàndem", de Maria Barbal

"Tàndem" s'ambienta al barceloní barri de Sants i reflexiona sobre la felicitat i la capacitat dels protagonistes per aprofitar el temps tant com sigui possible en una oda al "carpe diem". 

La parella protagonista de la novel·la de Maria Barbal, l'Elena i l'Armand, intenten desfer-se de tot allò que els té atrapats i recuperar l'espontaneïtat i l'alegria del present. Així, s'adonaran que tenen dret a canviar i mirar el món de manera diferent de com ho havien fet durant anys.

La veterana escriptora de Tremp, aquest any, no només ha publicat aquesta novel·la, guanyadora del premi Josep Pla, sinó que ha estat reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el colofó a una trajectòria d'obres referencials, des de la iniciàtica "Pedra de tartera" (1985), mereixedora del Joaquim Ruyra de literatura juvenil.

Novel·lista, narradora per a totes les edats i guionista, Maria Barbal atresora gairebé tots els premis i reconeixements a les obres publicades en català.

 

6. "Junil a les terres dels bàrbars", de Joan Lluís-Lluís

L'escriptor nord-català s'endinsa en el nucli de plomes de Club Editor amb una novel·la  ambientada a l'època romana, just al principi de l'era cristiana. Junil, una jove menystinguda pel pare, encola papirs a la llibreria que ell regenta i aprèn a llegir.

Quan ell mor, fuig a peu amb tres esclaus i travessa la frontera de l'Imperi Romà i comença un periple per un món on els déus i les llengües varien. A mesura que avança el camí, més creix l'afany de caminar.

La setena novel·la del perpinyanenc Joan-Lluís Lluís es defineix com una gran i esplendorosa novel·la d'aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l'estranyesa com a condició.

 

7. "El primer emperador i la reina Lluna", de Jordi Cussà

Qin Shi Huangdi, el primer emperador de la Xina, té un paper d'heroi fundacional incomparable en la cultura xinesa, i la seva figura magnètica oscil·la entre la divinitat i la monstruositat 

Al voltant d'aquest personatge, que volia esdevenir immortal, gira una història que presenta un còctel entre realitat i meravella. Les cròniques oferien tots els elements per construir una novel·la memorable, com va fer l'escriptor de Berga.

Jordi Cussà, un autor de culte amb "Cavalls salvatges," un retrat cruent i viu de la seva generació com a gran referent, va morir pocs mesos després de publicar "El primer emperador i la reina Lluna," un relat d'aventures amb l'antiquíssima cultura xinesa com a font d'inspiració.

 

8. "Consumits pel foc", de Jaume Cabré

Un dels autors catalans amb més repercussió internacional, a "Consumits pel foc", planteja una novel·la no gaire extensa amb els ingredients indispensables de la narrativa de Jaume Cabré: una història subjugadora, uns personatges amb clarobscurs inquietants i sorpreses d'alt voltatge literari.

Malgrat no haver tingut una infantesa gens fàcil, l'Ismael ha estudiat i fa de professor de llengua i literatura. Un dia, per atzar, es retroba amb una antiga veïna i a poc a poc comencen a intimar, fins que una altra trobada aparentment casual, ara amb el conserge de l'institut on treballa, porta l'Ismael a una situació límit.

El terrassenc, autor de magnes novel·les com "La teranyina" (1984), "Les veus del Pamano" (2004) o "Jo confesso" (2011) ha tornat a les llibreries després d'una dècada sense publicar. Nascut l'any 1947, Cabré també ha destacat com a guionista de televisió i cinema. 

 

9. "L'home que va viure dues vegades", de Gerard Quintana

El punt de partida de la novel·la de Gerard Quintana se situa a Eivissa, on l'autor va viure durant un temps, en el tombant de segle. La Maria i els seus fills, l'Àngel i l'Alba, de cinc i set anys, arriben una tarda plàcida de setembre a la platja després de saber que el vol del pare, el Salvador, ha estat cancel·lat i que torna amb el darrer avió de la nit.

El que passarà en aquella petita cala ho canviarà tot per sempre i és el detonant d'una increïble història, la de Salvador Martí, el fill que haurà de lluitar contra el destí quan rep una herència enverinada del seu pare.

El músic, vocalista de Sopa de Cabra, un dels mascarons de proa del moviment del rock català i, des d'aquest any, també novel·lista, va aconseguir el premi Ramon Llull amb el seu debut com a escriptor.

 

10. "Quan s'esborren les paraules", de Rafel Nadal

Amb gran intensitat emocional, l'autor escriu les pàgines sobre la baba Montserrat, amb l'esperança que cada cop que algú les llegeixi posi en marxa les històries que s'hi expliquen i faci reviure un per un els seus protagonistes.

Un relat volgudament nostàlgic amb referències a un temps que s'acaba, però que, alhora, omple d'humor i de tendresa un temps que tot just comença. El gironí Rafel Nadal, després d'una dilatada trajectòria com a periodista, s'ha convertit, en els últims anys, en un aclamat creador de supervendes en català.

Amb "Quan s'esborren les paraules", tanca la saga literària sobre la seva família que va començar amb "Quan érem feliços", Premi Josep Pla 2012, i "Quan en dèiem xampany" (2013), una trilogia que ha alternat amb altres llibres d'èxit com la novel·la "El fill de l'italià" (2019), que es va endur el Premi Ramon Llull.

 

11. "La dona de la seva vida", de Xavier Bosch

Xavier Bosch va ser l'autor més venut per Sant Jordi amb un llibre sobre els infants robats en què "tenia necessitat de retrobar el periodisme, sobretot, perquè quan la justícia fa aigües, el que ens queda és això: és una denúncia periodística".

El Joel, el Raimon i la Victòria són els germans Estrada, els protagonistes de la novel·la de Bosch. Malgrat que cadascun viu en una punta de món, es mantenen molt units. Una investigació periodística, però, ho posa tot en risc. El Joel, director de documentals, aviat s'adonarà que hi ha descobertes que fan trontollar els sentiments, sacsegen la vida i obliguen a reescriure el passat.

De formació periodística en l'àmbit audiovisual i habitual columnista a la premsa escrita, Xavier Bosch va introduir-se a la narrativa amb llibres de contes. Amb "Se sabrà tot" va inaugurar la trilogia de novel·les protagonitzades pel periodista d'investigació Dani Santana.

El màxim reconeixement va arribar-li el 2015 amb el Premi Ramon Llull per "Algú com tu", novel·la en què es va instal·lar en un altre registre. Des de llavors, els seus llibres acaben esdevenint best-sellers.  

 

12. "Nosaltres, després", de Sílvia Soler

Les relacions humanes, especialment les familiars i intergeneracionals, solen ser un bon terreny adobat per a les històries de Sílvia Soler. A "Nosaltres, després", una de les novel·les més venudes aquesta tardor, hi aborda el pas del temps, l'amor i els daltabaixos que cada vida comporta.

Ambientada a la Barcelona contemporània, el lector coneix els personatges principals, dos homes i dues dones, quan són joves i les seves vides pràcticament s'acaben d'estrenar tot i arrossegar infanteses singulars. Amb ells bateguen anhels, expectatives i esperances, però també frustracions, alegries i desitjos. I, sobretot, l'amor. I l'amistat, que n'és una de les seves principals formes.

Sílvia Soler escriu amb un estil molt característic, detallista i cinematogràfic, amb trames que atrapen els seus lectors més fidels. Amb "Mira'm als ulls" (2003) va guanyar el premi Fiter i Rossell, i amb "Petons de diumenge" (2008), el premi Prudenci Bertrana. El 2013, va rebre el Premi Ramon Llull amb "L'estiu que comença".

 

13. "Els angles morts", de Borja Bagunyà

La primera novel·la de Borja Bagunyà editada per Periscopi entrellaça les vides d'en Morella, que acaba de perdre la plaça de catedràtic que tant desitjava, la Sesé, la seva dona, una ginecòloga saturnina, i l'Olof, l'ultranebot, fill d'un germà genial i inaguantable, que arriba a Barcelona per passar-hi uns mesos.

L'autor desplega una constel·lació de personatges sacsejats per una descoberta insòlita que s'enfronten a la desfeta d'un món a repèl i a una necessitat insubornable de ser escoltats.

Borja Bagunyà, nascut a Barcelona l'any 1982, és fundador i director de l'Escola Bloom, dedicada a la literatura. Va debutar com a escriptor l'any 2004 amb el recull de relats "Apunts per al retrat d'una ciutat".

Dos anys més tard, el 2006, va endur-se el Mercè Rodoreda de contes i narracions per "Defensa pròpia", amb què va destacar com una de les revelacions de la literatura catalana contemporània amb una prosa carregada d'imaginació i personatges amb potents monòlegs interiors.

Posteriorment, va continuar cultivant la narració curta amb "Plantes d'interior" (2011) per, després d'un parèntesi, escriure a quatre mans amb Max Besora l'assaig "Trapologia" (2018), al voltant d'un dels estils musicals més emergents.  

 

14. "Els desperfectes", d'Irene Pujadas

El Premi Documenta 2020 recull 21 contes que abracen la grolleria i l'humor negre i que exploren, entre altres qüestions, els finals: l'ocàs de l'amistat, l'amor, la vida; els consells dels altres; els periquitos perduts; els bons àpats; la lacra del turisme; els moviments de l'escriptura i les formes de la fe, la credulitat o la manera, sovint hilarant, com els humans afrontem les tragèdies.

Àgils i senzills en la forma i profundament vitals en el contingut, els contes d'Irene Pujadas formen un conjunt irreverent i incòmode, de vegades fosc i pertorbador, de vegades còmic i grotesc.

Nascuda a Sant Just Desvern el 1990, Irene Pujadas va treballar un lustre escrivint sobre cultura en revistes, publicacions especialitzades i suplements de diaris. Forma part del trio de fundadores de la revista BRANCA i treballa en l'àmbit editorial.  

 

15. "Jo era el món", de Marc Artigau

La desaparició misteriosa de l'Ariadna, una adolescent de disset anys, en un poble anomenat Arveda, desencadena les reaccions dels seus familiars i amics en un ambient asfixiant on res no és el que sembla.

A cavall entre la dramatúrgia, la poesia i la narrativa en tots els gèneres, el polifacètic Marc Artigau, omnipresent a l'escena teatral, puja a Arbeca, el seu poble d'estiueig --que apareix ficcionat a "Jo era el món"-- per novel·lar el dret a fugir, en una obra trenada entre projectes teatrals i col·laboracions diverses.

Tot i que Artigau encara no arriba a la quarantena, és un autor prolífic i infatigable. Ha obtingut premis pels seus poemaris i obres teatrals. La consolidació com a novel·lista del barceloní, format en direcció escènica a l'Institut del Teatre, va arribar el 2019 amb l'obtenció del Premi Josep Pla per "La vigília". 

 

     

ARXIVAT A:
Literatura
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut