"Ja no em considero víctima": de la violència masclista se'n pot sortir

La reparació de les dones que pateixen violència sexual i masclista existeix i és possible. Són supervivents que expliquen com d'important és comptar amb ajuda professional en tot aquest procés. I demanar-la.

L'Estrella és una supervivent de violència masclista que ha recuperat el somriure.

"La veritat és que jo estic molt bé, la vida continua i s'ha de sortir d'això, perquè de la violència se'n surt. Hem d'admetre que estem sent maltractades, però se'n pot sortir. Amb moltes ganes. Has de passar per moltes etapes, dures, que et faran mal. Ho has de reconèixer i demanar ajuda, no tens per què aguantar".

Per Carla Rigol, psicòloga de la dona de l'Associació Hèlia Dones, l'ajuda d'altres dones és fonamental:

"Les dones se'n surten totalment, s'empoderen, s'enforteixen. Sobretot recuperen la força que els van treure. És increïble com recuperen el control sobre la pròpia vida, les decisions, els projectes de futur, les ganes de viure, de lluitar... Per això és fonamental l'ajuda d'altres dones."

"Anava perduda, anava molt, molt perduda. Tenia la valentia de dir 'vull que m'ajudin'.  No tenia molt clar a qui havia de recórrer."

És el testimoni d'una dona que prefereix mantenir l'anonimat. L'ajuda professional ha estat clau per sortir-se'n, però també l'ha ajudat escriure poesia.

A l'Alba Fernández Pous, també l'ha ajudat escriure: a través de les xarxes va explicar que l'havien violat als 17 anys.

"Soc conscient que porto una motxilla amb una història al darrere, però m'agrada l'Alba Fernández Pous d'avui en dia; inclús em fa tendresa recordar-me amb 17 anys, però he fet un bon viatge i no me n'avergonyeixo gens."

"Jo ja no em considero víctima, tot i que sé que vaig ser víctima, en aquest cas d'una violació. Vaig passar la fase de sobreviure i soc un ésser vivent ja."