Influencers i salut mental: mal ús del concepte o problema real?

Els experts alerten del perill de banalitzar la salut mental a través de les xarxes socials

Marta FreixanetActualitzat

La pandèmia ha fet créixer les consultes d'urgència sobre salut mental entre els adolescents: segons dades del Col·legi de Periodistes de Catalunya, l'increment ronda el 40%. La confluència d'aquest fenomen amb l'increment de l'ús d'internet, sobretot durant l'època de confinament domiciliari, ha posat la salut mental al centre de les converses en línia.

D'acord amb els experts, això és positiu perquè ajuda a trencar el tabú que encara envolta la salut mental, però alerten que cal tenir en compte qui en parla i com ho fa

"Podem trobar persones oportunistes que mencionen el tema perquè rep interès i genera 'likes'", explica Liliana Arroyo, doctora en Sociologia i especialista en innovació social digital.

"Internet funciona molt amb el que s'anomena 'economia de l'atenció': descobrir allò que la gent vol trobar, per mencionar-ho i explotar-ho econòmicament." 

Dues creadores de contingut que recentment han fet saber als seus seguidors que s'apartaven de les xarxes per cuidar la seva salut mental han estat les catalanes Aida Domènech, Dulceida, i Laura Escanes.

Dulceida ho va anunciar el 22 d'agost. En les últimes línies de la publicació, però, deia que esperava tornar al setembre, tan sols uns dies després.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Aida Domenech (@dulceida)

 

Laura Escanes va fer un anunci similar l'11 d'agost i el dia 20 reprenia l'activitat a les xarxes.


Els professionals asseguren que són períodes de temps massa curts per recuperar-se d'una malaltia d'aquest tipus i temen que s'estigui banalitzant el tema.

"Ho estan mercantilitzant per treure'n un rèdit", declara Òscar Pino, coordinador del CSMA Benito Menni de l'Hospitalet. "Sembla que s'està instaurant un discurs que si tu no has patit un problema de salut mental no ets ningú i no has patit prou per saber de què va la vida."

Els experts expliquen que aquesta situació suposa un doble risc per a la societat.

"Per un costat, la gent que té un diagnòstic se sent més culpable perquè ells no poden sortir-ne tan fàcilment. Per l'altra, n'hi ha que s'acaben creient que tenen coses que veritablement no tenen, sobretot adolescents."

Janira Planes, experta en xarxes socials i cultura d'internet, diu que aquest tipus de publicacions formen part de les estratègies dels creadors de continguts per tenir més presència mediàtica: "Aprofiten que la pandèmia ha posat la salut mental sobre la taula per romantitzar-la i aconseguir més visites. Apartar-se de la seva feina deu dies són unes vacances de tota la vida".

La plataforma en què les converses sobre salut mental són més presents és TikTok, la més utilitzada pels adolescents. S'hi han fet virals els que es coneix com a "vídeos d'autodiagnòstic".

"Són vídeos on la persona que hi surt diu algunes coses que poden ser símptoma de patir ansietat o depressió. Per exemple: deixar una tasca a mitges, distreure't amb facilitat o tardar molt a respondre els missatges de WhatsApp", explica Planes.

Afegeix que són tendències que sorgeixen dels Estats Units, on hi ha més volum de creadors de continguts, però que de seguida que arriben aquí es reprodueixen: "Tan sols traduint els vídeos funcionen igual de bé. Sis, vuit, deu milions són volums de visualitzacions gens estranys."

Per Liliana Arroyo, els ítems que acostumen a mencionar-se en aquests vídeos són coses amb què qualsevol podria identificar-se en algun moment i per això es viralitzen: "Et fan creure que parlen de tu. Llavors és molt fàcil que ho comparteixis o etiquetis a un amic".

Maternitat i LGTBI+

Cada vegada es detecten més fenòmens que els creadors de contingut monetitzen. Un exemple és la maternitat, com explica Janira Planes: "Durant la pandèmia les influencers han tingut menys feina i, per tant, no els ha estat tan necessària la seva imatge. Amb això, moltes han tingut fills i ara treballen amb un altre tipus de promocions. Han capitalitzat la maternitat".

Un altre exemple més polèmic seria el conegut com a "queerbating", és a dir, apropiar-se d'elements propis del col·lectiu LGTBI+ que són tendència tot i no pertànyer-hi.

 

ARXIVAT A:
SalutXarxes socials Salut Mental
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut