"Infants d'un sol ús": la cruesa del treball infantil a la Revolució Industrial, al descobert

Llogarrets, turons i embassaments idíl·lics. Aquest és el paisatge que qualsevol pot gaudir si decideix anar-se'n a visitar la vall de Washburn, al nord d'Anglaterra.

Ara, però, l'excavació en un dels cementiris rurals de la zona, al poble de Fewston, ha demostrat que al segle XIX en aquella zona no tot eren flors i violes. Especialment si parlem de les criatures, moltes vegades orfenes, que hi enviaven des de Londres per proveir de mà d'obra barata les fàbriques tèxtils, en plena Revolució Industrial.

Al cementiri d'aquest poble de menys de 200 habitants hi han desenterrat restes òssies de més de 150 persones, entre les quals s'ha trobat un percentatge sorprenentment alt de nens, nenes, nois i noies d'entre vuit i vint anys, la franja d'edat que abastaven els contractes dels coneguts com a "aprenents pobres".

Segons els investigadors, l'excés de morts juvenils dins de la mostra del cementiri es deu a la mortalitat de nens treballadors migrants captats amb aquest tipus de contracte i sotmesos a unes condicions de vida extremes, motiu pel qual els arriben a qualificar d'infants "d'un sol ús".

L'anàlisi de les mostres l'ha fet un equip de la Universitat de York en col·laboració amb la Universitat de Durham i investigadors voluntaris del Washburn Heritage Centre, i ha permès obtenir la primera prova directa de la vida que duien aquests infants i adolescents.

Unes condicions paupèrrimes que el gran públic coneixia gràcies a Oliver Twist, de Charles Dickens, i que ara també es poden explicar a través de dades científiques. Els autors consideren que s'ha pogut provar com les criatures eren utilitzades com una simple mercaderia.

Desnutrició, tuberculosi o raquitisme

Entre altres, a les mostres hi han trobat signes de retard de creixement, desnutrició i altres malalties associades a feines de risc. A més, asseguren que les primeres anàlisis han permès distingir ràpidament entre aquests nens i els habitants de la zona que hi ha enterrats sota les làpides del mateix cementiri, que comptaven amb unes condicions físiques molt més bones.

L'examen dels ossos i les dents dels infants ha posat de manifest un gran nombre de patologies, com ara la tuberculosi i malalties respiratòries associades a les indústries, i malalties relacionades amb la pobresa, com el raquitisme i el retard en el creixement.

Per exemple, les mostres identificades com a SK 331 eren d'un noi d'entre 12 i 14 anys, segons el desenvolupament dental, però la seva longitud d'os era comparable a la d'un nen de 7 o 8 anys.

En el cas de l'esquelet 262, una dona que tenia entre 16 i 18 anys segons l'edat dental mostra una llargada d'ossos pròpia d'una nena de 10.

En els treballs, hi han participat científics, però també historiadors locals que han permès reconstruir la història dels nens que van veure's empesos a malviure en les conegudes com a "cases de treball", l'únic lloc on els més pobres podien optar a tenir un sostre a canvi d'interminables jornades de treball en condicions perilloses.

Unes condicions "esgarrifoses", expliquen els autors de l'estudi, que amb la seva investigació esperen contribuir a la dignificació d'aquestes criatures. El treball infantil, recorden aquests científics, que encara és la forma més comuna de maltractament infantil al món actual.

Un relat del 1908

L'explotació intantil en una fàbrica d'aquesta petita població anglesa la va relatar de primera mà el reverend Robert Collyer en unes memòries publicades el 1908. Collyer hi va treballar dels 8 als 14 anys, i recordava com entraven a treballar a les sis del matí i en sortien a les vuit del vespre, amb una hora per menjar i descansar:

"Si teníem l'oportunitat de seure uns moments, era quan el vigilant no era per allà a prop, a punt per clavar una corretja de cuir a les nostres petites espatlles... El resultat d'això va ser que els nens més febles estaven tan paralizats que el record de les seves extremitats tortes encara m'evoca a la memòria una llum més aviat sinistra."

Les restes analitzades ja s'han tornat a enterrar al cementiri del poble en el marc d'una cerimònia en què, a més dels investigadors, van assistir alguns dels descendents de les persones que s'havien desenterrat.