Francesos i alemanys volen que la Constitució europea estigui enllestida pel juny
La política d'Aznar respecte a l'Iraq ha estat enfrontada sempre amb la de França i Alemanya. De fet, l'Iraq ha estat un element clau en la consolidació de les relacions entre aquests dos països, que ara es posen de manifest en altres àmbits, com, per exemple, en el futur de la Unió Europea. L'eix francoalemany va fent passos per enfortir la seva postura comuna en temes clau com la Constitució.
Reunió al més alt nivell entre Alemanya i França amb la Unió Europea com a qüestió central. Al president francès, Jacques Chirac, no li ha tremolat la veu quan ha parlat del termini que Berlín i París s'imposen per aprovar la Constitució europea: "Volem un acord per al juny, sota presidència irlandesa, per a la Constitució Europea, però, hipotèticament, si això no fos possible, estimem que, en qualsevol cas, aquest acord s'haurà d'aconseguir sota presidència holandesa abans de finals d'any."
Dintre dels principis constitucionals irrenunciables hi ha la presa de decisions per doble majoria: la majoria d'estats, que representen el 60% de la població de la Unió Europea. Espanya i Polònia s'oposen obertament a aquesta disposició i defensen els sistema del Tractat de Niça, del 2001, que els atorga el mateix pes que França i Alemanya.
I, pel que fa a l'àmbit internacional, Chirac i Schröder s'han mostrat coincidents en les crisis de l'Afganistan i de l'Iraq. Per a l'agost es pretén que el comandament de la Força Internacional de l'Afganistan passi a l'Eurocorp.
Per París i Berlín, tota implicació directa a l'Iraq hauria de passar pel mandat de l'ONU i el poder polític traspassat als iraquians.
