Forcadell, primera presa del procés a qui el Suprem revisarà les sortides de presó
El jutge de Lleida que va autoritzar Carme Forcadell a sortir de la presó per tenir cura de la mare i fer voluntariat ha enviat la resolució a l'alt tribunal
Les sortides de la presó dels presos independentistes arribaran, per primera vegada, a mans del Tribunal Suprem. El jutjat de vigilància penitenciària de Lleida que va autoritzar Carme Forcadell a sortir de la presó per tenir cura d'un familiar i fer voluntariat ha remès al Suprem la resolució.
D'aquesta manera, serà el primer cop que l'alt tribunal espanyol podrà decidir sobre aquestes sortides. Les opcions que ara té sobre la taula són acceptar que l'expresidenta del Parlament segueixi sortint, rebutjar-ho o bé declarar-se no competent i tornar la decisió sobre el cas a Catalunya.
Aquest jutge de Lleida (que és qui té les competències sobre la presó de Mas d'Enric, on estava tancada Forcadell fins que l'han traslladat a Wad-Ras, a Barcelona) és el primer que remet al Suprem la decisió sobre l'article 100.2, que permet als interns sortir a treballar, fer voluntariat o tenir cura de familiars, malgrat no comptar amb la classificació de tercer grau.
L'excepció del jutge de Lleida
La resta de jutges de vigilància penitenciària que han hagut de decidir sobre les sortides dels exmembres del govern i els Jordis han autoritzat el 100.2 i no han elevat la decisió al Suprem. L'últim cas, conegut aquest dimarts, ha estat l'autorització a Romeva. El jutge ha desestimat el recurs de la Fiscalia.
De fet, la Fiscalia s'hi ha oposat en tots els casos, per considerar que l'aplicació del 100.2 és un "grau intermedi" encobert entre el segon i el tercer. El ministeri públic també argumenta que els interns no mantenen "una adequada percepció de la gravetat dels fets comesos, i no hi ha hagut cap canvi que evidenciï" el penediment. Els fiscals afegeixen que "és molt difícil de detectar una possibilitat de reeducació i reinserció en qui, com aquí passa, en realitat no ha assumit la comissió dels fets pels quals compleix condemna".
Si finalment el Suprem es pronuncia sobre el fons de la qüestió, ja sigui adoptant les tesis de la Fiscalia o rebutjant-les, es tractarà d'una decisió molt rellevant, perquè es tracta de l'alt tribunal espanyol, que genera jurisprudència de referència per a tots els tribunals de l'Estat (és a dir, una decisió del Suprem és utilitzada com a guia en futures resolucions per part de la resta de jutges d'instàncies inferiors).
Així doncs, una eventual decisió del tribunal establert al centre de Madrid seria rellevant, perquè probablement seria un precedent per a futures decisions relacionades amb la resta de condemnats l'octubre passat en la causa del Tribunal Suprem.
Nou revés del Tribunal Constitucional als presos independentistes
El Tribunal Constitucional ha rebutjat les recusacions contra els magistrats que havien presentat Carme Forcadell, Raül Romeva i Oriol Junqueras. Al seu parer, no eren imparcials des d'abans de l'1 d'octubre. Segons el Tribunal, no es poden apartar tots els magistrats perquè no hi ha relleu. I els acusa de fer una petició "impertinent" i "abusiva".
Després de confirmar-se que hauran de continuar empresonats mentre no es resolen els seus recursos d'empara, el Tribunal també ha confirmat que es mantenen les penes d'inhabilitació que Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i Josep Rull havien demanat aixecar.
Així mateix, els magistrats tampoc no avalen l'informe del grup de treball de detencions arbitràries de l'ONU.
