Europa ha de triplicar l'esforç per reduir les emissions, diu la Comissió Europea

La Comissió Europea acaba de publicar l'"Informe de progrés de l'acció climàtica de la UE". Un informe fet per obligació de la llei europea del clima i publicat amb retard. S'havia de donar a conèixer "no pas més tard del 30 de setembre del 2023", però no s'ha publicat fins a aquest dimarts, 24 d'octubre.

I s'ha publicat com un informe més dels dotze que complementen l'"Informe de l'estat de la unió energètica" del 2023, en què es destaca com la UE va respondre a l'agressió a Ucraïna: estalviant energia, diversificant els subministraments i accelerant la transició energètica neta.

L'"Informe de progrés de l'acció climàtica de la UE" és el primer després de l'aprovació el 2021 de la llei europea del clima. Destaca que les energies renovables van créixer fins al 21,8% del consum final el 2021, que el 2022 les emissions dels edificis van disminuir un 9% i les de la petita indústria un 6%, però les del transport van augmentar més d'un 2%. En conjunt, les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la UE van disminuir al voltant d'un 3% el 2022, segons l'informe.

Però seguidament afegeix: "El ritme de reducció d'emissions s'ha d'accelerar, gairebé triplicar, per assolir els nostres objectius per al 2030."

L'informe continua: "La Comissió encara està esperant que diversos estats membres presentin els seus plans actualitzats", per poder fer "una avaluació exhaustiva a finals d'aquest any de si estem encaminats o no per assolir els nostres objectius de cara al 2030".

Uns objectius climàtics insuficients

L'objectiu de reducció d'emissions que estableix la llei europea del clima equival, per al 2030, a una reducció d'un 39% respecte del 2019. Un objectiu inferior al 43%, respecte del 2019, que considera necessari, a escala global, el grup d'especialistes de l'ONU, l'IPCC.

També l'Agència Internacional de l'Energia, en un informe publicat al setembre, considera necessari un esforç molt superior de la UE.

"Les economies avançades han de disminuir les emissions un 80% per al 2035 respecte dels nivells del 2022"

"Manca de visió global i d'ambició", segons els auditors

Ho va publicar el Tribunal de Comptes de la UE, al juny, en un informe especial sobre la planificació de la Unió per arribar als objectius climàtics que estableix la llei europea del clima: "La Comissió no té una visió global de les accions que puguin ser eficaces per aconseguir els objectius per al 2030, les estratègies dels estats no són prou ambicioses i l'esforç econòmic planificat és insuficient per aconseguir els objectius proposats de cara al 2030".

Els auditors de la UE destaquen que la reducció d'emissions aconseguida a la UE les dues últimes dècades és deguda en gran part a "factors externs, com la crisi financera del 2008 i la pandèmia de la covid-19".

A més, recorden que "els objectius no inclouen les emissions derivades del comerç internacional (que s'estima que incrementen les emissions en un 8%), ni les de l'aviació (un 3,4% més), ni les del transport marítim internacional (que les incrementaria en un 3,6%)".

Seguim subvencionant fòssils, com sempre

La llei europea del clima estableix que la UE ha d'eliminar gradualment la subvenció als combustibles fòssils de l'aviació i del transport marítim. Però l'Agència Europea de l'Energia va alertar a l'abril que "les subvencions de la UE als combustibles fòssils s'havien mantingut relativament estables durant el període 2015-2021". Van ser 52.000 milions d'euros anuals.

A més, apunta que "la majoria dels estats de la UE no tenen plans concrets sobre com i quan eliminaran aquestes subvencions".

"És poc probable que la UE avanci gaire cap a l'eliminació gradual dels subsidis als combustibles fòssils l'any 2030."

El Banc Central Europeu també posa un suspens

Ho va fer en un informe d'aquest setembre en què destaca la necessitat d'accelerar la transició: "No accelerar la transició verda perjudica la rendibilitat de les empreses i el poder adquisitiu de les llars, alhora que augmenta el risc de crèdit per als bancs. A més, significa perdre els objectius de l'Acord de París i agreujar l'impacte dels costos físics."
 

L'oposició a l'agenda verda europea creix

Els agricultors holandesos s'enfronten als límits d'emissions de nitrogen; la població alemanya està preocupada per la política d'eliminació gradual de les calderes de gas; el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre belga, Alexander De Croo, han demanat públicament una "pausa" a l'agenda legislativa verda de la UE; Polònia pressiona per mantenir les subvencions al carbó; el govern suec ha retallat els objectius climàtics i preveu incrementar les emissions fins al 2030, i els eurodiputats conservadors i de centredreta dilueixen la llei de conservació de la natura.

I al setembre, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va manifestar satisfeta per l'acord dels governs de la UE de retardar dos anys la normativa per reduir les emissions dels vehicles, per "no posar en perill la competitivitat de la indústria".

"La UE, en risc de perdre lideratge internacional"

És una de les conclusions del Consell Europeu de Relacions Exteriors en un informe publicat a finals de setembre en què afirma que la UE s'enfronta a un moment decisiu pel que fa a "si està disposada a avançar cap a la descarbonització a la velocitat establerta en el Pacte Verd Europeu" del 2019, origen de la llei europea del clima.

El Consell recorda que el 2024 hi ha eleccions al Parlament Europeu i recomana: "Els responsables polítics s'haurien de centrar en la sobirania energètica; en com la transformació industrial verda pot ajudar a la competitivitat econòmica; en com el suport financer de la UE pot ajudar a una transició justa, i en els riscos de l'escalfament global."

El Consell considera que un fort finançament verd i una plataforma tecnològica estratègica ajudarien al consens en favor de l'acció climàtica de la UE.

Al juny, el Global Energy Monitor, una entitat amb seu a San Francisco especialitzada en el seguiment del desplegament de l'energia eòlica i la fotovoltaica a escala global, informava que la Xina està a punt d'assolir els seus objectius de cara al 2030, cinc anys abans del previst, ja al 2025, reforçant el seu lideratge mundial en energies renovables. Actualment, la Xina té una capacitat de producció solar superior a tota la resta del món junt.

Al setembre, l'assessora clau de Joe Biden en finances verdes, Heather Boushey, va instar la Unió Europea i el Regne Unit a "augmentar la inversió a favor del clima" i va destacar que la decisió de l'administració de Biden d'invertir milers de milions de dòlars de diners públics en infraestructures i energies renovables està accelerant la inversió privada i ajudant a posar l'economia nord-americana en millor posició per evitar la recessió.

Pocs dies abans, l'economista i eurodiputat Yanis Varoufakis escrivia que "la inèrcia de la UE està a prop de condemnar una o més generacions d'europeus a un subdesenvolupament persistent."