"Em sento en una presó dins del poble", les barreres arquitectòniques fora de la gran ciutat

Voreres, contenidors, semàfors, són algunes de les barreres que moltes persones amb mobilitat reduïda es troben cada dia. Els és difícil accedir a locals, botigues, farmàcies o simplement moure's per la via pública. Les barreres arquitectòniques impedeixen i condicionen el seu dia a dia. A més, fora de les grans ciutats, s'agreuja encara més aquesta problemàtica perquè augmenta el nombre d'aquestes barreres.

L'Anna Rangel viu en una residència adaptada per a discapacitats físics a les Terres de l'Ebre, però quan surt al carrer se sent com si estigués en una presó. Així ho ha explicat aquest dimecres al "Telenotícies comarques":

"Em sento com si estigués en una presó dins d'un mateix poble. Tot i que tinguem una discapacitat, volem fer coses, però la mateixa infraestructura del poble ens ho impedeix."

"Anar per la vorera és un perill"

Les associacions de persones amb mobilitat reduïda denuncien l'escassedat de mesures per eliminar les barreres arquitectòniques, sobretot a zones fora de les grans ciutats.

En alguns municipis com Tortosa, ja les van eliminar, però no va ser suficient. Les voreres dificulten el pas de cadires de rodes, i l'accés a molts locals és impossible.

Paquita Gomis, veïna de Tortosa, ha explicat que ha d'anar per la calçada perquè anar per les voreres, molts cops, és un perill:

"Ens trobem amb accessos a pàrquings que ens dificulten el pas. [...] I accedir a la farmàcia és impossible".

Per a ells, fer aquests accessos adaptats significa poder fer una vida autònoma, "sortir de casa, anar a buscar el pa, com una altra persona", segons ha explicat al TN Josep Ginovart, veí de Tortosa.

Les edificacions vulneren l'accessibilitat

A partir d'una enquesta a persones amb discapacitat física i/o orgànica, la Fundació ECOM va elaborar l'any 2021 un informe Radar que quantifica quines són les principals barreres que vulneren l'accessibilitat.

Les principals categories que la vulneren són: l'edificació general (35%), l'urbanisme i els espais públics (26,7%), l'habitatge (21,7%) i la mobilitat i el transport (11,7%). 

A més, l'administració pública és un dels agents que més vulnera aquests drets amb un 54,2% seguit dels particulars (persones físiques i comunitats de veïns) amb un 25,3%.