El curs començarà els dia 5 sense vagues

Els sindicats de mestres i professors desconvoquen les vagues per a l'inici de curs

Els representants dels set sindicats de docents han firmat aquest acord unànime amb el conseller Josep Gonzàlez-Cambray

Judith Casaprima SaguésActualitzat

Els sindicats docents han anunciat que desconvoquen els dos dies de vaga d'aquest inici de curs, previstos per al 7 i el 28 de setembre, després d'arribar a un acord amb el Departament d'Educació.

Els representants de mestres i professors han acceptat la proposta que els feia aquest dimecres el conseller d'educació, Josep Gonzàlez-Cambray: la incorporació de 3.500 docents més si desconvocaven les vagues per a aquest inici de curs. Aquesta era una de les línies vermelles que mantenia encallades les negociacions des de fa mesos.

Els set sindicats docents han signat aquest acord unànime amb el compromís que durant el primer trimestre, fins a 31 de desembre, es continuï negociant la resta de reivindicacions.

Els representants dels sindicats han dit que, si durant aquest primer trimestre de marge per a la negociació, "no s'obtenen acords i resultats per al retorn de les retallades", estan oberts "a convocar noves mobilitzacions", en paraules de Iolanda Segura, d'Ustec.

Els set sindicats docents han firmat aquest acord unànime amb el conseller(ACN/Martí Rodríguez )

Moltes reivindicacions sobre la taula

Marta Minguella, de la CGT, ha destacat que la convocatòria de vaga ha aconseguit aquest triomf, que "de moment és parcial", ha dit, però que significa el retorn a les condicions laborals "després d'una sobrecàrrega horària que ens van imposar."

Coincideix amb altres representants que han parlat de "treva" o d'inici d'una negociació real" en considerar aquest acord un "bon inici" per continuar treballant per aconseguir la resta de reivindicacions.

Lorena Martínez, d'UGT, ha afegit que l'acord ha estat el fruit de les mobilitzacions del darrer trimestre del curs passat: "Hem vist un canvi d'actitud al Departament d'Educació i els hem donat una oportunitat", ha dit. No obstant això, ha assegurat que aquest acord és molt important i beneficiarà moltes persones, professors i alumnat.

Entre els punts més rellevants a negociar, encara Minguella ha destacat l'estabilització dels interins: "Milers de persones en situació vulnerable,  moltes al carrer, i ara --ha dit-- aquestes 3.500 contractacions permetran donar-los accés a feina."

Un altre és la revisió del contingut del currículum. Els docents consideren que posa en perill les especialitats a la secundària: "Al coneixement se li ha de donar valor", ha dit Minguella.

Tots els sindicats han signat l'acord (CCMA)

L'acord s'ha escenificat al Departament de Treball després de la reunió d'aquesta tarda.


Acord històric

El conseller Gonzàlez-Cambray, satisfet per aquest acord, l'ha qualificat d'històric i de punt d'inflexió. "No ha estat gens fàcil; ens n'hem sortit perquè hem prioritzat els objectius comuns", ha dit, i ha destacat que l'acord acaba amb les últimes retallades.

"No es produïa al sistema educatiu català, des de fa més de 20 anys, que tots els responsables d'educació del país firmessin un acord unànime."
"Reverteix la principal retallada que quedava de fa més de 10 anys, i en menys d'un any i mig de legislatura l'hem revertit." "Amb aquest acord històric comencem una nova etapa després de la pandèmia."

També ha ressaltat el fet que "amb aquest acord, a partir de l'1 de gener tindrem més mestres que mai a la història de l'educació pública d'aquest país".

El president, Pere Aragonès, ha agraït la voluntat d'entesa entre les parts.


Dura i llarga negociació

Educació va posar sobre la taula de negociació una partida de 170 milions d'euros que permetria contractar més de 1.400 mestres i va acceptar incorporar 2.000 professors. Amb aquest augment, les plantilles deixarien de fer una hora lectiva setmanal per dedicar-se a tasques de coordinació, i així es recuperaria l'horari que tenien abans de les retallades. Això no serà fins al gener del 2023, quan els docents faran 23 hores lectives a primària i 18 a secundària.

Els set sindicats majoritaris d'educació, Ustec, CCOO, Intersindical-CSC, Professors de Secundària, UGT, CGT, i USOC, reclamaven, a més de la retirada d'una hora lectiva, la reducció de ràtios més enllà de P3 i acabar amb els nous currículums i el decret de plantilles.

D'entrada, Educació va plantejar reduir l'hora lectiva a primària aquest curs i a secundària el que ve, però els sindicats van rebutjar la proposta i van mantenir les mobilitzacions: una primera jornada de vaga coincidint amb l'inici de les classes a secundària, batxillerat i FP, el dia 7, i un segon dia de vaga el dia 28.

En la primera jornada de vaga, a més de l'aturada es preveia fer una concentració al Parlament i, per a la segona, una manifestació al centre de Barcelona, sota el lema "Fem-nos ingovernables: comencem el curs sense normalitat".

Abans d'acabar el curs anterior, els docents van convocar fins a 9 jornades de mobilització (EuPress/David Zorrakino)

 

Novetats per al nou curs

En l'anunci del nou curs, el Departament d'Educació va anunciar la reducció de les ràtios de P3, que passen de 25 a un màxim de 20 alumnes per classe, mentre els sindicats reclamen que aquesta reducció de ràtios no sigui únicament a P3.

Pel que fa a la retirada dels nous currículums i del decret de plantilles, que permet a les direccions dels centres contractar determinats perfils al marge de les llistes, aquest nou curs es començaran a desplegar els d'infantil, primària i ESO i batxillerat.

 

Ni vagues ni quotes de castellà

Així, el nou curs escolar començarà sense convocatòries de vaga, però ho farà aquest dilluns 5 de setembre. L'avançament en la data de l'inici de curs va ser la gota que va fer vessar el got i que va portar la comunitat educativa, que ja havia fet fins a 9 dies de vaga, a tancar el curs anterior en peu de guerra.

D'altra banda, aquest dijous el govern ha donat l'ordre que es deixi d'aplicar el 25% de castellà a les escoles i instituts que ho estaven fent per ordre del TSJC. El nou marc normatiu rebutja els percentatges i, per tant, fa incompatible el compliment d'aquestes ordres judicials, prèvies a l'aprovació de les noves normes.

ARXIVAT A:
Educació
Anar al contingut