Els reptes de Carles III: una imatge tocada, un fill rebel i un regne que es pot fragmentar
El nou rei d'Anglaterra, acabat de coronar, haurà de superar l'ombra de la seva mare i convèncer un jovent republicà si vol mantenir la institució
Quins són els reptes de Carles III, nou monarca britànic? El primer repte és ell mateix, la seva pròpia personalitat. La impaciència ja el va deixar en evidència durant la proclamació com a monarca quan una senzilla ploma estilogràfica va comprometre la seva imatge al món. Una ploma, i després un bolígraf, van tenir més transcendència que la mateixa firma com a nou sobirà d'Anglaterra.
Ara tot és vist en directe per milions de persones i tothom busca detalls per trobar pistes de la personalitat d'un nou rei amb fama de capritxós.
Carles III va tenir un gest despectiu amb els seus ajudants i es va mostrar intolerant i irascible quan es va tacar els dits de tinta. Camil·la, la reina, va aparèixer al darrere per amortir l'impacte negatiu, per calmar-lo i fer-lo aterrar a la realitat, però aquesta ja és una de les imatges més recordades del nou rei.
Carles III fa setanta anys que somia revolucionar la monarquia. Fa setanta anys que medita com ho farà i en quina mena de rei es vol convertir. Ho té tot estudiat.
Vol ser un monarca més modern; més proper; més auster; vol tenir un paper més actiu; vol transitar a una monarquia moderna. Però aquesta és una institució que suporta més bé la tradició que les revolucions.
Joventut republicana
De moment, a les enquestes, tan habituals al Regne Unit, encara l'aprova la majoria de la població. Però té problemes amb alguna franja d'edat. Els joves, d'entre 18 i 24 anys, no l'accepten. No només a ell, tampoc la monarquia.
La nova generació, segons una enquesta de You Gov, prefereix un altre model. Només un 32% hi estan a favor.
Aquest és un país de llarga, mil·lenària, tradició monàrquica, però entre els joves creix un sentiment republicà. Tot ha canviat després de la mort de la reina. Hi ha protestes en molts actes de Carles III i, fins i tot, s'ha jutjat un jove per haver-li llançat ous. I no ha estat un cas únic.
Graham Smith, cap del grup antimonàrquic Republic i que aquest dissabte va ser detingut durant la coronació explica com ha canviat tot: "Des que la reina va morir, i des de la proclamació de Carles, hem tingut un augment important de suports."
"Hem rebut desenes de milers de lliures i molta gent s'ha implicat amb nosaltres."
Una reina acceptada i un fill rebel
El que ningú li pot negar al nou rei és la persistència. Per exemple, la fidelitat al que sent per la seva esposa, Camil·la, ha passat per damunt fins i tot de la mateixa institució. El matrimoni amb qui va ser la causa de separació de l'adorada Diana Spencer el va posar en una posició difícil.
Ara, però, Camil·la, la reina, comença a ser acceptada. Molts ciutadans entenen que li dona estabilitat, com en l'afer de la ploma, quan va somriure com fent-li entendre que no n'hi havia per a tant.
Un altre repte destacat és la família. Amb un fill rebel, Enric, que els ha posat contra les cordes. Ell, Enric, i Meghan, la seva esposa, són al Regne Unit el centre de les discussions monàrquiques. És la parella més mediàtica. Han fet sèries per a Netflix criticant la monarquia; llibres; entrevistes polèmiques; i han anunciat que n'arribaran més, que el serial encara no s'ha acabat.
Enric i Meghan són populars entre els joves, però la crítica constant d'una institució de la qual no s'acaben de desvincular comença a cansar i cada vegada és menys sostenible. Per Carles III, encara preval la protecció del seu fill petit, però el va apartant de la representació monàrquica.
Catherine Mayer, biògrafa reial, autora del llibre "The heart of a king", explica que hi ha hagut un canvi en l'opinió pública: "Les enquestes no ho reflecteixen bé perquè el canvi s'està produint entre els joves i les minories racials, influïts per Enric i Meghan."
Un regne que es pot fragmentar
Les nacions britàniques també estan en ple canvi. Escòcia reclama el segon referèndum d'independència. I Irlanda del Nord s'enfoca a votar un referèndum de reunificació de l'illa, que pot arribar d'aquí una o dues dècades.
Els monarques sempre han tingut molt de pes a Escòcia. Fins i tot l'exprimer ministre David Cameron va recórrer a la reina abans del primer referèndum d'independència, l'any 2014, per demanar-li ajuda. La sàvia Elisabet va fer un críptic comentari, des d'un poble escocès, en què se li va entendre tot. Només va dir, de forma casual: "Espero que, a l'hora de votar, la gent pensi molt meticulosament en el futur, en el que està en joc."
La reina, de fet, va morir a Escòcia, al castell de Balmoral. I Escòcia va ser la primera nació que el nou rei va visitar. Són accions gens casuals, amb les quals la monarquia mira d'enfortir els lligams de les nacions que formen el Regne Unit.
Carles III segueix en aquest aspecte el camí marcat per Elisabet II. A la coronació també hi ha assistit la líder del Sinn Féin, el partit republicà irlandès. La casa reial manté que governa per a tots els súbdits del Regne Unit, incloent-hi el partit que va estar vinculat a l'IRA, la banda armada que va atemptar i que va matar l'oncle avi de Carles III, Lord Mountbatten, a qui Carles III va estimar gairebé com a un avi, i que va morir en l'atemptat del 1979.
Amb Escòcia, el rei té ara l'avantatge de la desfeta de l'SNP de l'exprimera ministra Nicola Sturgeon. El seu comiat i les investigacions policials que estan en marxa per possibles irregularitats econòmiques posen una pausa en les aspiracions independentistes.
On no tindrà treva és als països de la Commonwealth. Dels 58 que formen la històrica associació, ell és cap d'estat de 14. El gran repte serà mantenir-ho, perquè molts d'aquests països volen convertir-se en república i, a més a més, demanar compensacions per anys d'espolis.
De poc ha servit, de moment, que Carles III donés permís per investigar la relació històrica entre la monarquia britànica i l'esclavitud, el vincle amb el comerç d'esclaus que els va enriquir.
L'ombra de la mare
Carles III hereta el pes de mil anys de monarquia, però, sobretot, ell hereta el llegat de la seva mare. La figura eterna, sense escletxes públiques, d'una reina tan desconeguda com respectada.
El nou rei hereta un mite impossible de substituir. D'això també n'és conscient, per això ha dibuixat un perfil diferent de monarca. Amb ella va acabar la il·lusió de l'imperi que van ser, i que amb ell es pot acabar de diluir. Com aquella tinta que, mentre firmava com a nou rei, se li va enganxar als dits. L'aigua, després, també la va esborrar.
- ARXIVAT A:
- MonarquiaRegne UnitCarles III
