La majoria de països de la zona euro tenen una inflació per sobre el 8%
La majoria de països de la zona euro tenen una inflació per sobre el 8% (Reuters/Andrew Kelly)

Els preus, desbocats a Europa: el mapa que mostra que només França els conté una mica

L'energia i l'alimentació disparen els preus a tot Europa al 8,6%, amb la majoria de grans països per sobre d'aquesta mitjana

RedaccióActualitzat

L'elevada dependència europea del gas i el petroli rus han portat els preus a nivells inimaginables fa només un any. La inflació del mes de juny a Espanya es va situar al 10,2%. Unes xifres que no es veien des dels anys 80 del segle XX. El fenomen és comú a tot el món.

L'agència europea d'estadística, l'Eurostat, ha donat a conèixer les dades dels països de la zona euro. De l'1,9% que es registrava fa tot just any, l'IPC de la zona euro ha passat a situar-se en el 8,6%.

Nou països, entre els quals Espanya, superen el 10% d'inflació. Entre els grans països de l'eurozona només França aconsegueix mantenir els preus per sota de la mitjana, concretament un 6,5%. Malta amb un 6,1% és el país on els preus pugen menys.

A Alemanya i Itàlia la inflació se situa al voltant del 8% i els Països Baixos freguen el 10%. A Espanya arriba al 10% (10,2% segons les estimacions de l'INE) i a Grècia al 12%.

Molt per sobre, amb taxes que ronden el 20%, hi ha les repúbliques bàltiques, encapçalades per Estònia, on els preus han pujat un 22% respecte de l'any passat.
 

 

Darrere d'aquests augments de preus hi ha l'encariment de l'energia, que ha pujat pràcticament un 42% a la zona euro.

Els primers talls de gas decretats pel Kremlin com a resposta a les sancions imposades a Rússia han acabat de disparar el cost de l'energia, tot i els plans de contingència que ja estan preparant la major part dels països. Unes mesures que, de fet, han permès que la inflació a Alemanya fos menor de l'esperada, tot i la seva extrema dependència energètica de Rússia.


El cas de França

A França, en canvi, l'exposició als mercats energètics internacionals és menor, sobretot perquè l'energia nuclear representa al voltant del 70% de la producció d'electricitat al país i el 40% del total d'energia primària. Això explica que la inflació estigui més controlada.

Alemanya depèn molt més del gas natural, que representa gairebé al 27% del consum general, i del carbó, que arriba al 18%, uns preus que s'han disparat amb la guerra d'Ucraïna.

Els aliments, víctimes col·laterals

L'escalada de preus, però, no afecta només l'energia i està impactant ja de ple en l'alimentació. Segons l'Eurostat, els aliments, l'alcohol i el tabac han pujat un 8,9%. L'any passat, al mes de juny, tan sols van pujar un 0,5%.

Són les víctimes col·laterals de la guerra, en tant que Rússia i Ucraïna són els dos principals exportadors mundials de gra.

Segons algunes estimacions, Ucraïna té 20 milions de tones de cereal emmagatzemat als seus ports sense que pugui ser distribuït.


El BCE prepara la pujada de tipus d'interès

Aquest escenari on la pujada de preus encara va a més dona arguments al Banc Central Europeu per aprovar, a la seva propera reunió del 21 de juliol, un augment dels tipus d'interès, el primer en 11 anys.

Com va confirmar dilluns a Sintra, a Portugal, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, d'entrada els apujaran un quart de punt però al setembre l'augment podria ser molt superior.

Segons Lagarde, arribaran "fins on faci falta" per mantenir a ratlla la inflació i assegurar que en un cert període de temps torna a situar-se per sota del 2%. Un termini, que si no canvien molt les coses, serà més llarg del que es preveia.

"Més seriós del que es pensava"

Els experts avisen que, més enllà d'això, es tracta d'un fenomen global i més profund del que es podia preveure. Joan Tugores, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, diu que les dades invaliden la previsió que les tensions inflacionistes serien transitòries: "Ja es veu que no només no afluixen, sinó que estan assolint màxims històrics".

"Les dades evidencien que això és molt més seriós del que molta gent es pensava."

Segons Tugores, "hi ha raons de fons perquè la pujada de la inflació sigui generalitzada", però també "hi ha factors més específics, més idiosincràtics, que fan que en alguns casos la pujada de preus sigui més gran del que seria estrictament imprescindible i atribuïble a fenòmens globals".

ARXIVAT A:
IPC
Anar al contingut