Els "papers de botí", un tresor requisat pels britànics a 130 vaixells espanyols al segle XVIII

Entre el 1652 i el 1815, els corsaris i vaixells de la Marina britànics van capturar aproximadament 35.000 vaixells, dels quals van confiscar centenars de milers de papers, entre cartes, documents oficials i de navegació, i objectes personals, que han arribat als nostres dies com a Prize Papers (papers premi). El que en anglès s'anomena "premi" eren els vaixells capturats, i aquests papers, part del botí.

Aquest dijous els Arxius Nacionals del Regne Unit van presentar els anomenats Prize Papers espanyols --papers de botí espanyols--, que han estat digitalitzats com a part del projecte de col·laboració amb la universitat alemanya d'Oldenburg i que finança l'Acadèmia de Ciències i Humanitats de Göttingen, a la Baixa Saxònia.

Els documents, que ja es poden consultar en xarxa, corresponen a vaixells espanyols capturats pels britànics durant l'anomenada guerra del Seient (permís per vendre esclaus negres), també coneguda pels anglosaxons com a guerra de l'Orella de Jenkins (un contrabandista a qui es va tallar l'orella com a càstig), una guerra que es va lliurar sobretot al Carib, entre el 1739 i el 1748. I també de la guerra de Successió austríaca, entre el 1740 i el 1748, segons els Arxius Nacionals britànics.

"Els papers extrets d'aquests 130 vaixells espanyols capturats representen una petita part dels papers espanyols que encara estan pendents de trobar als Arxius Nacionals", diu la doctora Amanda Bevan, cap del departament d'arxius legals.

"A mesura que ara treballem amb els papers de la guerra d'Independència dels Estats Units, sabem que en trobarem molts més, que van des de moltes cartes del Perú o Cuba fins a un nombre més petit de papers sobre vaixells que comercialitzaven a Europa."

De moment, entre els documents digitalitzats s'han estudiat els confiscats a tres vaixells: el Covadonga, la Ninfa i l'O Vaz, de bandera portuguesa.

El galió Covadonga i la nau portuguesa O Vaz

Entre els vaixells capturats hi havia el Nostra Senyora de Covadonga, un galió de Manila (o d'Acapulco), com es coneixien els vaixells espanyols que dos cops a l'any feien la ruta entre les Filipines i Nova Espanya, ara Mèxic. El Covadonga es va convertir en l'obsessió del comodor britànic George Anson, que el va capturar el juny del 1743 al Pacífic. El comodor, encarregat de perseguir els vaixells espanyols, va fer la volta al món darrere dels galions de Manila --especialment del Covadonga--, que portaven el tresor entre les dues principals colònies de l'imperi d'ultramar espanyol.

Procedents d'aquest vaixell hi ha documents oficials que detallen la vida a bord i el funcionament dels galions de Manila, entre els quals un llibre de navegació o les ordres que havien de complir, així com cartes personals i oficials, que havien de ser lliurades a les Filipines i que no van arribar mai.

Un altre cas que s'ha estudiat és el del vaixell de bandera portuguesa O Vaz de Lisboa, del qual s'han trobat a l'arxiu dels Prize Papers un manual de navegació amb definicions, dibuixos i càlculs nàutics del capità. Aquest vaixell va ser capturat i condemnat pel Tribunal Superior de l'Almirallat malgrat les relacions de col·laboració anglo-portugueses. Potser els documents que duia i que ara han sortit a la llum podran explicar el perquè.

Documents mai llegits, cartes mai obertes

Entre els documents exposats hi ha caixes senceres de cartes que no es van lliurar mai i que no s'han llegit mai, ni pels seus destinataris ni per ningú, fins ara. N'hi ha que encara no han estat digitalitzats, com els del vaixell La Perla, que feia el trajecte entre Lima, al Perú, i Cadis, a la península Ibèrica, o el Nostra Senyora del Pilar, un galió de Manila.

Entre els objectes requisats per l'Armada britànica, destaca una curiosa peça de tela fina i brodada que s'utilitzava en les misses d'ordenació que els sacerdots acostumaven a enviar a les seves mares. Aquest enviament, interceptat el 1779, no va arribar mai a la mare del sacerdot.

Tampoc va arribar la balisa diplomàtica del secretari del governador espanyol a les Índies, José de Gálvez, enviat el 1778 al rei espanyol, que encara guarda, potser, ordres importants i desconegudes.

O, lligat amb una cinta, està pendent d'estudi un gruixut plec de cartes confiscades en un d'aquests vaixells procedents dels jueus sefardites que van fugir d'Espanya en la diàspora el 1702.

La doctora Dagmar Freist, experta en Història Moderna de la Universitat d'Oldenburg i directora del projecte que ara posa a l'abast dels historiadors tots aquests testimonis oblidats al fons dels arxius, destaca com l'estudi d'aquests documents "proporciona una perspectiva quotidiana desconeguda fins ara sobre el colonialisme i la globalització".

Són valuosos testimonis històrics que mostren com era la vida quotidiana de la gent a Espanya al segle XVIII, però també, a través dels detalls, la vida dels que emprenien viatges a nous mons i deixaven enrere les seves famílies. Els documents més oficials parlen de les lluites de poder, en milers de cartes i documents sobre les relacions d'Espanya i el seu imperi i els conflictes polítics i militars de l'època.

Un projecte ingent

Els Prize Papers són documents i objectes confiscats de més de 35.000 vaixells estrangers per vaixells britànics entre el 1652 i el 1815. L'Alt Almirallat britànic, al segle XVIII, els va considerar de poc interès i els va arxivar a la Torre de Londres. Traslladats més tard als Arxius Nacionals a Kew, al sud-oest de Londres, centenars de milers de "papers de botí" que van quedar oblidats fins al 2018. Va ser l'interès dels investigadors individuals el que va fer parar compte a aquest gran fons, encara sense estudiar.  

La doctora Bevan va admetre que els documents havien sobreviscut "per casualitat" i per sort estan gairebé intactes perquè en aquella època el paper es feia amb cotó.

La col·lecció inclou documentació recollida durant 165 anys, guardada en 4.088 caixes, amb més de 50.000 articles, amb 82 tipus de documents diferents, relacionats amb la diplomàcia, la intel·ligència i la defensa estratègica de les potències de l'època. Hi ha 160.000 cartes, personals i oficials, mai lliurades, interceptades en el seu camí a tot el món. A més, també hi ha diversos objectes culturals i personals: fitxers personals de passatgers, passaports i objectes petits, i també joies o mostres tèxtils. 71 volums impresos, escrits en 19 idiomes --la majoria en francès, espanyol i holandès--, procedents dels cinc continents.

Tot plegat, per fer possible que els historiadors i experts puguin tenir accés a aquest material valuós, el 2018 es va començar el procés de digitalització del projecte Prize Papers, que es preveu acabar el 2037 havent creat 3,5 milions de còpies digitals.

"Ens adonem que es tracta d'una col·lecció d'abast global", diu Freist, i que l'anàlisi d'aquests documents "permetrà mirar, de manera global, i no des d'una perspectiva històrica nacional", la història de l'expansió marítima i colonial europea del segle XVIII, "des de la perspectiva de la vida quotidiana d'homes, dones i nens".