Els litigis climàtics, una eina per empènyer els governs a reduir emissions
Arreu del món hi ha una quarantena de casos oberts contra governs acusats d'inacció davant la crisi climàtica, segons les dades de Greenpeace
El primer litigi climàtic contra el govern espanyol es va iniciar el setembre del 2020, quan Greenpeace, Ecologistas en Acción i Oxfam Intermón van decidir anar als tribunals per exigir el compliment dels compromisos internacionals adquirits en matèria climàtica i, en particular, els Acords de París.
La demanda, que aquest dijous el Suprem ha desestimat, denunciava la inacció de l'executiu, que en aquell moment encara no havia aprovat els seus plans en aquesta matèria, tot i la insistència de Brussel·les. L'any següent, el març del 2021, ja va veure la llum el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), que preveia per al 2030 una reducció del 23% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte al 1990.
Les organitzacions demandants van considerar que aquest objectiu era insuficient i van presentar una nova demanda, en aquest cas amb el suport de dues entitats més: Fridays for Future i la Coordinadora d'ONGs per al Desenvolupament. Aquest cop, la reclamació era més concreta: que la reducció s'elevés al 55%.
Al nou esborrany del PNIEC que el govern espanyol va enviar a Brussel·les a finals de juny, l'objectiu de reducció d'emissions és més ambiciós i s'eleva al 32%, però encara per sota del que reclamen les organitzacions que van presentar la demanda al Suprem.
El cas Urgenda
En aquell moment ja comptaven amb el precedent del que havia passat als Països Baixos amb el cas Urgenda. L'ONG que porta aquest nom, amb el suport d'un miler de ciutadans, va demandar el govern per no fer prou contra la crisi climàtica.
La justícia neerlandesa va dictaminar a favor dels demandants i va ordenar a l'executiu que elevés els seus objectius de rebaixa d'emissions per al 2020 del 16% fins al 25%. La sentència va ser ratificada pel Suprem holandès el 2020.
Una cosa semblant va passar a França l'any següent. L'anomenat "cas del segle" va donar la raó a les quatre ONGs que van portar l'estat francès davant la justícia per incomplir els seus compromisos en matèria climàtica.
Pellworm, un cas sense precedents
L'abril del 2021, el Tribunal Constitucional alemany va obligar el govern federal a modificar la llei del clima que havia aprovat dos anys abans. La novetat, en aquest cas, era el plantejament de la demanda.
Tot i rebre el suport d'organitzacions no governamentals, la demanda va néixer d'un grup de joves que veien qüestionat el seu futur a causa de la crisi climàtica. Una jove de l'illa frísia de Pellworm, Sophie Backsen, es va convertir en la cara més visible d'aquest grup, en denunciar el risc que la pujada del nivell del mar representava per a la seva granja familiar, amenaçada per la constant pujada del nivell del mar.
Amb arguments semblants, apel·lant també als seus drets i als dels seus descendents, les KlimaSeniorinnen --un grup d'activistes climàtiques suïsses format per unes 2.000 dones de més de 65 anys-- han aconseguit arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans. La sentència es podria emetre abans de final d'any i, si és favorable a les demandants, tindria importants repercussions per als 46 estats que formen part del Consell Europeu.
Segons Greenpeace, hi ha una quarantena de casos oberts contra diferents governs per la seva inacció climàtica. A més de 200 demandes més presentades contra empreses d'arreu del món.
Aquest és el reportatge que va emetre el "30 minuts" sobre l'illa de Pellworm.
