La justícia obliga Holanda a reduir un 25% l'emissió de gasos d'efecte hivernacle
El Tribunal Suprem considera que el risc que suposa l'emergència climàtica "pot afectar seriosament el dret a la vida i el benestar dels ciutadans"
La justícia obliga Holanda a reduir un 25% l'emissió de gasos d'efecte hivernacle
La Haia

La justícia obliga Holanda a reduir un 25% l'emissió de gasos d'efecte hivernacle

El Tribunal Suprem considera que el risc que suposa l'emergència climàtica "pot afectar seriosament el dret a la vida i el benestar dels ciutadans"

Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El Tribunal Suprem holandès ha ratificat que el govern ha de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle més ràpid del previst i, a finals de 2020, han de ser almenys un 25% inferiors als registres de 1990.

La justícia ha tombat els arguments dels advocats de l'Estat, que havien presentat un últim recurs a la decisió de la justícia, que l'any 2018 va donar la raó a la plataforma ciutadana Urgenda i va ratificar una sentència del 2015 obligant l'executiu a aquesta reducció.

Per a la decisió final, el tribunal s'ha basat en diversos articles de la Convenció Europea de Drets Humans i estableix que el risc que suposa l'emergència climàtica "pot afectar seriosament el dret a la vida i el benestar dels habitants holandesos".

 

 

Els advocats de l'Estat defensaven que no es pot responsabilitzar només Holanda d'un problema global com la crisi climàtica, però el Suprem ha dictaminat que això "no pot alliberar un país de la seva responsabilitat a l'hora de prendre mesures".

La decisió judicial podria tenir efectes immediats, perquè el Suprem és el tribunal d'última instància i el govern no pot tornar a apel·lar.

L'any passat, les emissions de gasos d'efecte hivernacle van ser un 15% inferiors a 1990. I, de cara a l'any vinent, l'Agència d'Avaluació Ambiental d'Holanda calcula que, amb les polítiques actuals, la reducció serà d'entre el 20% i el 21%, entre quatre i cinc punts menys del que exigeix la Justícia.

País amb moltes grans indústries, el principal port d'Europa (el de Rotterdam) i un subministrament abundant de gas natural barat, Holanda es troba entre els estats més contaminants d'Europa.

 

Protesta ecologista aquesta setmana a l'aeroport de Schiphol, Amsterdam (Reuters / Piroschka van de Wouw)
 

Satisfacció dels ecologistes

Uns 150 simpatitzants d'Urgenda han assistit al Suprem per escoltar la lectura de la sentència i ho han celebrat amb aplaudiments i càntics d'alegria.

La directora de l'organització, Marjan Minnesma, s'ha mostrat esperançada que la sentència obri la porta a denúncies similars a altres països:

"Estem extremadament contents, és bo que els jutges facin cas a la ciència. Crec que aquesta decisió ajudarà que es presentin denúncies a altres països."

Minnesma ha afegit que bona part del país està "sota el nivell del mar" i, si continua pujant, hi haurà "un problema molt seriós".

Qui també ha mostrat la seva satisfacció ha estat l'activista Greta Thunberg, que en un tuit ho ha qualificat de "la decisió judicial sobre el canvi climàtic més important fins ara":

"La decisió judicial sobre el canvi climàtic més important fins ara al món, que confirma que els drets humans estan en perill per l'emergència climàtica i que les nacions riques estan obligades legalment a aconseguir reduccions ràpides i substancials d'emissions."

 

Els ecologistes han lamentat que, si el govern hagués aplicat la primera sentència, el nivell de reducció de les emissions s'acostaria més al que exigeix la justícia. De tota manera, la director d'Urgenda s'ha mostrat convençuda que "el govern encara és a temps de complir":

"Si haguessin estat responsables, haurien aplicat la primera sentència el 2015."

La directora de programes de Greenpeace, Faiza Oulahsen, ha dit que, ara, les mesures hauran de ser "dràstiques" perquè el primer ministre, Mark Rutte, "no s'ho ha pres seriosament durant els últims quatre anys":

"El tancament de les centrals tèrmiques de carbó i la reducció de la cria industrial d'animals són mesures òbvies que el govern ha posposat durant anys."

 

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Medi ambient Greta Thunberg

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut