Els habitants de Pellworm, una petita illa del mar de Wadden, estan acostumats a lidiar amb les inclemències meteorològiques, i sobretot, amb l'aigua. Situada un metre per sota del nivell del mar, l'illa és molt vulnerable davant les marees i els temporals que cada cop la castiguen amb més intensitat. Un dic de vuit metres d'alçada protegeix del mar gran part de l'illa. Però no serveix de res davant les inundacions. Cada vegada són més freqüents i no hi ha temps de bombejar l'aigua. 

A finals de segle s'espera que el nivell del mar augmenti gairebé un metre, i farà més difícil encara la supervivència de Pellworm i la de famílies de grangers com els Backsen. La filla gran d'aquesta família, Sophie Backsen, de 22 anys, és la cara visible de la demanda que va obligar el govern d'Angela Merkel a reformar la seva llei del clima.  

Juntament amb altres joves alemanys, es van adreçar al Tribunal Constitucional per reclamar protecció davant del que consideraven una vulneració dels seus drets fonamentals. Segons explica Sophie Backsen a TV3: "Després de totes les protestes i milions de persones als carrers, vam decidir que hi havia d'haver una altra manera d'aconseguir que els governs fessin alguna cosa respecte a la crisi climàtica". 

Contra tot pronòstic, els van donar la raó i el govern federal ha hagut d'avançar cinc anys els seus objectius de reducció d'emissions. "Com a mínim, és un inici i una base a partir de la qual podem treballar a partir d'ara", assegura Sophie. I afegeix: "És important per a Alemanya i per a altres llocs del món el fet de disposar d'un nou argument i poder dir: ‘Mireu, el govern alemany i el tribunal alemany han pres aquesta decisió i ara vosaltres també ho podeu fer'".

Justícia climàtica 

De fet, recórrer als tribunals s'ha anat convertint en una poderosa eina per obligar governs i empreses d'arreu del món a actuar davant la crisi climàtica. Segons algunes estimacions, s'han presentat al voltant de 600 demandes a tot el món. Hi ha hagut sentències favorables als demandants que obliguen a moure fitxa governs com el francès o el neerlandès. I també empreses com la Shell, que haurà de reduir les seves emissions un 40% abans del 2030. 

A Espanya, una demanda impulsada per Greenpeace, Ecologistes en Acció i Oxfam Intermón ja ha estat admesa a tràmit pel Tribunal Suprem i està a l'espera de judici.

"Volem que s'acompleixin els objectius de l'Acord de París i que ens sumem als objectius que marca la Unió Europea, que en aquest cas són del 55% en la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2030, enfront del 23% que és el que està marcant ara el govern espanyol", assegura el director general d'Oxfam Intermón, Franc Cortada. 

L'illa més verda 

Els primers aerogeneradors es van instal·lar a Pellworm els anys 80, quan la preocupació pel clima no estava gaire estesa. De fet, la intenció era donar una mica de suport financer a les famílies de grangers. Avui, una cooperativa d'unes 40 famílies gestiona el parc eòlic, la planta fotovoltaica i la de biogàs. Amb tot plegat, en tenen prou per autoabastir-se i, fins i tot, exportar l'excedent energètic al continent. 

Reconeixen que ells sols no salvaran Pellworm, però que "pot ser un exemple de com poden funcionar les coses si la gent i els polítics treballen en la mateixa direcció i llavors som capaços de frenar la crisi climàtica", afirma Uwe Kurzke, que ha estat el metge de l'illa durant més de 30 anys i que ara lidera l'associació Watt und Mehr.  

El director del parc eòlic de Pellworm, Kai Edlefsen, reconeix que "cal fer un llarg camí" per desenvolupar les renovables i que fer-ho en un país gran com Alemanya pot ser molt més difícil. 

Esclaus del carbó 

Malgrat la seva aposta per les renovables, Alemanya encara depèn molt del carbó, que representa un terç del seu mix energètic, i que en bona part extreu d'enormes mines de lignit a cel obert, un tipus de carbó altament contaminant.  

Ara fa 10 anys, després del desastre de Fukushima, Angela Merkel va decidir avançar el tancament de les centrals nuclears fins a finals del 2022, però sense tenir encara preparat el relleu de les renovables. Una decisió que explica la seva alta dependència dels combustibles fòssils. Sobre el paper, totes les plantes de carbó haurien d'estar tancades l'any 2038, tot i que el futur govern de coalició ja ha pactat avançar aquesta data al 2030. 

Alguns experts apunten, però, que els elevats preus que han de pagar les tèrmiques per emetre CO2 faran que la descarbonització arribi abans del previst.