Els interrogants sobre la mort d'un científic i unes mostres no autoritzades al laboratori

A l'espera de saber què va passar al laboratori de Bellvitge de la Universitat de Barcelona, sorgeixen moltes preguntes sobre la mort d'un científic de 45 anys. Fins que no conclogui la investigació interna a principis del 2024, no se sabrà com van arribar les mostres amb prions de Creutzfeldt-Jacob, no autoritzades, al congelador d'aquest laboratori, que no era d'alt nivell de bioseguretat.

Els prions són un tipus de proteïnes infeccioses que poden causar la síndrome neurodegenerativa de Creutzfeldt-Jacob, relacionada amb el mal de les vaques boges.

Aquest prestigiós bioquímic que va morir fa un any als 45 anys amb símptomes compatibles de la mateixa patologia que estudiava, estava contractat pel Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa, CIBER, que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació, i també era investigador associat de l'Idibell, l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge.

D'on van sortir les mostres

El que encara no se sap és si les mostres podrien haver sortit del Centre Alemany de Malalties Neurodegeneratives de Göttingen, on el científic va treballar durant cinc anys, entre el 2013 i el 2018.

També queda per resoldre si va contraure la malaltia manipulant aquestes mostres a Barcelona, quan va tornar l'any 2018, o bé si va passar prèviament, a Alemanya. I és que la Creutzfeldt-Jacob s'incuba durant anys: els símptomes apareixen temps després però, quan això passa, l'evolució és ràpida i mortal en un 100% dels casos.

Per què no s'ha sabut fins ara

L'investigador, que liderava a Barcelona una recerca per trobar nous biomarcadors de fluids que poguessin agilitzar el diagnòstic de demències neurodegeneratives, es va començar a trobar malament el 2020 i va demanar la baixa el novembre d'aquell mateix any, sense comunicar-ne el motiu als centres pels quals treballava.

Segons avançava ahir El País, va ocultar la seva patologia i va exigir privacitat total. De fet, alguns d'aquests centres, es van assabentar de la mort del científic a través de la informació publicada per la funerària.

Fonts consultades recelen de per què la família va prohibir parlar-ne i va denegar l'autorització per l'autòpsia quan la sotsdirecció de vigilància i resposta a emergències de Salut Pública la va recomanar, ja que és el que marca el protocol de malalties de notificació obligada, com la Creutzfeldt-Jakob.

I per què la família no va emprendre accions legals contra els tres centres d'investigació implicats? Aquesta és una de les incògnites que plantegen aquestes mateixes fonts.

Què passarà a partir d'ara?

La Universitat de Barcelona continua sense fer declaracions, però sí que ha anunciat que prendrà mesures quan es coneguin els resultats de la investigació. I si és necessari, un cop s'obtinguin les conclusions de la investigació que estan fent conjuntament les tres institucions, es revisaran els protocols de seguretat, s'extremarà la vigilància i s'obrirà un expedient administratiu.

Per la seva banda, el comitè d'empresa d'Idibell demana a la direcció del centre reunir-se per millorar la bioseguretat davant el que consideren una manca de mesures extraordinàries en la gestió de les mostres biològiques. A hores d'ara hi ha vuit persones de l'equip del centre que estan rebent tractament psicològic i mèdic per haver estat exposades a un risc potencial.