Els familiars de les espanyoles repatriades de Síria demanen fer-se càrrec dels nets

Els pares de Yolanda Martínez i Luna Fernández, les dues espanyoles casades amb jihadistes i repatriades dels camps de refugiats de Síria, defensen la innocència de les seves filles, empresonades per suposada pertinença a organització terrorista. Neguen que anessin amb els seus marits amb la intenció de lluitar amb Estat Islàmic i pateixen pel futur dels seus fills, que ara estan sota tutela dels serveis socials.

Les famílies de les dues acusades de jihadisme en presó provisional lamenten que s'hagi trigat tant a repatriar-les i lamenten les condicions en què elles i els seus fills han viscut aquests anys al camp de refugiats sirià, com ha explicat Mari Yolanda Cobos, la mare de Yolanda Martínez.

"Els nens estaven empresonats en una haima, que ves a saber de quina mida era, voltada de soldats. Amb un clima a l'estiu que arribava als 50 graus. Els entraven escorpins, escurçons, i no hi havia menjar."

Els familiars han comparegut aquest dijous en una roda de premsa acompanyats del seu advocat, José Luis Laso, i l'eurodiputat de Ciutadans Javier Nart, que els ha ajudat en el procés de repatriació.

Esperen aconseguir l'acollida temporal dels menors i la llibertat de les seves filles.

Acreditar la filiació dels menors

Per aconseguir que els avis es puguin fer càrrec dels nets mentre les filles siguin a la presó, l'advocat Laso ha explicat que l'equip de protecció de menors encara ha d'acreditar la filiació dels quatre fills de Yolanda Martínez, i els cinc de Luna Fernández. A més, cal fer els tràmits corresponents amb els quatre orfes menors que han vingut a càrrec de Luna Fernández.

"En alguns casos no hi ha problema, perquè n'hi ha que van néixer aquí i tenen DNI, però altres no tenen documentació. A l'hora de fixar qui és el familiar més proper amb qui pugui tenir una acollida, evidentment no hi ha aquests documents per poder-ho acreditar".

"Un cop es disposi d'aquestes proves", ha explicat, els serveis socials hauran de "valorar qui és el parent més proper i si es compleixen les condicions" perquè se'n faci càrrec. Això no obstant, aquests tràmits "trigaran un temps", segons ha reconegut.

"Els serveis socials sabran i podran veure que són nens normals i que no estan adoctrinats. Sí, s'han criat com a musulmans, però no hi ha adoctrinament jihadista ni res per l'estil", ha afegit el lletrat.

Menors en perill de radicalització

De fet, han criticat que el govern espanyol trigués quatre anys a fer efectiva la repatriació. "És una vergonya que aquest govern progressista hagi trigat quatre anys a atendre uns nens que per naturalesa són innocents", ha dit Nart. Mentre que l'advocat ha afegit que, "si hi hagués hagut una radicalització dels menors, l'Estat seria corresponsable d'aquesta radicalització".

De fet, el jutge va rebutjar la petició de la Fiscalia i no va retirar la pàtria potestat dels menors a les dues dones, perquè va considerar que amb la situació de presó incondicional que va decretar per a les mares "no existia risc potencial de continuar amb un possible adoctrinament dels fills".

Neguen les acusacions de terrorisme

El jutge va considerar en la seva ordre de presó que totes dues volien passar a l'acció, igual que els seus marits, i que hi ha documentació que ho acredita.

Les famílies, en canvi, ho neguen. "Elles han volgut venir des del primer moment que van veure on eren. De què les acusaran? D'il·luses, de beneites?", es pregunta Manuela Grande, mare de Luna Fernández.

L'advocat ha argumentat que els assumptes dels marits no tenien res a veure amb l'activitat de les dones

"No estem conformes perquè planteja que el fet d'estar a casa cuidant els seus fills sense cap altre tipus d'activitat dins de l'estructura d'Estat Islàmic forma part de l'estratègia d'Estat Islàmic respecte a les dones i que hi pertanyen."

Assegura que les dues dones "no han tingut cap tipus d'activitat" dins de l'organització. "Considerar que pertanyen a Estat Islàmic em sembla absurd. Entenem que no té sentit", ha reblat.