Els EUA i la UE donen suport a la nova presidenta de Geòrgia però reclamen eleccions

Tblisi es va llevar ahir després d'una nit de celebracions al carrer. I és que la república de Geòrgia va obrir una nova etapa política després de la renúncia del president Eduard Xevardnadze, pressionat per la revolta popular pacífica. L'oposició política i popular han fet pressió a Xevardnadze des del 2 de novembre, data de les eleccions que molts observadors van considerar de fraudulentes. El president, molt debilitat després de les irregularitats electorals dels últims comicis, va explicar que marxa per evitar vessaments de sang. Xevardnadze viatja a Alemanya Xevardnadze, de 75 anys, ha arribat a Alemanya, segons han assegurat fonts frontereres. Des de la seva marxa, s'apuntava que l'expresident optaria per exiliar-se a Alemanya, ja que presumptament havia adquirit una vivenda a la ciutat balneari Baden-Baden, al sud del país. El govern alemany havia expressat anteriorment que Xevardnadze "seria benvingut" al país, si, finalment, decidís abandonar Geòrgia, entre altres qüestions, pels seus esforços en el procés de reunificació germana. Amb la marxa de Xevardnadze, el Parlament ha assumit l'autoritat del país. La presidenta interina és la cap del Parlament, Ninó Burdzanadze, que en unes declaracions a la BBC s'ha compromès a convocar eleccions. Europa i els EUA donen suport a Burdzanadze Els EUA i Europa han manifestat el suport a la presidenta interina, Ninó Burdzanadze, però han demanat la celebració d'eleccions legislatives democràtiques d'acord amb la Constitució. El president de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, Peter Shieder, ha expressat l'esperança que la dimissió de Xevardnadze contribueixi a una solució "pacífica" de la crisi i ha recalcat la importància "extrema" que no hi hagi violència i que les forces armades no intervinguin en el procés polític. Ha aplaudit la "contenció" observada fins ara per totes les parts i ha elogiat el paper "positiu" desenvolupat pel ministre d'Afers Estrangers rus, Ígor Ivanov. Shieder, que espera que es convoquin eleccions "en un termini raonable", ha dit que l'Assemblea Parlamentària està disposada a ajudar a la preparació, organització i supervisió dels comicis, per assegurar que compleixin la Constitució i les normes democràtiques europees. En el mateix sentit, s'ha pronunciat la UE, que ha desitjat una transició pacífica i negociada. Els Estats Units, per la seva part, han donat suport a Burdzanadze. El secretari d'Estat, Colin Powell, ha mantingut una conversa telefònica amb la presidenta interina per donar-li el suport de Washington i demanar que "procedeixi de forma consistent" amb la Constitució. La comunitat internacional s'ha felicitat pel desenllaç pacífic de la crisi, que va culminar dissabte amb l'ocupació del Parlament. Els EUA, per qui l'estabilitat a Geòrgia és prioritària a causa dels interessos energètics que té a la zona, diu que treballarà activament amb el nou govern democràtic. Geòrgia està situada en un enclavament estratègic Geòrgia s'asseu sobre una teranyina de rutes de petroli, entre el mar Negre, el Mediterrani i les enormes reserves del Caspi. Com a rerefons de la crisi actual hi ha la construcció d'un ambiciós oleoducte de 1.760 quilòmetres, que uneix l'Azerbaitjan amb Turquia passant per Geòrgia. El patrocini és nord-americà i té un pressupost de 3.600 milions de dòlars. Al darrere també hi ha interessos britànics, noruecs, japonesos, francesos, italians i turcs. La seva construcció ja ha començat i podria estar enllestit el 2005. Però Rússia també mira de no desvincular-se'n.