Els acusats en el judici del procés, en una sessió al Suprem
Els acusats en el judici del procés, en una sessió al Suprem

Els dirigents d'ERC condemnats per l'1-O demanen quedar lliures de responsabilitats penals

Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa han presentat al Tribunal Suprem els escrits de revisió de la sentència del procés

RedaccióActualitzat

Les defenses d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa demanen que no se'ls apliqui cap delicte, amb la revisió del Codi Penal

L'exvicepresident de la Generalitat, així com els exconsellers i l'expresidenta del Parlament han sol·licitat aquest dimarts que el Tribunal Suprem els revisi la condemna i els extingeixi totes les responsabilitats pels quals els va condemnar.

Ho demanen basant-se en la reforma penal pactada per ERC i el govern espanyol, que va derogar la sedició i va modificar la malversació.

Els advocats mantenen que la celebració de l'1 d'Octubre no comporta delictes de malversació agreujada, sedició ni desordres públics, i recorden que la sentència del judici del procés no fa cap referència a l'ànim de lucre en tot el redactat.

Els líders del procés van ser condemnats el 14 d'octubre del 2019 a penes entre 9 i 13 anys de presó i inhabilitació per delictes de sedició i malversació. Posteriorment, l'estiu del 2021, el govern espanyol va concedir-los l'indult.

Si se'ls concedís el que sol·liciten, Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa deixarien d'estar inhabilitats i podrien presentar-se a unes eleccions.


Els arguments

"El text del Codi Penal vigent és més favorable, en no preveure responsabilitat penal per a cap de les conductes per les quals va recaure condemna al seu dia", diu Junqueras en el seu escrit d'al·legacions.

En conseqüència, la seva defensa demana al tribunal del judici del procés que revisi la condemna i confirmi "la inexistència de responsabilitat penal pels fets provats descrits a la sentència de 14 d'octubre del 2019".

L'exvicepresident torna a denunciar "una aplicació imprevisible i desproporcionada de la reacció penal a fets que es produeixen en exercici de drets fonamentals, drets que han estat violats o indegudament limitats per a la consecució de fins diferents dels que habilitarien aquestes limitacions".

Així, els quatre líders asseguren que, en l'exercici democràtic de la tardor del 2017, no hi pot haver sedició, ni desordres públics, ni cap actuació sobre el patrimoni públic que impliqui una transgressió de normes penals.


ERC i Junts, per vies diferents

Al contrari que ERC, Junts per Catalunya no demanarà al Tribunal Suprem una revisió de les seves condemnes amb l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, que deroga el delicte de sedició i modifica el de malversació.

Les al·legacions d'ERC se sumen a les formulades aquest dimarts per la defensa de l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha assegurat en el seu escrit que la revisió de la condemna per la reforma del Codi Penal que deroga la sedició no "repara" el que ell considera que ha estat la vulneració d'una sèrie de drets fonamentals i insisteix que seguirà amb la seva demanda contra Espanya davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

El Tribunal Suprem haurà de revisar les penes imposades el 2019 per aplicar el Codi Penal més favorable als condemnats, tal com fixa la mateixa norma en l'article 2.

Encara que el Suprem ha emplaçat les parts que es pronunciïn, serà el tribunal presidit pel magistrat Manuel Marchena el que decideixi finalment com queda la sentència.

ARXIVAT A:
JudicialProcés catalàERCSedicióMalversacióOriol JunquerasCarme ForcadellDolors BassaRaül RomevaJudici procésTribunal Suprem
Anar al contingut