Els criminòlegs no veuen cap crisi de seguretat a Barcelona malgrat l'augment de robatoris

Arran de l'augment dels crims comesos a Barcelona aquest estiu, s'ha parlat de si hi ha o no una crisi de seguretat.
L'any passat, el 2018, a la ciutat hi va haver prop de 12.300 robatoris amb violència i intimidació. És un 85% més que quatre anys abans, quan n'hi va haver prop de 6.600.

14 d'agost: Albert Batlle, regidor de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, diu que a la ciutat hi ha una "crisi de seguretat".

16 d'agost: Andreu Joan Martínez, director dels Mossos d'Esquadra, nega la crisi de seguretat.

Són valoracions diferents d'un assumpte polèmic, a vegades polititzat, amplificat a través de les xarxes, amb unes xifres policials que constaten l'augment de delictes.

I què hi diu la ciència que estudia la delinqüència, la criminologia? Hem parlat amb Daniel Limones, president del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.

"Actualment, analitzant les dades, podem dir que a Barcelona no hi ha una crisi de seguretat ara mateix. Tenim un problema relatiu en unes zones turístiques, però com passa en altres ciutats turístiques. No parlem que Londres, per exemple, triplica o quadruplica les taxes d'homicidis de Barcelona. I ningú parla de crisi de seguretat."

Pels criminòlegs, és una delinqüència que és estable en llocs allunyats del centre de la ciutat. I mentre transcendeixen més casos a la premsa de robatoris amb violència, es fan propostes controvertides. Per exemple, la que ha fet el PP: que agents de la Policia Nacional reforcin els Mossos. Una proposta que el ministre de l'Interior rebutja.

Sigui com sigui, quin ha de ser el model policial davant de l'augment de delinqüència?

"Quan el model policial és només reactiu, i ens oblidem la prevenció, es pot generar una saturació policial. Nosaltres entenem la delinqüència com una cosa multifactorial. No depèn d'un factor només, sinó que hi ha diversos factors que fan que una persona o un col·lectiu participin en la delinqüència."

Els criminòlegs proposen l'enfocament policial, però també social i judicial, per no estigmatitzar determinats col·lectius. Una resposta multidisciplinària perquè consideren que part de la delinqüència està lligada amb alguns casos de desigualtat i exclusió social.

El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, creat el gener del 2018, amplia aquesta reflexió a la seva web.