El vicepresident del Constitucional i dos magistrats més dimiteixen per forçar-ne la renovació
Crisi sense precedents en el si del Tribunal Constitucional. El vicepresident del l'alt tribunal, Eugeni Gay, i dos magistrats més, Javier Delgado i Elisa Pérez Vera, han presentat la dimissió de sorpresa i deixen en quadre la màxima institucional judicial de l'Estat. El motiu és la falta d'acord entre el PSOE i el PP al Congrés de Diputats per a la seva renovació. El seu mandat va expirar el 8 novembre, però la renovació encara està pendent a la cambra. Aquest procés ha fet que Eugeni Gay hagi reconegut que té la sensació de formar part d'un tribunal segrestat. Es tracta de les primeres dimissions que hi ha en la història de l'alt tribunal.
El vicepresident del Constitucional i dos magistrats més dimiteixen per forçar-ne la renovació
Madrid

El vicepresident del Constitucional i dos magistrats més dimiteixen per forçar-ne la renovació

Crisi sense precedents en el si del Tribunal Constitucional. El vicepresident del l'alt tribunal, Eugeni Gay, i dos magistrats més, Javier Delgado i Elisa Pérez Vera, han presentat la dimissió de sorpresa i deixen en quadre la màxima institucional judicial de l'Estat. El motiu és la falta d'acord entre el PSOE i el PP al Congrés de Diputats per a la seva renovació. El seu mandat va expirar el 8 novembre, però la renovació encara està pendent a la cambra. Aquest procés ha fet que Eugeni Gay hagi reconegut que té la sensació de formar part d'un tribunal segrestat. Es tracta de les primeres dimissions que hi ha en la història de l'alt tribunal.

Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Eugeni Gay, Javier Delgado i Elisa Pérez Vera (dos progressistes i un conservador) han presentat la renúncia al capdavant de l'alt tribunal i deixen en quadre la màxima institucional judicial de l'Estat. Els tres magistrats tenien el mandat caducat des del 8 de novembre del 2010, però la seva renovació encara estava pendent per part del Congrés de Diputats, on els diputats no es posen d'acord. De fet, la seva renúncia és per protestar pel fet que socialistes i populars encara no han arribat a l'acord en el si de la cambra per renovar-los, així com tampoc per nomenar el substitut d'un quart magistrat, Roberto García-Calvo, que va morir el 2008.

En el seu escrit, els magistrats han justificat la seva renúncia argumentant que ja han complert amb escreix el mandat de nou anys que estableix la Constitució.

En un comunicat, el Constitucional ha explicat que Gay, Delgado i Pérez van anunciar el l'últim ple del dia 7 que volien renunciar després que ja havien passat més de sis mesos el mandat de renovació que es preveu en la Constitució. Els escrits els han formalitzat entre divendres i dilluns.

Ara l'alt tribunal es queda amb un total de vuit magistrats membres, el mínim necessari per poder prendre decisions, però la pilota és a la teulada dels dos principals partits de l'Estat.

Fonts de l'alt tribunal han comunicat que el president del TC, Pascual Sala, es pronunciarà "tan ràpid com sigui possible" sobre si accepta o no la renúncia dels magistrats. L'article 23 de la llei orgànica del tribunal estableix com a causes per renunciar al TC "si la renúncia és acceptada pel president del tribunal" i l'"expiració del termini del seu nomenament". També estableix "el cessament o la vacant al càrrec d'un magistrat del Tribunal Constitucional, en els casos primer i segon, així com en el cas de mort, el decretarà el president".

Gay sentia que formava part d'un tribunal "segrestat"

Els tres magistrats que han dimitit del TC han enviat una carta cadascun a l'alt tribunal explicant els motius de la seva decisió. Entre altres arguments, el vicepresident Eugeni Gay diu que tenia la sensació que formava part d'un tribunal segrestat.

De fet, Gay ha estat qui ha signat l'escrit de renúncia més extens. Són cinc pàgines dirigides al president de l'alt tribunal en què insisteix que diverses vegades en el ple de la institució ja ha advertit d'aquesta percepció de "segrest", a causa de la greu disfunció que significava la no-renovació dels jutges del Constitucional.

Alhora, el magistrat català també fa referència al debat de l'Estatut de Catalunya i recorda que, tant des de la Generalitat com des del Parlament de Catalunya i els partits polítics, es va denunciar que un òrgan amb quatre membres amb el mandat caducat dictaria la sentència. El vicepresident de la institució reconeix que el seu convenciment moral estava amb els denunciants però que la seva obligació moral era deliberar i dictar la resolució.

VÍDEOS RELACIONATS

DOCUMENTS RELACIONATS

Anar al contingut