El Tribunal Europeu de Drets Humans estudiarà si es van vulnerar drets als condemnats de l'1-O

Estrasburg admet a tràmit els recursos dels nou líders independentistes i dona al govern espanyol fins al 12 de gener perquè expliqui fins a set presumptes vulneracions de drets fonamentals

Actualitzat

El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, ha admès a tràmit els recursos presentats contra el judici del procés pels nou líders independentistes condemnats.

El Tribunal ajunta els nou recursos que al·leguen vulneració de drets fonamentals i dona al govern espanyol un termini fins al 12 de gener perquè hi presenti al·legacions i respongui una llista de fins a sis preguntes sobre si s'han vulnerat set drets fonamentals.

El Tribunal Suprem va fer pública la seva sentència pels fets de l'1-O fa prop de quatre anys. Condemnava Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Jordi Cuixart. Tots ells van rebre penes de presó d'entre 9 i 13 anys. 


El tribunal descarta més d'un 90% dels recursos

L'admissió a tràmit dels recursos és un pas important, perquè més d'un 90% dels que arriben a Estrasburg s'acaben descartant. 

El primer recurs de la sentència del procés que va arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans va ser el de qui va ser president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Va ser el juny del 2021. Poc després ho van fer la resta de líders independentistes condemnats. 


Què ha decidit el TEDH?

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha decidit dues coses. A més d'agrupar els nou recursos en una sola causa, la cort deixa per escrit les preguntes que vol que respongui la part demandada: l'estat espanyol.

Són sis qüestions al voltant de suposades vulneracions de fins a set drets fonamentals. L'estat espanyol haurà de respondre si van tenir un judici just i si van ser condemnats per un delicte ben definit, cosa que els demandants creien que no es complia amb la derogada sedició.

També sobre si se'ls va privar de llibertat de forma indeguda i si es van vulnerar els seus drets d'expressió i de reunió.

Fins i tot, s'inclou una pregunta que obre la porta a estudiar si hi va haver repressió política.

L'estat espanyol pot respondre fins al 12 de gener. I a partir d'aquestes respostes, el Tribunal d'Estrasburg decidirà si el cas avança cap al judici.


Revisió de les condemnes

El mes de febrer passat, el Suprem va revisar les condemnes dels nou líders independentistes arran de la reforma penal que va eliminar el delicte de sedició i va modificar el de malversació. En concret, es va mantenir la inhabilitació de Junqueras, Bassa, Romeva i Turull i va deixar sense efecte la resta. 

Aquesta revisió es va limitar a les penes d'inhabilitació, perquè les de presó van ser indultades pel govern el juny del 2021, quan els líders independentistes ja portaven més de tres anys a la presó.

Fa tot just uns dies, Junqueras, Romeva i Bassa van demanar la revisió de la condemna per l'1 d'octubre i van presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional. 

Els republicans consideren que no se'ls ha aplicat la llei vigent de manera beneficiosa després de la reforma del Codi Penal, en mantenir la malversació, un delicte que les defenses qüestionen perquè no hi ha hagut corrupció.

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut