Els 12 acusats en el judici del procés al Tribunal Suprem, durant la vista oral
El judici del procés al Tribunal Suprem va acabar amb la sentència l'octubre del 2019 (EFE)

El Suprem manté la inhabilitació de Junqueras, Bassa, Romeva i Turull i deixa sense efecte la resta

El tribunal nega que el delicte de sedició encaixi ara amb el de desordres públics agreujats i considera que, amb la reforma del Codi Penal, els processos secessionistes no violents queden impunes

RedaccióActualitzat

La sala penal del Tribunal Suprem manté la pena d'inhabilitació per a Oriol Junqueras --13 anys--, Dolors Bassa --12 anys--, Raül Romeva --12 anys-- i Jordi Turull --12 anys--.

Això, a la pràctica, implica que no podran ocupar cap càrrec públic fins a l'any 2031, en el cas de Junqueras i Bassa, i fins a l'any 2030, en els casos de Romeva i Turull. Per tant, els deixa sense opcions de presentar-se, d'entrada, a les eleccions municipals previstes el 28 de maig.

A tots quatre els conserva la malversació i no els aplica la variant atenuada d'aquest delicte aprovada en la reforma del Codi Penal. Els retira la sedició i els imposa desobediència. 

Manuel Marchena, el president del tribunal del judici del procés, ha resolt així la revisió de les condemnes arran de l'entrada en vigor de la reforma, que va eliminar el delicte de sedició i va reformular els de malversació i desordres públics.

Amb el nou codi a la mà, sí que els retira el delicte de sedició i argumenta que no pot substituir-lo pel nou tipus de desordres públics. De fet, el Suprem adverteix que la reforma deixa impunes els processos secessionistes que no vagin acompanyats d'actes de violència o intimidació.

Un any de la sentència del procés, amb la veu dels 9 presos independentistes
El Suprem creu que la reforma pot deixar impunes processos secessionistes

El text apunta que el delicte de sedició tenia l'objectiu de castigar, no només actes contraris a la pau pública, sinó el desenvolupament d'una mobilització tumultuària cridada a impedir l'exercici democràtic de l'autoritat de l'Estat que els autors van emmarcar en la creació d'una pretesa cobertura normativa del dret a decidir.

Amb la reforma, aquestes accions queden, afegeix, reduïdes a la voluntat d'atemptar contra la pau pública.

Per això, conclou que hi ha un espai entre els dos tipus penal que deixarà fora "conductes greument atemptatòries al sistema constitucional", en què l'incompliment de les resolucions judicials, "si no van acompanyades de violència o intimidació sobre les persones o les coses", quedarien sense càstig.
 

El Suprem insisteix que Sànchez i Cuixart van practicar actes de violència

En tot cas, Marchena sí que creu que la conducta Jordi Cuixart i Jordi Sánchez sí que encaixa dins el nou delicte de desordres públics i els condemna per això. Entén que ells sí que van practicar actes concrets de violència o intimidació per la concentració davant de la seu de la Conselleria d'Economia, el 20 de setembre del 2017.

En els casos de Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn el tribunal els condemna només per desobediència. Amb això, entén que les penes d'inhabilitació queden extingides i, per tant, ells sí que, arribat el cas, es podrien presentar a unes eleccions.

Només els condemnats d'Esquerra --l'exvicepresident de la Generalitat, així com els exconsellers i l'expresidenta del Parlament-- havien sol·licitat que el Tribunal Suprem els revisés la condemna i els extingís totes les responsabilitats pels quals els va condemnar. Ni els membres de Junts ni Jordi Cuixart no va fer-ho.

Els líders del procés van ser condemnats el 14 d'octubre del 2019 a penes entre 9 i 13 anys de presó i inhabilitació per delictes de sedició i malversació. Posteriorment, l'estiu del 2021, el govern espanyol va concedir-los l'indult. Però, en ser parcials, la inhabilitació va quedar intacta.

ARXIVAT A:
Procés catalàOriol JunquerasCarme ForcadellDolors BassaRaül RomevaJordi SànchezJordi CuixartJudici procésTribunal Suprem
Anar al contingut