El sud-africà John Maxwell Coetzee obté el Nobel de Literatura de l'acadèmia sueca

L'escriptor sud-africà J.M. Coetzee, de 63 anys, és el nou premi Nobel de Literatura, segons ha anunciat l'acadèmia sueca. Coetzee ha estat guardonat per la manera que té de retratar les relacions humanes a Sud-àfrica. Segons l'acadèmia, "les novel·les de Coetzee es caracteritzen per l'acurada composició, el fructífer diàleg dels textos i per una analítica brillant". La seva literatura destaca també per les innumerables maneres com pot arribar a retratar la implicació d'un "outsider" dins la societat sud-africana. El premi Nobel respon així a la filosofia de l'acadèmia sueca d'exigir als guardonats un compromís amb la societat. L'escriptor, que té una casa a Bellpuig d'Urgell, era un dels candidats favorits per obtenir el guardó d'aquest any. J.M. Coetzee rebrà un premi de 10 milions de corones sueques, és a dir, 1,3 milions de dòlars. El passat 17 de juny els llibreters catalans li van atorgar el premi Llibreter 2003, al millor llibre editat el 2002, per la seva obra "L'edat de ferro", publicada per Mondadori. Coetzee ataca el sistema de l'apartheid a Sud-àfrica Coetzee va néixer el 1940 a Ciutat del Cap i ha estat professor de literatura a la universitat d'aquesta localitat. Juntament amb Nadine Gordimer i André Brink, representa la més important renovació de la literatura sud-africana de tots els temps. Les novel·les d'aquest escriptor, sovint simbòliques, ataquen el sistema de l'apartheid a Sud-àfrica i desmunten les teories històriques del colonialisme. Pocs escriptors sud-africans han sabut equilibrar tan bé com Coetzee el reclam de la justícia social amb les exigències tècniques i estètiques de la novel·la. De fet, és un dels escriptors que millor han sabut combinar la tècnica i l'estil de la novel·la amb un rerefons de contingut polític. Ha publicat diverses novel·les i llibres d'assajos, entre els quals destaquen: "Disklands" (1974), "En el cor del país" (1977, premi CNA), "Esperant els bàrbars" (1980, premi Geoffrey Faber Memorial), "Vida i època de Michael K." (1983, premis Booker i Fémina), "Foe" (1986), "L'edat de ferro" (1990) i "Desgràcia" (premi Booker 1999). La seva sisena novel·la, "L'edat de ferro", ha guanyat aquest any el premi Llibreter, que concedeix el Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya. D'altra banda, també ha fet traduccions, estudis lingüístics i crítica literària (White Writing, 1988), i el 1987 va rebre el premi Jerusalem.