El salari mínim de 900 euros: beneficis i riscos

Des del món de treball i la universitat creuen la mesura que pot reactivar l'economia però pot perjudicar joves i treballadors menys formats
El salari mínim de 900 euros: beneficis i riscos

El salari mínim de 900 euros: beneficis i riscos

Des del món de treball i la universitat creuen la mesura que pot reactivar l'economia però pot perjudicar joves i treballadors menys formats
Redacció Actualitzat
TEMA:
Economia de butxaca
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Una pujada del salari mínim d'un 23% fins als 900 euros ajudaria a fer pujar els salaris en general, impulsaria el consum i podria generar més ocupació. Aquestes afirmacions sobre les conseqüències de l'acord a què han arribat el govern espanyol i Podem desperten força consens. L'efecte principal que persegueixen PSOE i Podem és que els treballadors no estiguin en risc de pobresa.

Per molts empresaris, però, si bé pot impulsar el consum, en algunes companyies també es pot produir l'efecte contrari: es perdran llocs de treball i es frenarà la contractació.

La carta social europea fixa, com a salari mínim òptim, el 60% del sou mitjà en un país. Amb l'actual salari mínim de 735 euros, Espanya és un dels països del seu entorn que queda més lluny  d'aquest llindar.

Només Luxemburg queda per sota, tot i tenir el sou mínim interprofessional situat en els dos mil euros.

 

 

Si finalment s'arriba als 900 euros, Espanya s'aproximarà més a aquest 60% recomanat i superarà els països de l'entorn.

Els que han estudiat el tema diuen que és molt difícil determinar i quantificar els efectes d'una mesura com aquesta, però afirmen que pot perjudicar determinats col·lectius.

Moltes empreses que passaran a pagar més poden preferir contractar persones amb més formació que estiguin disposades a treballar per aquests 900 euros.

Això perjudicaria les persones menys formades i els joves. Per això, alguns països, com Alemanya, tenen el salari mínim diferent per edats, més baix fins als 23 anys.
 

 

A Espanya, més de mig milió de treballadors cobren el salari mínim interprofessional. Amb la pujada anunciada, el sou de les categories més baixes de molts convenis hauran d'actualitzar-se. Ja ho van fer amb l'anterior pujada empreses de diversos sectors: seguretat privada, neteja, atenció a persones dependents o comerç, entre moltes altres.

La notícia dona una mica d'oxigen als que ara no arriben a final de mes. Però obligarà autònoms i empresaris a fer càlculs.

Pot fer perdre llocs de treball, segons el Banc d'Espanya

Qui ha criticat amb duresa la mesura ha estat el governador del Banc d'Espanya, aquest dimecres. Creu que la pujada del salari mínim que impulsa el govern Sánchez pot tenir l'efecte contrari del que persegueix i fer que els col·lectius més vulnerables acabin perdent la feina.
 

 

En una compareixença al Congrés, Hernández de Cos diu que podria ser "significatiu" en els grups de treballadors més joves i de més edat amb menys formació, amb una taxa d'atur "encara molt elevada".

Segons ell, el nivell del salari mínim i els seus increments anuals "haurien de dissenyar-se tenint en compte la productivitat dels treballadors afectats i les seves opcions de trobar feina si es volen evitar efectes no desitjats, en forma de pèrdua d'ocupació i augment de la desigualtat".

ARXIVAT A:
Economia de butxaca

VÍDEOS RELACIONATS