El rebut de l'aigua augmentarà un 30% fins al 2010 per acostar-se a la mitjana europea

El preu que paguem per l'ús d'aigua domèstica és més baix del que realment val. A la factura ja s'inclou el que costa captar-la, potabilitzar-la i portar-la fins a casa. Però, en canvi, no es factura íntegrament el que costa fer una bona gestió d'aigües residuals, perquè un cop consumida no embruti els rius i el mar. Aquesta diferència entre el que realment costa i el que paguem s'haurà de corregir d'aquí al 2010, perquè hi obliga la normativa europea.

En una mateixa comarca el rebut de l'aigua no és per a tothom igual. Pot canviar de poble a poble, perquè varien també les taxes de clavegueram, si hi ha o no depuradores, com es fa arribar l'aigua a casa, o segons les tarifes, trams o quotes. L'objectiu és reorganitzar tot això, establir un preu únic i especificar en la factura què costa gestionar l'aigua del principi al final. Això suposarà que la factura sigui més cara. D'ara al 2010 podria pujar un 30% de mitjana.

A la capçalera dels rius l'aigua neix gratis, però abans d'arribar-nos a casa ha generat una sèrie de despeses que es veuen reflectides de manera desigual en les factures. D'una banda es cobra l'emmagatzament d'aigua i la xarxa necessària per conduir-la fins als nuclis urbans. Després, l'empresa que la distribueix cobra la captació, potabilització, control sanitari permanent i que arribi a pressió a les llars. La tarifa varia en funció de la quantitat d'aigua que utilitzem.

També hi ha qui paga una taxa per la construcció i manteniment de les clavegueres, així com per la construcció i gestió de les depuradores que netejaran aquesta aigua bruta abans no torni al riu i al mar.

El resultat és un gran desgavell de preus. De mitjana, una família de tres membres i un consum de 133 litres per persona i dia paga una mitjana d'1,20 euros per m3 d'aigua. Però aquestes xifres són només orientatives perquè si mirem el que es paga per comarques de seguida trobem grans diferències. On es paga més per l'aigua és al Barcelonès. De mitjana, quatre vegades més que a la Vall d'Aran, que és on surt més barata.

La directiva marc de l'aigua de la Unió Europea posa com a límit l'any 2010 perquè tots els costos que genera aquest cicle de l'aigua s'incloguin en les factures. Això a Catalunya pot suposar un increment del 30% en usos urbans, un preu que acabaria per quedar repartit equitativament.

En la Convenció Hidronòmica que es fa aquest dilluns i dimarts a Barcelona es debatrà quin mètode s'ha de fer servir a Europa per valorar els costos i preus de l'aigua, no només per a ús domèstic, sinó també per a l'industrial i l'agrícola.