El primer candidat negre a astronauta rebutjat per la NASA viatja ara a l'espai amb 90 anys

El Blue Origin ha reprès els viatges turístics espacials després de dos anys de pausa. I ho ha fet portant entre la tripulació Ed Dwight, el primer candidat negre a astronauta de la NASA, que a l'edat de 90 anys, 8 mesos i 10 dies finalment ha pogut complir el seu somni d'anar a l'espai, 60 anys després d'intentar-ho per primer cop.

De fet, tot i no ser el primer astronauta nonagenari, Dwight s'ha convertit aquest diumenge en l'astronauta més vell del món a viatjar a l'espai, on ha estat uns minuts en una càpsula de l'empresa creada pel fundador d'Amazon, Jeff Bezos.

En baixar de la nau, Ed Dwight ha reconegut que era una espina que tenia clavada des que la NASA el va rebutjar el 1963, i ha assegurat que l'experiència li ha canviat la vida:

"Pensava que realment no necessitava això a la meva vida, però ara veig que sí que ho necessitava. És fabulós. És una experiència que et canvia la vida, tothom ho hauria de fer."

Dwight, que és escultor i expilot de les Forces Aèries dels Estats Units, ha compartit la càpsula amb cinc persones més: quatre empresaris dels Estats Units i de França, i un comptable jubilat.

Ed Dwight s'hauria pogut convertir en el primer astronauta negre dels Estats Units a la dècada del 1960, però la seva candidatura va ser rebutjada "després de completar tots els entrenaments i fer-ho bé", assegura l'expilot en un reportatge penjat a YouTube:

Quan era pilot de proves d'elit, Dwight va ser elegit pel president John F. Kennedy per unir-se a un programa altament competitiu de les Forces Aèries com a via per entrar al cos d'astronautes, però finalment no el van triar i no va aconseguir fer carrera a la NASA.

En deixar l'exèrcit, el 1966, va explicar la política racial que hi regnava i va decidir canviar radicalment de vida i dedicar-se a l'escultura.

La NASA no va triar cap astronauta negre fins al 1978. Guion Bluford va ser el primer afroamericà que va viatjar a l'espai, el 1983. Tres anys abans, els soviètics havien enviat a l'espai el primer astronauta negre, Arnaldo Tamayo Méndez, un cubà d'ascendència africana.

Un viatge espacial d'11 minuts

El Blue Origin s'ha enlairat de la base de llançament Site One, a l'oest de Texas, a les 09.36 del matí hora local, 14.36 hora nostra. La càpsula s'ha separat del propulsor i ha estat en òrbita durant uns minuts abans d'aterrar al desert de forma vertical, en un viatge espacial que s'ha retransmès en directe.

La nau ha superat la línia de Kármán, a 100 km del nivell del mar, reconeguda internacionalment com el límit de l'espai, des d'on els passatgers han pogut veure la curvatura de la Terra i treure's els cinturons de seguretat per experimentar la ingravidesa durant uns minuts.

Després, la càpsula ha tornat a entrar a l'atmosfera, on s'han desplegat els paracaigudes abans de l'aterratge. Un dels tres paracaigudes no s'ha obert del tot, cosa que ha fet que l'impacte en el moment d'aterrar fos més dur del previst, segons el portaveu del Blue Origin, que ha tret importància a l'incident.

La missió ha durat 11 minuts entre anada i tornada.

El Blue Origin ha estat dos anys a terra per un accident

Aquest ha estat el primer llançament amb tripulació del Blue Origin en dos anys, després de l'accident d'un coet el setembre del 2022 que va aturar el projecte de viatges turístics espacials. El desembre del 2023 es va fer un vol de prova sense tripulants, que ha estat l'avantsala del d'aquest diumenge.

Durant aquests anys, els viatges turístics espacials han quedat en mans de les empreses competidores Virgin Galactic, de Richard Branson, i SpaceX, d'Elon Musk, que va ser el primer a oferir un vol turístic espacial de tres dies que permet orbitar al voltant de la Terra.

La missió d'aquest diumenge, anomenada NS-25, és el setè vol amb humans del Blue Origin, que considera els viatges curts en el vehicle suborbital New Shepard com una fase cap a ambicions més grans, com el desenvolupament d'un coet pesant més gran i un mòdul d'aterratge lunar complet. La companyia de Bezos ja ha portat 37 persones a l'espai a bord del New Shepard, un petit sistema de coets reutilitzable. No s'ha dit el preu que han pagat els passatgers per aquests minuts en òrbita.

El mateix Jeff Bezos va formar part del passatge del primer vol tripulat del seu programa, l'any 2021. Uns mesos després, qui va viatjar a l'espai en un dels coets d'aquest magnat va ser l'actor William Shatner, el capità Kirk de Star Trek, que als 90 anys es va convertir en l'astronauta més vell del món a entrar en òrbita. Dwight l'ha superat, ara, per dos mesos.

L'astronauta John Glenn continua sent l'home més gran que ha orbitat al voltant de la Terra, una fita que va aconseguir el 1988, amb 77 anys, a bord del transbordador espacial Discovery.