L'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, parlant amb dos lletrats de la cambra el 6 de setembre
L'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, parlant amb dos lletrats de la cambra el 6 de setembre

El ple del 6 i el 7 de setembre continua enfrontant els partits, un any després

Actualitzat
TEMA:
Procés català

Quan ha passat un any, el ple del Parlament dels dies 6 i 7 de setembre en què es van aprovar les anomenades "lleis de desconnexió" continua sent objecte de polèmica entre els partits catalans. El ple de fa un any va ser, possiblement, el més crispat de la història recent de la política catalana.

La majoria independentista de la cambra, formada pels grups de Junts pel Sí i la CUP, va aprovar la llei del referèndum i, l'endemà, la llei de transitorietat jurídica, malgrat el rebuig dels partits de l'oposició i els advertiments dels lletrats del Parlament. Era la posada en pràctica de la tan anunciada desobediència.

 

 

Tramitació exprés de les dues lleis

JxSí i la CUP havien acordat la tramitació exprés, en un sol dia, de les "lleis de desconnexió", però el desenvolupament del ple es va complicar amb un pols procedimental que va obligar a suspendre la sessió mitja dotzena de vegades per reunir la mesa del Parlament i la Junta de Portaveus.

A primera hora del matí del 6 de setembre, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major, Antoni Bayona, ja van registrar un escrit alertant que la tramitació de les lleis de ruptura xocava amb les advertències del Tribunal Constitucional.

 

 

Finalment, a quarts de deu del vespre, la llei del referèndum s'aprovava amb els 72 vots a favor de JxSí, la CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó, i onze abstencions de Catalunya Sí que es Pot. La llei no va rebre cap vot en contra, perquè els diputats de Ciutadans, el PSC i el PPC van abandonar l'hemicicle en senyal de protesta.

 

Notícia relacionada: Què diu la llei del referèndum?

 

Els populars, a més a més, van deixar banderes catalanes i espanyoles als seus escons. La diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez va retirar les banderes espanyoles.

 


Immediatament després, l'aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els seus consellers van signar el decret de convocatòria de l'1-O.

 

Notícia relacionada: Així és la llei de transitorietat jurídica

 

L'endemà, la picabaralla es va repetir pràcticament en els mateixos termes. En un altre ple molt crispat, la llei de transitorietat jurídica, que atorgava virtualment la condició d'estat independent a Catalunya si el sí era majoritari l'1 d'octubre, es va aprovar amb 71 vots a favor, 10 en contra i cap abstenció. Les imatges del Parlament després de l'aprovació de la llei mostraven mig hemicicle buit.

 

 

Vint-i-quatre dies després, se celebrava el referèndum de l'1 d'octubre.

Cs, PSC i PP recorden l'aniversari

Un any després del ple, Ciutadans, el PSC i el PPC han celebrat actes per denunciar aquells fets i exigir que no es repeteixin. El principal grup del Parlament, Ciutadans, va proposar celebrar un ple tant aquest dijous com aquest divendres, una opció que la Junta de Portaveus va rebutjar.

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Procés català Referèndum 1-O

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut