Cartells denunciant la infiltració d'una agent de la Policia Nacional en moviments independentistes de Girona i Salt
Cartells denunciant la infiltració d'una agent de la Policia Nacional en moviments independentistes de Girona i Salt

El Parlament investigarà les infiltracions policials en moviments socials i partits

Ha estat una proposta d'ERC, Junts, la CUP i Comuns, a petició de diversos ajuntaments gironins

RedaccióActualitzat

El Parlament investigarà les infiltracions policials en moviments socials i partits que s'han sabut als Països Catalans en els últims mesos.

Esquerra, Junts, la CUP i els Comuns han registrat la proposta per crear una comissió d'investigació, en resposta a la petició dels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis, Salt, Olot, Banyoles i Figueres. 

La proposta dels grups argumenta que "l'espionatge" de policies infiltrats ha vulnerat "drets fonamentals" i suposa una "persecució política clara, emparada per l'estat espanyol, i il·legal que no pot quedar impune".

Exposa l'últim cas d'infiltració d'una agent de la Policia Nacional, que es va introduir en moviments vinculats a l'independentisme, l'antiracisme i pel dret a l'habitatge a Girona i Salt.

Segons va destapar La Directa, va mantenir una relació sentimental amb un activista encausat pels talls de les vies de l'AVE a Girona l'1 d'octubre del 2018.

Prèviament, el mateix mitjà va treure a la llum altres casos d'infiltració de la Policia Nacional: el d'un agent que va accedir a la Cinètika, un centre anarquista del barri de Sant Andreu; el d'un policia que es va infiltrar al Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), entre altres col·lectius, i un tercer policia nacional que es va introduir en moviments socials de València.  

Tots tres casos es van donar en el mateix període temporal: entre els anys 2020 i 2022.

Els partits destaquen que la policia espanyola va facilitar identitats falses als infiltrats i que l'espionatge a entitats constituïdes legalment vulnera diversos drets fonamentals, com la llibertat d'associació, d'expressió o el dret a la intimitat.

Segons els seus impulsors, aquests fets suposen "una persecució clara, emparada per l'Estat i il·legal", per la qual cosa defensen que no pot quedar impune. Es preveu que la comissió passi els tràmits parlamentaris durant les pròximes setmanes.

 

ARXIVAT A:
IndependènciaPolicialPolicia Nacional
Anar al contingut