El papa nomenarà cardenals l'arquebisbe de Barcelona i el de València
L'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, serà nomenat cardenal el mes que ve. La notícia s'ha sabut després que el papa Benet XVI anunciés que l'ha inclòs en la llista de divuit cardenals electors que ordenarà el proper 24 de novembre. Martínez Sistach, considerat catalanista moderat, formarà part del consell cardenalici que decidirà el nomenament del pròxim Papa. A més de l'arquebisbe de Barcelona,, en aquesta llista també hi figura l'arquebisbe de València, Agustín García-Gasco Vicente.
Després de 20 anys com a bisbe, Lluís Martínez Sistach rep amb honor el reconeixement per la seva tasca. Amb el nomenament de Martínez Sistach, la diòcesi de Barcelona recuperarà la condició de cardenalícia, com tradicionalment havia estat, al costat de Madrid i Toledo. L'any 2004 s'havia jubilat el cardenal Ricard Maria Carles i des de llavors no hi havia cap representant de l'Església catalana a la cúria romana.
El nomenament del Vaticà es produirà tres anys després de la partició de la diòcesi de Barcelona, entre les regions de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, que es va interpretar en clau política com un intent de debilitar el nervi catalanista a l'antiga tarraconense. Tradicionalment la de Barcelona havia estat, darrere de la de Milà, una de les demarcacions eclesials europees més poblades.
El nou cardenal és considerat un catalanista moderat, separat de posicions més conservadores d'altres cardenals espanyols, com Rouco Varela o Cañizares. En el món catòlic hi havia expectació sobre aquests nomenaments, perquè alteren els equilibris que hi ha dins del col·legi cardenalici, l'òrgan de futurs electors del successor del papa quan aquest mori.
Martínez Sistach, de 70 anys, serà així un dels consellers més immediats del papa, cosa que li suposarà viatjar un cop per setmana al Vaticà i, des dels despatxos de l'arquebisbat de Barcelona, haurà de prendre més decisions de la cúpula eclesiàstica.
D'altra banda, el Vaticà ha informat que en el mateix consistori es nomenarà també cardenal l'arquebisbe de València, Agustín García Gasco.
A més, també serà nomenat cardenal l'arquebisbe argentí Leonardo Sandri, prefecte per a les esglésies orientals.
Des de l'inici del pontificat de Benet XVI, només s'havia convocat un consell cardenalici, el març del 2006.
El nomenament del Vaticà es produirà tres anys després de la partició de la diòcesi de Barcelona, entre les regions de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, que es va interpretar en clau política com un intent de debilitar el nervi catalanista a l'antiga tarraconense. Tradicionalment la de Barcelona havia estat, darrere de la de Milà, una de les demarcacions eclesials europees més poblades.
El nou cardenal és considerat un catalanista moderat, separat de posicions més conservadores d'altres cardenals espanyols, com Rouco Varela o Cañizares. En el món catòlic hi havia expectació sobre aquests nomenaments, perquè alteren els equilibris que hi ha dins del col·legi cardenalici, l'òrgan de futurs electors del successor del papa quan aquest mori.
Martínez Sistach, de 70 anys, serà així un dels consellers més immediats del papa, cosa que li suposarà viatjar un cop per setmana al Vaticà i, des dels despatxos de l'arquebisbat de Barcelona, haurà de prendre més decisions de la cúpula eclesiàstica.
D'altra banda, el Vaticà ha informat que en el mateix consistori es nomenarà també cardenal l'arquebisbe de València, Agustín García Gasco.
A més, també serà nomenat cardenal l'arquebisbe argentí Leonardo Sandri, prefecte per a les esglésies orientals.
Des de l'inici del pontificat de Benet XVI, només s'havia convocat un consell cardenalici, el març del 2006.
