El nord i el sud del Sudan firmen la pau després de 21 anys de guerra i 2 milions de morts
La pau posa fi a un llarguíssim i dramàtic conflicte entre el nord i el sud del Sudan, una d'aquelles guerres que les inèrcies informatives injustament obliden. De tota manera, al Sudan, encara hi ha una regió, la del Darfur, en què la violència impera. El 1983, el sud del Sudan es va rebel·lar contra l'opressió de la dictadura àrab i islamista del nord. Començava la guerra més llarga d'Àfrica. El nord, àrab i musulmà, ha intentat durant 21 anys sotmetre el sud, africà i cristià o animista, que vol la independència. El resultat han estat dos milions de morts, quatre milions de desplaçats i mig milió de refugiats.
El vicepresident islamista sudanès, Ali Taha, i el líder rebel, John Garang, han firmat la pau. Després de dos anys de negociacions han pactat un acord de pau final que reconeix els drets dels habitants del sud.
Els protocols firmats estableixen que el govern accepta compartir el poder executiu i legislatiu amb els rebels del sud i que es crearà una autonomia per a aquesta regió, que el 2010 podrà votar si vol o no l'autodeterminació. També s'estableix que el govern mantindrà la xària al nord i que la llei islàmica no s'aplicarà als cristians que visquin a la capital.
Els rebels i el govern ja van pactar repartir-se a parts igual els beneficis del petroli. El control de l'or negre ha estat un dels motius que van fer augmentar la violència, especialment des que el 1999 el govern va posar en marxa un oleoducte.
Després de la firma de la pau, el repte que espera als líders polítics sudanesos és immens. Primer, hauran de complir els compromisos, perdre poder personal i reconstruir i democratitzar el país. Després, hauran d'afrontar la rebel·lió regionalista de Darfur, a l'oest del país, que ja s'ha transformat en la pitjor catàstrofe humana de l'actualitat.
