El govern d'Aragonès en solitari: radiografia d'un any sense Junts

De la imatge d'un govern bicolor, amb consellers d'Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, a la fotografia d'un govern de Pere Aragonès en solitari. Ha passat un any des que Junts va marxar del Palau de la Generalitat amb l'aval de la seva militància per diferències estratègiques. Tant a Catalunya com a Madrid.

Aleshores el president es va veure obligat a formar un govern en solitari, però va incloure-hi alguns consellers que provenien del PSC, de Podem i de l'antiga Convergència. La voluntat, va dir, era de transversalitat i de consens. Va ser el cas de Joaquim Nadal, a Universitats i Recerca, Gemma Ubasart, a Justícia, i Carles Campuzano, a Drets Socials.

Aquest va ser el nou govern d'Aragonès, el que menys suport ha tingut de la història: els 33 diputats d'Esquerra.

En minoria per aprovar els pressupostos

S'havien d'aprovar els segons pressupostos de la legislatura, i no va ser una tasca senzilla. Va costar mesos de negociacions. Amb Junts no hi va haver acord, havia passat massa poc temps des del cop de porta. Però el govern va aconseguir el suport dels Comuns, primer, i dels socialistes, in extremis, amb cessions importants com la ronda Nord.

Malgrat tot, des del govern en fan un balanç positiu. Dotze mesos sense picabaralles internes, que els han permès girar cap a l'esquerra en temes socials i exhibir dades econòmiques.

Estesa de mà en l'àmbit nacional

Pel que fa a la qüestió nacional, el govern vol tornar-se a acostar a Junts i a la CUP. Les darreres eleccions, les generals, no han anat bé per a l'independentisme, i creuen que ara és el moment de treballar plegats.

Des de Junts, que s'havien fet un fart de demanar coordinació, creuen que els ha anat bé tenir les mans lliures, perquè Esquerra, diuen, no sap negociar. Per ara, no volen supeditar-se a una taula de diàleg que diuen que no ha donat resultats. I també en critiquen la gestió.

L'eventual investidura de Pedro Sánchez, però, ha evidenciat un acostament entre Esquerra i Junts. Tot i les distàncies, els dos antics socis de govern han sabut trobar un punt d'acord per condicionar la investidura a l'amnistia i a les bases per a un futur referèndum.